La CONFAVC demana als ajuntaments que facilitin l’empadronament de persones migrades i vulnerables

Redacció

La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) demana als ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona que deixin de posar traves i facilitin l’empadronament de les persones migrades i d’aquelles que viuen en infrahabitatges o en qualsevol altra situació de vulnerabilitat social. L’entitat recorda que l’empadronament no només és un dret de totes les persones que resideixen a un municipi, independentment de si ho fan en un habitatge o no, sinó que també és una obligació establerta a la llei de règim local. En aquest sentit, insten a les administracions locals a buscar alternatives i figures jurídiques per garantir l’accés de tot el veïnat a aquest tràmit, ja que és la porta d’entrada a altres drets fonamentals com la salut pública i l’educació.

“La majoria d’entitats socials que treballem en barris amb població vulnerable hem constatat que fa temps alguns ajuntaments de l’àrea metropolitana de Barcelona estan posant molts entrebancs per empadronar al seu municipi a veïns i veïnes d’origen divers o més vulnerables”, denuncia la CONFAVC. L’entitat reconeix que a les associacions veïnals els hi arriben moltes situacions de persones que es troben amb denegacions de l’empadronament, sobretot perquè la persona que ho demana no pot acreditar que viu en un domicili fix. Una situació que és molt recurrent en persones que viuen en un pis rellogat, en infrahabitatges o en cabanes, assenyalen.

La CONFAVC recorda a les administracions locals que, en el cas que una persona no pugui acreditar on viu, “són els ajuntaments els que han de pensar en alternatives i figures” per assegurar que qualsevol veí i veïna pugui empadronar-se, malgrat que la situació residencial “no sigui clara ni estable”. A més, l’entitat subratlla que, si una administració posa dificultats per empadronar, “no només està violant el marc legal” de règim local, sinó també “la mateixa Constitució”, que protegeix els drets per assegurar la dignitat humana, com la salut o l’educació, els quals estan directament vinculats al fet d’estar empadronat.

Per altra banda, la CONFAVC destaca que tenir un padró que no coincideix amb la realitat de cada barri i municipi pot ser perjudicial per a la resta de veïnat, ja que “el padró serveix a les administracions locals per a planificar polítiques segons les necessitats poblacionals”. En aquest sentit, un “subregistre” del padró pot ocasionar el col·lapse dels serveis públics i que hi hagi població desatesa, pel fet que el desplegament d’aquests equipaments i serveis no s’ha planificat tenint en compte la població real del territori.

Tot i això, la CONFAVC remarca que “la manca d’empadronament perjudica encara molt més a veïns i veïnes en situació administrativament irregular, ja que no podran acreditar l’arrelament al municipi, a més d’abocar-los en situacions indignes d’invisibilitat i sense drets socials”.