Comunicar per compartir, la recepta per avançar cap a la transformació social

Redacció

Comunicar per compartir. Aquest és lema que ha donat fons i forma a la sisena edició del Social Lab, l'esdeveniment anual que organitza el Social.cat. Un esdeveniment que neix per oferir, precisament, un espai de trobada entre professionals de les entitats socials, responsables de comunicació i experts perquè puguin compartir eines i facilitar la difusió dels seus projectes. I creiem, sincerament, que ho hem aconseguit: aquesta ha estat la jornada més participativa de totes.

Les portes del Pati Llimona s’obrien aquest divendres a les nou ben en punt del matí. De seguida van començar a desfilar les assistents: Més de 100 persones disposades a compartir el seu temps i omplir-lo de reflexions i aprenentatges. Benvingudes, us estàvem esperant.

L’editor del Social.cat, Joan Camp, va donar pas als discursos del director general de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Jordi del Río i el secretari d’Afers Socials i Famílies al Departament de Drets Socials, Lluís Torrens, qui va animar a les entitats a innovar.

La taula rodona ‘Projecte Lliures, un exemple de sinergia entre entitats’, moderada per la cap de redacció del Social.cat, Silvia Rodríguez, va entrar directe en matèria.

Per fer-ho va comptar amb tres persones que formen part de Lliures, un projecte impulsat per Coop 57, Òmnium Cultural i ECAS, que des de l’any 2016 treballa per contribuir a revertir l’exclusió social i la pobresa. Però, com es teixeixen les xarxes per crear nous projectes i fer-los créixer més enllà de les mateixes entitats?

“Són projectes que estan plenament concebuts des del treball comunitari”, va assenyalar David Fernàndez, treballador de Coop57 i impulsor de Lliures. Clara Sánchez, coordinadora del mateix projecte, va destacar la capacitat d’autoorganització que tenen les entitats i persones que formen part de Lliures.

“L’essència del projecte és que està pensat, des de l’inici fins al final, perquè hi hagi una coherència: volem construir una comunitat lliure, un país lliure. Que la dinàmica de treball sigui enxarxar”, va assenyalar Sánchez, qui va destacar que “com més projectes formen part de la xarxa Lliures millor és l’acompanyament”.

Tal com van explicar els activistes, són iniciatives que tenen vocació de ser replicables: “El que passa en un barri pot passar en un altre d’una altra ciutat. I qui millor pot donar resposta a les necessitats del país si no és en primera persona?”, va afirmar Sánchez. Les persones ofereixen el seu temps, mitjançant trobades durant l’any per anar fent créixer la comunitat que conforma Lliures.

A Catalunya, un 70% de persones no viu una inclusió plena, un 37% viu en la precarietat i un 21,1% en exclusió social. Per revertir aquestes xifres són necessàries aliances socials, però, s’estan teixint bones aliances en el sector?

Segons Fernàndez, l’atomització en el tercer sector existeix, “però penso que pot ser positiva”. “És cert que, al final, tothom disputa recursos públics, però en aquest país hi ha experiències molt bones amb projectes de vincle entre barris: la vida és possible perquè encara hi ha persones als barris que es miren a la cara”, va assegurar.

Amb tot, els protagonistes van posar sobre la taula el desgast que provoca el desbordament de la realitat que viuen algunes entitats. En aquesta línia, Alba Vendrell, d’Òmnium, va reconèixer que cada cop hi ha més la tendència a col·laborar. “Estar sol és més còmode, però et desvincula”. Aquest desgast, van coincidir tots tres, també s’ha de comunicar. “Jo estic més espantat que ahir i menys que demà. La capacitat d’autoorganitzar-se és que ens podem trucar i evitem mals majors”, va assenyalar Fernàndez.

La importància de la xarxa de suport

Com n’és d’important tenir una xarxa de suport quan estàs a punt de defallir? Sánchez va reconèixer que “és una roda que es vincula. Si no hi és, tot perd una mica de sentit”. I la confiança que brinda aquesta xarxa és bàsica per aixecar-te quan caus. “Amb el projecte Lliures, la capacitat que tindran és que es podran vincular amb molts altres projectes del territori. Hi ha una dinàmica molt de pic i pala, sabem que si no busques aliances no tenim cap mena de possibilitat”, admet Sánchez.

Com es comunica el compromís social?, va preguntar un dels assistents. “Hem d’assumir la realitat i hem de mirar com fer-ho i implicar-nos. Hi ha molta gent que decideix fer-ho i és la història d’aquest país, va assegurar Fernàndez. L’activista va reconèixer que Internet és una eina per enxarxar “però la xarxa real és analògica. Quan la gent s’ajunta és quan comencen a produir-se les meravelles”.

Per la seva banda, Sánchez va apel·lar a la cohesió social: “El futur que volem construir té molt més a veure amb la persona que està en una situació administrativa irregular que algú que treballa en un fons d’inversió. No hem de caure en el terreny de la moralitat: només pensar: amb qui necessito aliar-me?, i el gruix d’aquestes persones és molt gran”.

Toni Barbarà, de Marea Blanca va obsequiar el públic assistent amb un receptari social: “Cal guanyar veracitat, cal transparència, cal marcar els objectius explícits de cada organització. Cal marcar una línia roja clara que separi allò públic d’allò privat. Cal ciutadania, cal escoltar: cal parlar de serveis públics, cal perseverar, cal longitudinalitat”, va enumerar, amb contundència. I amb aquest receptari vam anar a esmorzar.

Amb la panxa plena vam començar el taller ‘Cocrear accions comunicatives per donar resposta a reptes socials’, on els assistents es van dividir en grups i van idear un missatge conjunt per donar resposta als reptes amb què ens topem al tercer sector. Com estructurar les nostres denúncies?, Com compartir amb els altres per arribar més lluny i, finalment, com fer que aquest missatge arribi als mitjans de comunicació? De la mà de l’entitat Eidos, les assistents van descobrir les millors tècniques per deixar anar la imaginació i dibuixar  noves respostes a qüestions que ens travessen a totes.

La part final de la jornada va consistir en una trobada amb periodistes especialitzats que van guiar als participants i els van donar consells per fer que els seus missatges arribin als mitjans i siguin publicables. Així, Judith Burrull, de TV3, Oriol Soler de la Cadena SER, Montse Santolino de la Lafede.cat, i Augusto Magaña del Social.cat, van valorar els deu projectes resultants dels participants.

I, cap al migdia, les més de 100 persones que s’havien reunit per fer xarxa, aprendre i compartir experiències van marxar del pati Llimona amb el cap ple d’idees per avançar cap a la transformació social.