La Fundació Bofill proposa 11.000 beques salari per a joves per reduir l’abandonament escolar

Redacció
ACN

La Fundació Bofill ha fet un seguit de propostes per tal de frenar l'abandonament escolar prematur i situar-lo per sota del 10% en quatre anys. Aquest se situava al voltant d'un 14,8% Catalunya el 2021. Entre les mesures, ha proposat 11.000 beques salari anuals a joves de 16 a 18 anys de llars desfavorides, 15.000 noves places públiques d'FP de grau mitjà, 5.000 més de Programes de Formació i Inserció (PFI) i 5.000 més en centres, escoles i programes de nova oportunitat. A més, planteja la necessitat d'identificar i fer seguiment dels alumnes en risc d'abandonament o que ja hagin abandonat, plans individuals d'orientació i programes locals de mentoria. Segons l’organització,  fer front a aquestes mesures requeriria 350 milions d’euros anuals.

La Bofill ha presentat aquest dimecres la proposta, que parteix de la base que, tot i la reducció de l'abandonament escolar —era del 32,9% el 2008—, aquest continua sent molt elevat a Catalunya i lluny de l'objectiu europeu d'estar per sota del 10%. Segons l'organització, el 2021 74.000 joves van abandonar els estudis prematurament sense graduar, una situació especialment rellevant en col·lectius de joves d'origen migrat i de famílies amb nivells baixos d'estudis o de renda, on els percentatges poden ser de més del 20% i en alguns grups arribar al 40%. Tot i això, la xifra és aproximada, ja que han afirmat que no existeixen dades oficials al respecte.

Altres dades aportades són que gairebé un de cada deu alumnes no obté la titulació d'ESO, un de cada quatre matriculats a batxillerat abandona abans d'acabar, i quatre de cada deu matriculats a cicles de grau mitjà tampoc els acaben.

Des de la fundació asseguren que això té repercussió en el futur d'aquests joves i de la societat. I és que els nois que no es graduen de l'ESO o que no continuen estudis en acabar l'etapa obligatòria pateixen pràcticament el doble d'atur (14,4%) que els que han continuat, tenen fins a quatre vegades més possibilitats d'acabar fent una feina manual no qualificada, i més d'un 25% dels joves amb abandonament prematur se situen en el quartil més baix de salaris.

Risc de cronificar la situació

La Bofill ha alertat del “risc de cronificar” i normalitzar uns nivells d'abandonament escolar prematur que situen Catalunya al capdavant del rànquing de països europeus, només superat per Romania. Per assolir els objectius, l'organització afirma que calen mesures específiques dirigides als col·lectius més vulnerables. La proposta a quatre anys vista de la Fundació Bofill rep el nom de ‘Zero Abandonament: una agenda de xoc contra l'abandonament escolar prematur a Catalunya’ i l'han elaborat Elena Sintes, Miquel Àngel Alegre i Alejandro Montes.

L'agenda de xoc es basa a identificar els col·lectius més vulnerables i amb més risc de deixar els estudis, cobrir les necessitats econòmiques perquè la manca de recursos no sigui un impediment per continuar estudiant, orientar-los i acompanyar-los, al mateix temps que se'ls ofereix una oferta suficient i planificada. “Cobrir els bàsics”, ha assenyalat el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

Més detecció i solucions econòmiques

Davant d'aquesta situació, la Bofill ha apuntat que un dels problemes és la manca de detecció dels alumnes en risc d'abandonament. Per això, proposen utilitzar el Registre d'Alumnes (RALC) per identificar i fer seguiment de la trajectòria de l'alumnat, especialment del socialment desfavorit i amb necessitats educatives. Al mateix temps, apunten la necessitat de compartir el registre amb els municipis i centres educatius per facilitar el seguiment. A més, veuen necessari crear una eina que faciliti la recollida de dades i identificació de l'alumnat en risc d'abandonament per a tots els centres educatius.

Un cop identificats, la Bofill planteja crear 11.000 beques salari per a joves de 16 a 18 anys de llars desfavorides perquè es mantinguin en el sistema educatiu. Aquesta mesura tindria un cost de 62,6 milions d'euros per al Departament d'Educació a raó de beques d'uns 570 euros mensuals. Amb aquestes beques es busca solucionar els problemes econòmics familiars que poden portar a un jove abandonar els estudis i desincentivar la crida del món laboral poc qualificat però de retribució ràpida.

D'altra banda, la Bofill assevera que l'actual oferta de formacions alternatives al batxillerat és “insuficient” per assolir l'objectiu de reduir l'abandonament escolar prematur fins al 10%. Per aconseguir-ho, consideren que s'hauria d'ampliar l'oferta amb almenys 27.000 places més a partir del curs 2023-2024.

En concret, plantegen crear 15.000 places d'FP de grau mitjà públiques arreu del territori. Això tindria un cost d'uns 81,5 milions d'euros. La Bofill va més enllà i hi afegeix 5.000 places noves de PFI (18 milions d'euros) i 5.000 en centres, escoles i programes de nova oportunitat.

També proposen més recursos d'orientació, suport i mentoria, com plans individualitzats d'orientació educativa, suport socioemocional i acompanyament a la transició educativa en tots els centres de secundària des del primer cicle i fins al segon curs de postobligatòria. A més, suggereixen programes locals de mentoria per a joves de 10 a 18 anys identificats com a absentistes en els municipis de més de 10.000 habitats per tal de redreçar les trajectòries o situacions d'abandonament.

Ajudes al transport i més acompanyament

A banda d'aquestes mesures principals, la fundació ha mencionat altres mesures com un sistema municipal d'identificació, seguiment i recuperació de joves que han abandonat els estudis, 13.000 ajuts al transport per a joves amb menys recursos, ajuts econòmics per tal que adolescents de 12 a 17 anys de famílies d'ingressos baixos puguin participar gratuïtament en activitats extraescolars, una reserva de places per a l'alumnat amb necessitats en cicles de grau mitjà i altres mesures per reduir també la segregació escolar.

Palacín ha plantejat que fa anys que reclamen al Departament d'Educació que abordi aquest problema i ha lamentat que, malgrat que tots els actors de l'àmbit educatiu estan d'acord en la necessitat de fer-ho, no acaba passant. Per això, una de les coautores de l'estudi, Elena Sintes, ha reclamat a Educació que “lideri” aquest abordatge i que prengui mesures concretes per evitar que el sistema “expulsi” alumnes que no haurien de quedar fora.