Envellir de manera activa i saludable en el món rural, utopia o oportunitat real?

Redacció

Les persones que s’han de jubilar en entorns rurals no gaudeixen dels mateixos serveis ni oportunitats que els qui afronten la jubilació a les ciutats. No obstant això, cada vegada més joves i gent gran tornaran al poble a passar les seves últimes dècades i això planteja tant desafiaments com oportunitats. Sobre aquest tema es debatrà el dia 26 d’octubre a la conferència ‘Envelliment en el medi rural actual. Problema o oportunitat?’, organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa.

“Ens trobem davant d’un canvi estructural poblacional, propi de les societats desenvolupades, que és necessari saber afrontar reorganitzant les polítiques, l’economia i el món social”, explica la professora titular de Psicologia Evolutiva, Pilar Monreal Bosch, qui afegeix que “tenim un gran repte davant” i és necessari “reajustar la mirada, sense prejudicis” per tal de “fixar-nos en com és d’heterogènia la vellesa avui dia i ser més realistes en la valoració que en fem i més justos en com la tractem”.

Nous nínxols de mercat en l’entorn rural

“El món rural, actualment, no seria un espai contraposat al fenomen urbà. Més aviat cal observar-lo com un espai amb elements diferencials, que s’està transformant a grans velocitats i, en alguns aspectes, potser sense retorn”, afirma la sociòloga especialitzada en gènere i ruralitat Mercè Espuñes. La investigadora recorda que els processos globalitzadors de l’economia estan dibuixant avui en dia “una ruralitat que es caracteritza per processos de desagrarització, diversificació i terciarització de les activitats econòmiques i per desfamiliarització o deterioració de la feina familiar agrària”. Tot i això, Espuñes assenyala que estan naixent nous nínxols de mercat, vinculats a activitats de serveis, dirigits al lleure, al turisme familiar, a pràctiques esportives i també a activitats agroecològiques, que clamen per un grau més elevat de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental.

En aquest últim aspecte, el mediambiental, les zones rurals tenen molt per aportar: segons l’informe de Greenpeace ‘#HablaRural’, els pobles de l’Estat espanyol, de mitjana, ajuden a frenar el canvi climàtic un 34% més que les ciutats i contribueixen vint vegades més a conservar la biodiversitat. Tot i que actualment tan sols el 16,5% de la població hi visqui, la situació podria canviar amb les noves generacions de boomers, que actualment es comencen a jubilar. “La gentrificació de molts centres urbans i l’augment de solitud de les persones grans en àrees urbanes, les pandèmies, el canvi climàtic, la contaminació, els alts preus de l’habitatge o el fet que el món rural encara conserva vestigis de vida comunitària i xarxes veïnals que funcionen poden canviar la tendència”, assenyala Espuñes.

Però, perquè sigui possible aquesta nova vellesa amb qualitat de vida al món rural, cal afrontar diversos reptes i donar-los solució, adverteixen els experts. “Cal articular una veu des del món rural que plantegi quina és la nova vellesa des d’aquests llocs. Un dels problemes és que parlem d’un país on la cura continua sent fonamentalment familiarista i hi ha poca provisió de serveis públics eficients. Per això, en el moment en què la família ja no exerceix aquest rol tenim un problema, i en el context rural és un agreujant, perquè la joventut se’n va”, recorda el professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, Daniel López.

Les cures, la mobilitat o la digitalització a les àrees rurals són els reptes principals que cal afrontar

En aquest sentit, Espuñes recorda que el món rural pateix una crisi de cures i de reproducció social diferenciada del món urbà que s’intensifica en alguns sentits, “mentre s’espera que noves generacions, amb relacions entre gèneres més equitatives, incorporin la necessària corresponsabilitat en les cures tant per part del gènere masculí com per part dels serveis públics”. A banda, l’alta dispersió territorial exigeix millores relacionades amb la necessitat de mobilitat en transport públic, per exemple, per millorar l’autonomia de les persones grans a l’hora d’anar als centres d’atenció primària. Igualment, és imprescindible que la connexió a internet sigui una realitat a tots els nuclis rurals, independentment de la seva posició geogràfica.

A més, segons López, també és important donar a les persones grans oportunitats de participació en el treball productiu del poble. “És un dels reptes. Si es tracta de revitalitzar o mantenir amb vida el món rural, necessites que la gent gran del context tingui oportunitats de participació, que estiguin implicats al cent per cent”, afirma el professor de la UOC. Un exemple d’això és el del traspàs del coneixement i l’experiència laboral: “Amb la seva experiència podrien ajudar nous professionals que comencessin a desenvolupar una activitat. Persones que es jubilen i han estat desenvolupant una determinada feina poden traspassar el seu coneixement sobre aquesta pràctica a la gent que arriba. Però hi ha moltes altres maneres de fomentar la participació”, indica López. 

La formació en línia, una oportunitat als entorns rurals

El paper de la universitat va més enllà de possibilitar que les persones es puguin formar, reciclar o especialitzar des d’entorns rurals. Segons explica vicerectora de Competitivitat i Ocupabilitat de la UOC, Àngels Fitó Bertrán, la universitat en línia és fonamental per a “la construcció de comunitats rurals més capacitades, emprenedores, cohesionades i cooperatives”. Fitó afirma que una dinàmica acadèmica que incentivi la generació de coneixement especialitzat entre els diferents nuclis territorials afavoreix una ruralitat més connectada. “La universitat en línia i la seva comunitat de docents, estudiants i alumnes que viuen i exerceixen al territori permeten teixir xarxes de cooperació, intercanvi de coneixement i bones pràctiques que redundin en un major i millor capital social”, conclou.