Un nou test que es pot realitzar a casa permetrà avançar un any el diagnòstic del càncer d’endometri

Redacció
ACN

Investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i la Universitat d'Innsbruck a Àustria han dissenyat i provat un nou sistema no invasiu i d'automostra que podria avançar un any el diagnòstic del càncer d'endometri. Consisteix en un test epigenètic que mesura el nivell de metilació de dos gens concrets en mostres. Les metilacions són modificacions de l'ADN que permeten activar o inactivar l'expressió de gens. Aquestes es poden obtenir a través de lleugers raspats del coll de l'úter a la consulta, o bé a través d'un dispositiu similar a un tampó que la pacient pot utilitzar a casa.

Actualment, els mètodes de diagnòstic del càncer d’endometri són invasius i dolorosos, ja que és fan, majoritàriament, a través de biòpsies de l’endometri. A més, un retard en el diagnòstic obliga a fer servir tractaments més agressius i disminueix significativament la supervivència de les pacients.

Aquesta nova estratègia, en canvi, detecta entre el 90% i el 100% dels casos de càncer d’endometri, segons els resultats de la investigació, publicats a la revista Journal of Clinical Oncology. Un progrés molt important per millorar la detecció d’un tipus de càncer que afecta més de 400.000 dones l’any a tot el món.

La investigadora principal i líder del projecte, Laura Costas, assegura que seria factible utilitzar aquest mètode en poblacions de risc. Sobretot, el seu ús serà molt beneficiós per a les dones postmenopàusiques amb sagnat ginecològic, principal símptoma del càncer d’endometri; i, dones amb la síndrome de Lynch, una afectació genètica hereditària que predisposa a desenvolupar càncer. Els investigadors proposen dur a terme estudis de cost-efectivitat i analitzar cohorts grans d’aquests grups de risc de càncer d’endometri abans d’implantar el mètode.

Per altra banda, la publicació mostra resultats molt esperançadors sobre la utilitat d’aquest mètode en la població general, ja que també ha permès identificar la malaltia un any abans del seu diagnòstic. De cara al futur, s’estan fent proves per avaluar tests similars pel diagnòstic d’altres càncers ginecològics.