Persones amb discapacitat intel·lectual participen en una prova pilot per canviar hàbits i tenir una vida més saludable

ACN

Canviar els hàbits de les persones amb discapacitat intel·lectual per tenir una vida més saludable. Aquest és el propòsit de la prova pilot en què participen una vintena d’usuaris de Sant Tomàs. El programa vol contribuir a trencar amb la idea que les persones amb discapacitat són més propenses a ser obeses. “No és així, es pot fer un treball i és el que estem intentant”, destaca Paula Parareda, educadora social. En Sergi Voltà té 32 anys i en un mes i mig ha guanyat energia i ha perdut quatre quilos. Explica que se sent millor i que canviar els hàbits ha estat “més fàcil” del que es pensava. Segons Parareda, una de les claus de l’èxit és que s’eviten les prohibicions, cosa que ajuda a complir les pautes a l’hora de menjar.

Amb la llista de la compra a la mà, en Sergi Voltà es planta al supermercat disposat a omplir el carro. A casa, amb els seus pares, prèviament ha elaborat una llista amb tots els aliments que necessiten per seguir les pautes d’alimentació que li han recomanat des de Sant Tomàs. Al supermercat, sovint amb l’ajuda d’una aplicació que detalla els valors nutricionals dels productes, acaba de decidir. Voltà explica content que tenia ganes de canviar l’alimentació i es va apuntar al programa de Sant Tomàs perquè l’ajudessin a fer els canvis necessaris.

“Abans menjava molts croissants, pa a la nit, bevia molts sucs i menjava galetes. Ara ja no tant”, admet Voltà sobre la relació que té amb el menjar des que ha començat a canviar els seus hàbits. Una altra de les parts importants del projecte és l’activitat física. Si bé en el seu cas ja practicava algun tipus d’esport, ara la seva agenda setmanal s’ha multiplicat: “M’agrada anar al gimnàs, un altre dia faig futbol, un altre dia ioga i un altre faig aiguagim”.

En Sergi no troba a faltar les seves galetes o sucs i explica que el canvi li ha estat “fàcil”. Precisament, una de les peces fonamentals del programa és evitar prohibir els aliments que habitualment menjaven els participants. “Si per exemple una persona no menja verdura però menja amanida, intentarem que mengi més amanida. I no l’obligarem a menjar verdura sí o sí, perquè per a ells suposa un esforç molt gran”, explica l’educadora social i responsable del programa, Paula Parareda. “Amb els dolços passa el mateix. Intentem que en comptes de menjar-ne cada dia, sigui un cop a la setmana o només el cap de setmana. Això també ajuda que durant la setmana compleixin el menú que se’ls ha fet”, relata.

Un estudi recent de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) revela que la taxa d’obesitat en les persones amb discapacitat intel·lectual és un 13% superior al de la població general. A més, també tenen un risc més elevat de patir diabetis, hipertensió i càrregues musculars amb el consegüent malestar que totes aquestes patologies provoquen i una disminució de la qualitat de vida. Des de la direcció de Sant Tomàs, Ricard Aceves fa una crida a les administracions perquè actuïn per la salut de les persones amb discapacitat intel·lectual. “No podem assumir que tenir mala salut formi part d’una manera intrínseca de la condició de discapacitat intel·lectual”, assenyala.

De fet, Paula Parareda defensa que les dificultats per fer esport de les persones amb discapacitat intel·lectual no van lligades a la seva discapacitat. “Si a nosaltres ja ens costa tenir força de voluntat després d’una jornada laboral de vuit hores, si ells no tenen suport també se’ls fa complicat sortir a córrer a les 6 o a les 7 de la tarda”, explica. “Va més lligat a la falta de recursos d’algú que els pugui acompanyar a fer exercici físic o que se sentin acompanyats en aquest procés”, afegeix.

El programa dura tres mesos i treballa sobre quatre pilars bàsics: menjar millor, fer esport, aconseguir un millor descans i tenir cura de la salut mental.