Prop d’un 30% de les famílies estan en risc d’exclusió social, el doble que abans de la pandèmia

Càritas constata en l’informe Foessa que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més llars debilitades per la crisi

La crisi de la Covid-19 ha duplicat les famílies que es troben en exclusió social, segons l'informe de la Fundació FOESSA presentat per Càritas aquest dimecres. 

Abans de la pandèmia, les llars vulnerables eren el 16,9% de la població i ara en són quasi el 30%. “És un increment sense precedents”, han lamentat des de l'entitat, que avisa que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més famílies en aquesta situació. La dependència del sector serveis, l'elevat cost de la vida a l'àrea metropolitana de Barcelona i l'alt percentatge de població estrangera en són els motius principals. L'entitat reclama a les administracions “mesures urgents” per revertir-ho: “O reforcem els recursos, o el vaixell tindrà problemes seriosos per navegar”.

La Fundació FOESSA, entitat de Càritas i que presenta anualment un informe sobre exclusió social, assimila l'impacte de la Covid-19 amb la tragèdia del Titànic per les diferències que ha evidenciat entre les famílies benestants, la classe mitjana i les llars que abans de la pandèmia ja tenien dificultats. Les dades presentades aquest dimecres des del Monestir de Sant Cugat del Vallès mostren que, abans de la pandèmia, hi havia poc més d'un milió de persones socialment excloses, mentre ara en són 2.258.000 –més del 29% de la població-. D'aquestes, 1,2 milions pateixen exclusió severa.

“Estem molt per sobre de la mitjana espanyola, que és del 23%”, ha lamentat la coordinadora d'Anàlisi Social de Càritas a Catalunya, Míriam Feu, que ha detallat el descens de famílies amb estabilitat econòmica: les llars amb integració plena —sense cap element de vulnerabilitat— han passat de ser una de cada dos a representar una de cada tres. En aquest sentit, hi ha tres milions de persones que ara viuen a un pas de l'exclusió social. Segons els autors de l'estudi, la desigualtat al 2020 va créixer més que en tota la crisi iniciada el 2008.

Ho han atribuït a “múltiples factors”, però n'han assenyalat tres especialment. Per una banda, la gran dependència econòmica que Catalunya té del sector serveis, especialment del turisme. També hauria estat determinant el cost de vida de Barcelona i l'àrea metropolitana, que concentra més de la meitat de la població. Per últim, el percentatge de ciutadans estrangers no comunitaris seria el tercer factor clau, ja que són persones amb una situació molt precària des d'abans de la Covid-19.

Dones, gent gran, joves i persones migrades

Les dades recollides per Càrites evidencien que les dones, la gent gran, els joves i les persones migrades són els col·lectius més debilitats per culpa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia. En ells ha impactat més tant el deteriorament del mercat de treball, com les dificultats d'accés a l'habitatge i també l'augment de la bretxa digital.

En el cas del mercat de treball, l'informe alerta que ha empitjorat la precarietat i s'ha “cronificat” l'atur. Ara hi ha un 8,2% de les famílies amb tots els membres desocupats, i hi ha un 13,1% de les llars on el principal sustentador té una inestabilitat laboral greu. Aquesta precarietat s'ha multiplicat per quatre respecte el 2019. El president de Càritas, Francesc Roig, ha criticat que els indicadors de l'atur indiquin una recuperació general del mercat de treball, ja que ha avisat que moltes d'aquestes feines són “indignes”: “Hi ha contractacions de tres i cinc dies, i així no es pot viure”.

Poques possibilitats de viure en una llar digna

Pel que fa a l'accés a l'habitatge, l'anàlisi constata que cada cop hi ha menys famílies amb possibilitats de viure en una llar digna. En concret, 1,3 milions de persones viuen en un habitatge inadequat, mentre que 915.000 pateixen inseguretat a la seva llar. Són gent amb una situació econòmica molt delicada que sovint els porta a haver de triar entre pagar el lloguer o alimentar la família, han assegurat els autors de l'informe. Aquests casos s'han triplicat amb la Covid-19.

L'estudi també adverteix d'un empitjorament de la salut mental, de manera que un 42% de la població ha vist com el seu benestar emocional s'havia perjudicat. Una situació que, avisen, s'ha vist agreujada per un increment dels conflictes familiars: les llars amb disputes internes s'han duplicat els últims tres anys.

Al mateix temps, Càritas ressalta el pes de la bretxa digital en aquest empobriment de la societat. Segons les dades recollides, prop d'un milió de persones se senten excloses del món 2.0, fet que provoca la pèrdua d'oportunitats laborals per a prop de 300.000 persones. Aquesta escletxa digital també repercuteix, avisen, en nombroses dificultats a l'hora d'accedir a prestacions socials o de participar activament en activitats que permetin la integració a l'entorn.

Actuar amb urgència

Els responsables de la Fundació Foessa i de Càritas han criticat durament els recursos “clarament insuficients” que destinen el govern espanyol i la Generalitat per revertir l'exclusió social. Segons l'informe, l'Ingrés Mínim Vital (IMV) arriba al 13% de les persones amb pobresa severa, i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) la cobren un 28% de les famílies que la necessiten. “Aquestes dades alarmants no poden deixar indiferent a ningú. Cal actuar amb contundència”, ha avisat Míriam Feu.

El president de Càritas, Francesc Roig, considera que la situació actual és “una línia vermella de difícil superació” i ha exigit a les administracions que posin “urgentment” les persones vulnerables al centre de les polítiques socials. “Ens estem cansant de presentar estudis i propostes. O remem tots, o ens enfonsarem”, ha etzibat als responsables polítics.

Així, l'entitat ha presentat un llistat de vuit propostes per revertir l'escenari actual. Ampliar la cobertura de l'IMV i la RGC i reduir el procés burocràtic per accedir-hi, i enfocar els plans d'ocupació cap als col·lectius més afectats per l'atur són dues de les mesures principals. Al mateix temps, reclamen que es reimpulsi el model d'estat del benestar, crear un nou sistema de protecció social i fomentar les polítiques d'accés a l'habitatge, alhora que demanen més inversió en l'atenció a la salut mental i adaptar els Serveis Socials “a la realitat del segle XXI”.

La crisi redibuixa el voluntariat

D'altra banda, amb motiu de l'informe Foessa, Càritas ha constatat un canvi en el model de voluntariat. Des de l'entitat han assegurat que tradicionalment han estat les persones més vulnerables les que s'han ajudat entre elles, si bé l'esclat del coronavirus va fer aflorar un gran gruix de gent de classe mitjana que es va bolcar a donar suport a les famílies més desafavorides. “Però allò va ser una reacció de curta durada”, la lamentat el coordinador de l'Equip d'Estudis de Foessa, Raúl Flores.

Flores ha assenyalat que l'impacte de la Covid-19 ha generat una “inseguretat màxima” a les llars que volien oferir ajuda “perquè s'han hagut de subjectar-se a elles mateixes”, de manera que hi ha hagut un “debilitament” de tot el sistema de voluntariat. Francesc Roig ha afegit que, a diferència de la crisi del 2008, aquesta vegada les persones més grans de les famílies no han disposat de recursos per sustentar la resta de membres perquè, en molts casos, ja els van esgotar per superar el sotrac econòmic d'ara fa catorze anys. “Per això ara la crisi està sent més profunda”, ha lamentat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article