El Síndic demana un impuls del desplegament del model d’escola inclusiva a Catalunya

Redacció

El Síndic, Rafael Ribó, considera que cal un tancament progressiu i una transformació dels centres d’educació especial per fer efectiu el model d’educació inclusiva a Catalunya. Ribó ho ha explicat aquest dilluns, en la compareixença a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament, per debatre els informes ‘L'educació inclusiva a Catalunya’, i ‘Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places’. Amddós informes han estat elaborats el 2021, en el marc del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya.

Ribó, que ha comparegut amb l’adjunta per a la defensa dels drets dels infants, Maria Jesús Larios, ha constatat “la persistència d’algunes mancances” relacionades amb l'atenció a la diversitat i amb les dificultats en l'aplicació efectiva del model d’educació inclusiva que preveu el Decret 150/2017, de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, i que va pretendre donar “un nou impuls” al model d'escola inclusiva a Catalunya.

A criteri del Síndic, un dels problemes detectats té a veure amb la insuficiència de recursos, sobretot personals, per a l’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials. “La saturació i manca d’intervenció dels EAP, el desplegament encara insuficient dels recursos dels SIEI o la insuficiència de personal d’atenció educativa als centres són dèficits estructurals que dificulten l’atenció adequada de l’alumnat amb necessitats educatives especials als centres ordinaris”, ha assenyalat Ribó.

No obstant això, durant la compareixença s’ha advertit també de la necessitat d’un canvi cultural en el professorat, “que sovint continua considerant que l’educació inclusiva afecta només l’alumnat amb necessitats educatives especials i que l’atenció d’aquest alumnat és responsabilitat principal del personal de suport, sense la necessitat de modificar la mateixa pràctica professional i la dinàmica de funcionament de l’aula”.

El Síndic ha explicat les dotze evidències de dèficits d’implementació del model d’educació inclusiva, entre els quals destaca la consolidació de l’escolarització d’alumnat en centres d’educació especial, la resistència important d’una part de les famílies a escolaritzar aquest alumnat en centres ordinaris perquè consideren que no se li proporcionarà una atenció especialitzada suficient, o una distribució desequilibrada d’alumnat amb necessitats educatives especials i de mesures de suport als centres ordinaris, i també dins els mateixos centres educatius.

També destaca la infrarepresentació de l’alumnat amb necessitats educatives especials als ensenyaments no obligatoris i les dificultats de la continuïtat formativa més enllà de l’educació obligatòria, especialment en la formació professional, i també les desigualtats d’accés en l’àmbit del lleure o els dèficits de formació del professorat de l’escola ordinària. En darrer lloc, ha assenyalat que hi ha mancances en el desplegament del suport que els centres d’educació especial havien de prestar als centres ordinaris.

Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques

En el marc de la compareixença per l’informe Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places, des del Síndic s’ha destacat que va néixer de la necessitat de corregir la “infrautilització” de la reserva de places “com a instrument efectiu per promoure l’escolarització equilibrada d’alumnat”.

D’acord amb el nou Decret, aquest protocol planteja quatre novetats fonamentals. La primera, l’establiment d’un llindar de renda, la detecció automatitzada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que faci ús especialment de la informació disponible en els registres administratius, que permetin acreditar les situacions de desavantatge educatiu. La tercera novetat és l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques que pot ser escolaritzat en cada centre de la zona. Per últim, la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.

La implementació del protocol també requereix millores en altres àmbits que han de facilitar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i la gestió de la reserva de places.  Algunes de les millores que ha destacat són que cal una simplificació i automatització dels procediments de detecció a partir dels registres administratius, així com implementar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques, o garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.