Quan aprendre a nedar deixa de ser un luxe per als infants de famílies amb pocs recursos

Redacció
ACN

“Aprendre a nedar no és un luxe, sinó que per a molts nens i nenes és un factor de desigualtat”, afirma Elisabet Ventura, impulsora de la iniciativa i membre de la junta directiva del Club Natació Manresa. L’entitat esportiva s’ha aliat amb la Creu Roja de Manresa per posar en marxa un programa esportiu i social que permetrà ensenyar a nedar a una quarantena de nens i joves d’entre 3 i 12 anys, tots de famílies amb pocs recursos i derivats de serveis socials. El projecte compta amb el finançament de la Fundació Guardiola Sala.

‘Cap Nen/a sense nedar’ és el nom del programa que es posarà en marxa a mitjans de setembre amb l’objectiu d’ensenyar als infants i joves a nedar, perdre-hi la por i guanyar confiança i seguretat. També vol servir com a porta d’entrada als esports aquàtics de competició.

“Saber nedar o no, pot afectar molts moments de la vida dels joves, com ara les sortides escolars en pantans o platges”, explica Ventura. No saber-ne fa que molts d’ells ni posin els peus a l’aigua perquè senten pànic, un fet que encara agreuja més les desigualtats socials que pateixen. I en els casos més extrems, pot acabar fins i tot amb la mort. “Cada estiu hi ha accidents dramàtics amb nens que no saben nedar”, subratlla.

Convertir la piscina en un espai d'inclusió

Aquest projecte, que s’inspira en ‘Cap nen sense joguina’ de la Creu Roja, vol trencar aquesta barrera social i fer de l’aigua un espai de joc i inclusió. L’àmbit escollit és l’entorn més pròxim del Club Natació Manresa, com és el barri antic de la ciutat i on també hi ha les piscines municipals que utilitza aquest club.

Per fer-ho possible, s’ha buscat l’aliança amb Creu Roja Manresa. La iniciativa es dirigeix a nens i nenes d’entre 3 i 12 anys. Són una quarantena d’infants derivats de serveis socials i usuaris del Centre Obert del Casal-Ot, un equipament diürn que reforça l’àmbit educatiu fora de l’horari escolar.

La seva impulsora creu que és un programa “exportable” a altres punts de Catalunya i anima altres clubs esportius a repetir el model per arribar així a més infants. “El final més meravellós seria que acabessin essent waterpolistes, nedadors o triatletes, joves que potser no haurien pogut ni saber nedar i que tindran les mateixes opcions que la resta”, destaca Ventura, que és membre de la junta directiva del Club Natació Manresa.