La Taula del Tercer Sector i la plataforma d’entitats d’atenció i acompanyament a la infància (PINCat), avisen que el sistema educatiu encara “és lluny” de ser inclusiu. Aquest dimarts s’ha presentat ‘El decret d’escola inclusiva cinc anys després, un desplegament insuficient?’, un document que analitza l’aplicació del decret d’escola inclusiva, des de la seva aprovació, l’any 2017, i posa el focus en les mancances i reptes pendents per garantir la participació de tot l’alumnat en els entorns escolars.
La principal conclusió de l’estudi, elaborat per la periodista Núria Martínez, és que hi ha hagut avenços durant aquests anys, però, l’aplicació del decret 150/2017, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu ,continua sent insuficient perquè, entre altres motius, els centres no disposen dels recursos necessaris, tant econòmics com humans, per desplegar-lo correctament.
Segons dades del departament d’Educació, l’increment previst en actuacions del decret des del curs 2017-2018 fins al curs 2020-21 havia de ser de 142 milions d’euros. L’increment real en actuacions del decret pròpiament ha sigut de 117,5 milions, és a dir, 24,5 milions menys dels previstos.
Una mala aplicació del decret 150/2017
A Catalunya, hi ha 39.596 alumnes amb necessitats educatives especials, segons el Departament d’Educació. Tot i això, el professorat denuncia que està sobresaturat i que no pot atendre de manera adequada l’alumnat que té necessitats educatives especials.
Segons les entitats, la mala aplicació del decret comporta que moltes famílies no vulguin escolaritzar els seus fills en centres ordinaris perquè creuen que no rebran una atenció i uns suports adequats i, d’una altra banda, també fa que per la incorrecta aplicació moltes d’altres no puguin matricular els seus fills en escoles ordinàries, tot i que així ho desitgen.
Una altra de les conclusions de l’estudi és que els edificis i els materials no són 100% accessibles, “cosa que perpetua el capacitisme i la segregació”, alerten. Per aquest motiu, consideren que la comunitat educativa continua sense comptar amb “una mirada inclusiva transversal”.
Així, l’alumnat amb necessitats educatives especials no s’està matriculant als centres ordinaris com estableix el decret. “El decret preveu que tots els alumnes s’escolaritzin en centres educatius ordinaris, excepte en casos molt excepcionals, però la realitat no és aquesta perquè el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzat en centres d’educació especial no ha parat de créixer des que es va aprovar”.
D’aquesta manera, ha passat de 5.143 alumnes el curs 2016/2017 a 6.153 el curs 2021-2022. Tanmateix, l’alumnat amb necessitats educatives especials està “sobrerepresentat als centres públics i infrarepresentat als centres concertats”, en contra de la política contra la segregació escolar.
L’escola pública té matriculat prop del 70% d’aquest alumnat
Des del curs 2016 fins ara, l’escola pública té matriculat prop del 70% de l’alumnat amb necessitats educatives especials mentre que l’escola concertada només en té matriculat al voltant del 30% d’aquest alumnat. Així doncs, alerten que els centres concertats encara no compten, amb alumnat que té dificultats econòmiques i d’aprenentatge, “tot i que aquests centres tinguin un 55% de finançament públic”.
L’alumnat amb necessitats educatives especials és “pràcticament inexistent” en la formació postobligatòria. “Si l’educació inclusiva presenta mancances notables a l’etapa obligatòria, la situació empitjora a l’ensenyament postobligatori, perquè representa només entre un 1,5% i poc més d’un 2% del total d’alumnes”, assenyalen les entitats.
D’aquesta manera, mentre que al curs 2021/2022, hi havia 14.013 alumnes a primària i 11.610 a l’ESO, a l’educació infantil només se’n registraven 4.894.
El número encara és més baix al batxillerat, amb 583 alumnes, la formació professional amb 620, els itineraris formatius específics, amb 969 o els programes de formació i inserció amb 754.
Deu propostes perquè l’escola inclusiva sigui una realitat
Per tal de revertir aquesta situació i fer que l’escola inclusiva sigui una realitat, les entitats proposen una sèrie de mesures com són aplicarunpla de xoc perquè es desplegui correctament el decret, garantir l’accessibilitat universal als centres educatius perquè aquests siguin entorns “veritablement” inclusius i formar la comunitat educativa.
En aquest darrer punt, els experts consideren que “és necessari i urgent” que els centres d’educació especial es converteixin en “proveïdors de serveis i recursos” i acompanyin els centres ordinaris: “La inclusió educativa no podrà ser efectiva fins que el personal qualificat i amb experiència d’aquests centres no formi de manera adequada a tota la comunitat i als serveis educatius. A més, ha de ser una formació contínua i transversal. L’han de rebre tots els membres de la comunitat educativa”, asseguren.
Una altra de les propostes que destaquen és acompanyar l’equip amb professionals especialitzats. “Cal que els i les docents estiguin acompanyats de professionals especialitzats perquè el professorat no se senti sol i desbordat”.
El percentatge d’alumnat amb necessitats educatives especials és molt inferior als centres ordinaris concertats que als centres ordinaris públics, per aquest motiu, una de les propostes està orientada en una millor inclusió a l’escola concertada. “Fins que això no passi, seguirà havent-hi escoles de diferents velocitats i escoles gueto de rics i de pobres. L’administració ha de garantir que tots els col·legis sostinguts amb fons públics siguin inclusius i igualitaris”, han assenyalat les entitats.
Més inclusió a l’ensenyança postobligatòria i en les activitats de lleure, més sensibilització social i aplicar canvis en el sistema d’avaluació, en els horaris i calendari escolar i, finalment, desplegar l’escola inclusiva a tot el territori, “ja que moltes famílies han de desplaçar-se diàriament per aconseguir que el seu fill pugui exercir el dret que té a rebre una educació inclusiva”.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari