La Revolta Escolar no s’atura: aquest divendres, tercera jornada de talls de trànsit

Redacció

Les associacions de famílies que participen en la Revolta Escolar tornaran a tallar diversos carrers a Barcelona aquest divendres en la tercera jornada de reivindicació del curs 2022-23 per exigir menys contaminació ambiental, menys soroll i més seguretat en els entorns escolars. Aquest mes de gener, la protesta està centrada a reclamar una distribució més equitativa de l’espai públic, sobretot en els entorns escolars.

És el tercer curs consecutiu de protestes a la sortida de l’escola convocades per les Associacions de Famílies, amb el suport de la plataforma veïnal Eixample Respira i l’aFFaC, i aglutina les reivindicacions de més de 100 AFA adherides al manifest conjunt. En aquest, les AFA aposten per uns entorns escolars més pacificats, l’adopció de mesures de racionalització del trànsit en els carrers adjacents als centres escolars mitjançant la reducció de carrils de circulació, i l’eliminació de les places d’aparcament —incloses les motos en vorera— als accessos als centres, tot incrementant l’espai dedicat als vianants i al verd.

“El fet que per tercer curs segueixin més de 100 escoles reclamant la pacificació i la reducció dràstica del trànsit motoritzat en els seus entorns indica que les mesures de l’Ajuntament, inclòs el programa Protegim les escoles, són molt necessàries, però a la vegada decebedores per insuficients i limitades”, lamenten portaveus de les AFA promotores. “Esperem que les administracions en prenguin bona nota i entenguin que la salut i seguretat dels infants és un tema de màxima prioritat”.

La intenció és mantenir els talls mensuals fins que no es donin canvis substancials i generals per part de les administracions implicades. Segons la plataforma, alguns dels carrers afectats seran Aragó, Entença, Numància, Consell de Cent, Rosselló, Indústria, Lluís Companys i Roger de Llúria. La iniciativa coincideix també amb les 15 línies de Bicibús a Barcelona, fet que des de la plataforma consideren una clara mostra de la “multiplicació d’iniciatives veïnals per reclamar una ciutat amb menys cotxes, més saludable i amable amb les persones i a favor de la mobilitat sostenible”. En definitiva, “una ciutat més segura per als infants”.

Distribució de l’espai públic

“No poder garantir la salut i seguretat dels infants és un fracàs”, apunten des de les AFA. “Cal canviar el model de mobilitat, on els vehicles de motor no siguin els que ocupen el 60% de l’espai públic. És una qüestió de salut, de justícia social i de voluntat política, i no d’impediments tècnics.”.

Segons l’informe Més cotxes, menys salut de la Plataforma de la Qualitat de l’Aire, el cotxe ocupa més del 60% de l’espai públic de Barcelona (comptant els carrils de circulació i els aparcaments en superfície) quan, en canvi, és el transport escollit per poc més d’un 20% de la població. El mateix informe indica que Barcelona és la ciutat d’Europa amb més densitat de vehicles, més del doble que Madrid o València i més del triple que capitals com Londres, París, Berlín o Amsterdam, destaquen en un comunicat.

“Aquestes dades demostren que les ciutats han anat cedint espai públic als vehicles de motor i a les externalitats negatives que suposen: sinistralitat, contaminació i soroll”, denuncien des de la plataforma. Per això, “s’ha arribat a un punt que fa inevitable replantejar el model de ciutat, i on el cotxe i la moto tinguin l’espai que els pertoca, i no més”, puntualitzen.

On i com aparquen les motos a Barcelona?

El maig del 2022 es va realitzar un estudi impulsat per Catalunya Camina i Eixample Respira per tal de conèixer de manera més acurada la situació de l’aparcament de motocicletes a la ciutat, tant pel que fa a l’ocupació que representa de calçades i voreres, com al nivell de compliment de la normativa actual.

Es van comptabilitzar més de 6.500 ciclomotors i motos: 2.900 motos estacionades a calçada i 3.600 motos estacionades a vorera, i els principals resultats apuntaven que, mentre que menys del 3% de les motos estacionades a la calçada incomplien la normativa, més del 84% de les comptabilitzades a la vorera estaven mal aparcades. Als carrers analitzats de Barcelona, hi havia una moto mal aparcada cada 7,9 metres, tot i que en la majoria dels casos hi havia places a prop disponibles o alternatives per estacionar de manera correcta. Segons els autors de l’estudi, si s’estén l’estimació de motos mal aparcades a la resta de Barcelona, n’hi hauria unes 90.000 mal estacionades cada dia a la ciutat, ocupant 260.000 metres quadrats de l’espai públic.

“L’elevat nombre de motos en vorera és una barrera arquitectònica que impedeix i limita la mobilitat dels vianants, fins i tot en carrers de plataforma única (prioritat de vianants)”, apunten els autors de l’estudi. Segons dades de 2019 i 2020, se sancionen 13 motos mal aparcades al dia, que suposaria un 0,01% sobre el total estimat que estacionen il·legalment cada dia.