Els rectors signen el Compromís Contra la Crisi Educativa com reclamaven els estudiants

Es consensua treballar per l’equiparació de preus de graus i màsters i perquè les pràctiques siguin remunerades

Els rectors de les universitats públiques catalanes han signat el Compromís Contra la Crisi Educativa impulsat pels estudiants i que va provocar una vaga aquesta primavera. El document inclou cinc punts consensuats i es traslladarà ara als òrgans de govern de les universitats públiques per treballar en la progressiva implementació.

El text final recull la garantia d'un accés just i equitatiu als estudis amb mesures com l'equiparació de preus entre graus i màsters oficials a curt termini i propis a mitjà, garantir que les pràctiques extracurriculars siguin remunerades i trobar la manera que les curriculars també ho siguin, aturar la “regressió” del català, garantir la igualtat i defensar els drets dels encausats que s'han manifestat “pacíficament”. Es marca el curs 2023-2024 com l'horitzó per assolir els objectius.

El col·lectiu Moviment Estudiantil va impulsar a l'abril el Compromís Contra la Crisi Educativa i va exigir als rectors que el signessin. Poc després es va iniciar una negociació que va trobar en les pràctiques remunerades i la defensa dels encausats per defensar la universitats pública els principals obstacles. Els estudiants van promoure una vaga al maig per exigir als rectors la signatura.

Aquesta ha arribat finalment a finals de juny. El text constata que la pandèmia ha agreujat i accelerat algunes de les problemàtiques estructurals que ja tenia el sistema universitari, com la manca de recursos i inversió o la precarietat d'alguns col·lectius. A més, n'ha afegit de noves. Els signants asseguren que comparteixen la voluntat de treballar per fer front a l'escenari actual amb l'objectiu cabdal d'encarar decididament un canvi qualitatiu i quantitatiu en l'ensenyament superior que impedeixi aquesta crisi educativa i hi doni resposta. Asseguren que s'ha produït una deliberació “intensa i constructiva” entre les dues parts, que els ha permès arribar a cinc punts de consens “de mínims”.

La primera prioritat és la garantia d'un accés just i equitatiu als estudis universitaris. Entre les mesures concretes s'inclou l'equiparació de preus entre graus i màsters en les titulacions pròpies a mitjà termini, entre els oficials a curt termini i treballar per un nou esquema que garanteixi el dret a l'accés universal i gratuït a l'educació superior. Tot això, ha d'anar acompanyat d'una millora del finançament públic i un model de distribució equitatiu.

La segona prioritat és eliminar qualsevol forma de treball precari vinculada a les pràctiques universitàries. En el cas de les extracurriculars, s'acorda garantir que siguin remunerades, definint i fent públics els criteris de remuneració. En el cas de les curriculars, s'opta per trobar la manera que siguin remunerades i es marca com a primer horitzó la remuneració obligatòria d'aquelles que es facin en centres privats, entenent que moltes institucions públiques es troben en una situació de deute i precarietat. A més, s'ha de garantir que les pràctiques no comportin despeses per als estudiants i s'han d'establir mecanismes de control i seguiment que permetin identificar i corregir immediatament casos fraudulents o incompliments de convenis.

La tercera prioritat és aturar la “regressió” del català en la docència i la recerca. En primer lloc, s'acorda garantir que s'utilitzarà la llengua prevista al pla o guia docent de cada assignatura i es fixa un mínim del 80% de la docència de cada grau, postgrau i màster en català com a fita a assolir. A més, es busca un equilibri raonable entre el català i altres idiomes i garantir que, en el marc de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), tots els graus es puguin cursar en català, a excepció dels interuniversitaris amb universitats de fora de l'ACUP o que es cursen íntegrament en llengua estrangera.

En quart lloc, s'ha acordat garantir la igualtat efectiva entre totes les persones dins de la comunitat universitària. Per aconseguir-ho, s'incorporarà de manera integral la perspectiva de gènere i LGTBIQ+ als plans docents, s'establiran protocols clars i efectius sobre com donar resposta a situacions d'assetjaments o agressió per radó de gènere, es garantirà la formació en perspectiva de gènere del personal i es garantirà el coneixement de les eines per denunciar.

Per últim, i un dels punts que havia generat més debat, el document inclou la defensa dels drets fonamentals de totes les persones que formen part de les universitats i que, “pacíficament i democràticament”, han defensat la universitat pública i arran d'això han estat injustament encausades. Per fer efectiu aquets punt, es concreta que les universitats hauran de posar a disposició de les persones afectades els recursos de suport i acompanyament necessaris, per fer evident el compromís de la comunitat educativa amb la finalització d'aquests processos judicials i aconseguir l'absolució dels encausats.

Els signants es comprometen també a establir taules de treballa cada centre per fer efectiu el compromís i fer un mínim de tres reunions l'any entre l'ACUP i el Moviment Estudiantil per fer seguiment. La primera reunió se celebrarà en sis mesos i es concreta que ja s'haurien de veure els primers avenços i planificacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article