Des d'una perspectiva educativa, el risc s'entén com a sinònim d'exploració. Els humans, durant tota la nostra vida, hem d'adaptar-nos al món físic i social que ens envolta. L'exploració mitjançant els sentits (vista, oïda, tacte, olfacte i gust) brinda als nens i les nenes la possibilitat de conèixer les propietats i la funcionalitat dels objectes, així com construir un sentit del món i entendre què implica formar-ne part.
Durant el desenvolupament, els infants atenen, perceben i retenen informació de l’entorn a través de la contínua exploració. Aprenen a usar els seus sentits i desenvolupen i enforteixen les seves habilitats motores, perceptives i sensorials com a resultat de la interacció amb el mitjà. La intel·ligència es desenvolupa a partir de les accions quotidianes realitzades en l’entorn en el qual viuen.
En observar, explorar el món i recopilar informació, els infants desenvolupen conceptes bàsics com el pes, la velocitat i el temps, entre altres. Aquests processos resulten fonamentals per al desenvolupament del raonament, la lògica, la imaginació, la creativitat i la confiança.
El joc amb objectes de l’entorn
Els infants aprenen a través de l’exploració i el descobriment, i quan interactuen amb altres persones. Encoratjar-los a fer preguntes, cometre errors i practicar és crucial per a la seva educació.
Els nens i les nenes necessiten anys de joc amb joguines i objectes reals per a comprendre el simbolisme entre el món real i l’abstracte. Necessiten tenir aquests materials a l’abast en tot moment per a desenvolupar les habilitats corresponents a la seva edat cronològica i al seu desenvolupament maduratiu, tant a nivell cognitiu com motor.
A més d’això, els jocs dinàmics amb l’ús d’objectes de l’entorn o que impliquin un cert risc d’accident podrien ser beneficiosos. Aquests jocs poden ajudar-los a augmentar les seves competències i fites del desenvolupament. Els beneficis són aplicables a qualsevol persona, des d’etapes molt primerenques (de 2 a 3 anys) fins a l’edat adulta. Així mateix, dur a terme aquests jocs pot ajudar a millorar la percepció de la grandària, la forma, el moviment i la profunditat.
Assumir un cert risc en les activitats lúdiques permet als infants posar a prova les seves habilitats i estratègies perceptives, motores o cognitives, generant en ells una adaptació al mitjà i una millor resolució de les situacions problemàtiques que se’ls plantejaran durant el creixement.
Ni molta protecció ni poca
La teoria del desenvolupament psicosocial d’Erikson indica que, entre el primer i el tercer any de vida, els nens i nenes es troben en una etapa en què han d’aconseguir un equilibri entre l’autodeterminació i el control exercit pels altres.
Si la resolució d’aquesta etapa és satisfactòria, l’infant desenvoluparà sentiments de control i eficàcia, afirmant-se com una persona independent, assertiva i flexible. Això derivarà en un adult amb sentit de l’autonomia.
Què aporta l’afecció?
L’afecció segur fomenta la conducta exploratòria competent i activa de l’infant en presència de la seva figura d’afecció, la qual s’utilitza com a base segura a partir de la qual explorar. L’exploració li permet aprendre coses noves i estimular el desenvolupament.
Així mateix, aquest estil d’afecció estimula l’autoconcepte, l’autoeficàcia i l’autonomia de l’infant. Per a aconseguir-ho, és imprescindible atendre les seves necessitats de manera efectiva, protegir-lo del perill sense ser alarmista, expressar afecte obertament, dedicar temps, establir límits i normes, i mostrar interès per les seves preocupacions i interessos.
Límits útils, clars i fixes
L’estil parental és un factor estretament vinculat amb el desenvolupament cognitiu. Diem “estil democràtic” al dels pares i mares que combinen l’afecte i la comunicació familiar, el foment de l’autonomia, i l’establiment de límits.
Perquè els límits funcionin, tots els membres de l’entorn (sigui familiar o escolar) han de ser conscients de la utilitat de les normes per a la convivència, el bé comú i el bé individual. Les normes han de tenir un motiu, anar acompanyades d’una explicació clara, estar adaptades a l’edat de l’infant, oferir-se en un moment òptim (lliure de distraccions i estats emocionals intensos) i evitar l’excés.
Quan sobreprotegim
És necessari identificar que afecte i sobreprotecció familiar no són sinònims. En termes generals, la sobreprotecció deriva en una concepció errònia del món per part del nen o nena.
D’una banda, les preocupacions excessives de l’entorn familiar indiquen a l‘infant que el món està ple de perills. Així mateix, la privació d’oportunitats per a superar les dificultats resulta en uns nens i nenes mancats d’autoconfiança.
Una educació positiva
Els infants han d’assumir riscos (entengui’s riscos com a conductes exploratòries) amb la finalitat d’obtenir un desenvolupament òptim. Per a promoure aquesta conducta, han de moure’s en entorns, tant familiars com escolars, que siguin flexibles. Els adults que els acompanyin han de donar-los seguretat i confiança, evitar el càstig físic, corregir sense faltar al respecte, usar el reforç i oferir opcions. També, han d’intentar anticipar els actes, suggerir (i no imposar) les ordres, valorar els intents, ser empàtics, pacients, i donar temps.
És important que els límits i les normes siguin clars, i que els nens i les nenes recordin què s’espera d’ells.
En definitiva, és primordial que la criança dels pares i les mares es basi en una educació positiva, que permeti l’exploració i la interacció amb els elements de l’entorn, amb la finalitat que s’estimuli l’aprenentatge durant la infància i es dugui a terme un desenvolupament general adequat a nivell lingüístic, cognitiu, motor, social, sensorial i adaptatiu.
(Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation. Pot llegir l'original aquí)
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari