Estudien un tractament que permet el trasplantament de ronyó en pacients fins ara inoperables

Redacció

La Unitat de Trasplantament Renal de Vall d’Hebron està estudiant l’ús d’un nou tractament que permetria el trasplantament de ronyó en pacients que fins ara són inoperables. El fàrmac, anomenat imlifidasa, elimina els anticossos en sang de pacients que tenen el sistema immunitari molt activat i d’aquesta manera evita el rebuig immediat del trasplantament. L’Hospital de Vall d’Hebron és el primer centre europeu en incloure pacients a l’estudi d’eficàcia postautorització, el pas previ a l’aprovació per l’Agència Europea del Medicament.

El nou tractament es planteja com una nova estratègia terapèutica en pacients que tenen una malaltia renal terminal, però que tenen una probabilitat molt baixa de poder trobar donants immunològicament compatibles. Aquest és el cas del primer pacient que s’ha tractat a l’Hospital de Vall d’Hebron amb aquesta tècnica: un home de 54 anys que en portava 38 en diàlisi sense poder rebre un nou ronyó i que va ser trasplantat fa tres mesos amb resultats positius.

En casos com el d’aquest primer pacient, les persones tenen un excés d’anticossos en sang enfront de la major part d’antígens del sistema HLA, el qual és clau a l’hora de definir si un òrgan pot ser compatible per a un pacient concret. Per tant, en el cas que es realitzés un trasplantament, es produiria el rebuig de l’òrgan d’una forma ràpida i pràcticament irreversible.

“En aquells casos en què ja hi ha hagut un trasplantament previ, especialment si s’ha perdut per rebuig crònic, o en dones amb embarassos previs que han permès el contacte amb material biològic d’altres individus, el sistema immunitari del o la pacient està més activat del que és habitual i genera un gran repertori d’anticossos específics que persisteixen al llarg del temps. Això pot provocar un rebuig greu de forma molt ràpida si el pacient es trasplanta amb un òrgan que expressi antígens HLA prèviament reconeguts”, explica l’investigador líder del projecte i cap del servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital de Vall d’Hebron, Oriol Bestard.

Per aquests motius, el fàrmac imlifidasa pot ser una alternativa terapèutica eficaç, ja que té la capacitat d’eliminar transitòriament els anticossos en sang i les cèl·lules que els produeixen i que, per tant, possibiliten el trasplantament de ronyó i mostren resultats positius fins tres anys després de la cirurgia.

Com és el tractament?

El tractament amb imlifidasa es duu a terme per via endovenosa i és efectiu de forma molt ràpida, al cap d’una hora després de l’administració, moment en què el pacient ja pot anar a quiròfan i ser trasplantat sense tenir anticossos contra el donant. “El fàrmac ens dona una finestra d’oportunitat d’entre 5 a 6 dies per fer el trasplantament. No obstant això, sabem que després els anticossos es tornen a produir, però llavors el pacient està sota tractament amb altres immunosupressors que poden modular el sistema immunològic a curt i mig termini”, afirma Bestard.

L’investigador líder del projecte aclareix, però, que la supervivència del trasplantament en aquests pacients no és comparabla al d’aquells que reben un òrgan compatible; així i tot, “pot permetre viure al pacient amb un ronyó funcionant durant un període llarg de temps sense necessitat de diàlisi”.

En el cas del primer pacient tractat a l’Hospital de Vall d’Hebron amb imlifidasa, aquest continua en seguiment ambulatori i sense requerir diàlisi, després de rebre el tractament i un nou trasplantament de ronyó el maig de 2022. “Aquest fàrmac pot obrir la porta al trasplantament a un grup de persones altament sensibilitzades i pràcticament sense opció a un trasplantament compatible. Actualment, la proporció d’aquest tipus de pacients pot arribar fins al 10-15% del total de pacients que estan actualment en llista d’espera per rebre un trasplantament de ronyó”, explica cap de secció de la Unitat de Trasplantament Renal de l’Hospital de Vall d’Hebron, Francesc Moreso.

Pas previ a l’aprovació de l’EMA

L’estudi en què participa l’Hospital de Vall d’Hebron és un estudi d’eficàcia postautorització (PAES), un assaig clínic de fase tres que es considera el pas previ a l’aprovació per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). En ell hi participaran 50 pacients altament sensibilitzats que necessiten un trasplantament de ronyó, però que, per les seves característiques immunològiques, es considera que és molt improbable que trobin un donant compatible.