Els homes van cobrar gairebé 6.000 euros més que les dones el 2020 a Catalunya

Redacció

Els homes van cobrar, de mitjana anual, 5.907 euros més que les dones l’any 2020 a Catalunya. Així es desprèn de l’informe d’evolució de la bretxa salarial de gènere elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu, el qual fixa en un 19,7% la diferència entre el que han cobrat els homes i les dones el 2020. Una bretxa salarial de gènere que disminueix per sisè any consecutiu —6,4 punts menys que el 2014— i que baixa 0,9 respecte a la del 2019. Tot i això, és una desigualtat de gènere que encara es dona a tots els trams d’ingressos, en qualsevol mena de jornada laboral, en tots els tipus de contracte, a la generalitat dels sectors d’activitat i en totes les franges d’edat.

Malgrat que la dada de la bretxa salarial de gènere del 2020 sigui la més baixa des que es tenen registres a Catalunya, aquesta diferència de salaris continua suposant que les dones cobren quatre cinquenes parts del sou dels homes. A efectes pràctics, això és com si a mitjan mes d’octubre les dones deixessin de cobrar tot i continuar treballant.

En termes generals, el salari brut anual mitjà de la població assalariada a Catalunya va ser de 27.100,1 euros l’any 2020, segons les dades del darrer informe elaborat per l’Observatori del Treball i Model Productiu. Això suposa un increment de 1.131,9 euros respecte del 2019 (+4,4%), on les dones són les que han tingut una pujada més gran del seu guany brut anual, un 4,8% més, enfront de l’increment del 3,6% experimentat pels homes. No obstant això, el salari mitjà anual dels homes (30.003,6 euros) continua sent superior al de les dones (24.096,7 euros).

L’informe conclou que aquest increment més intens del guany brut mitjà anual de les dones en comparació amb els homes s’explica per tres factors: l’augment del temps de treball remunerat entre les dones; el fet que s’han beneficiat més que els homes de l’increment del salari mínim interprofessional —en tenir més presència en llocs de treball de menor remuneració—, i l’efecte composició, ja que la destrucció d’ocupació registrada el 2020 ha estat sobretot entre la de menor remuneració, cosa que ha fet pujar els guanys mitjans, en especial entre les dones.

Més desigualtat entre els salaris més baixos

La bretxa salarial de gènere és gairebé el doble en els salaris més baixos que en aquells que estan entre el 10% que més cobren. Així, en el percentil 10 d’ingressos salarials la bretxa és del 31,6%, mentre que en el percentil 90 és del 15,7%. Aquesta desigualtat també és més acusada en el tram d’edats d’entre els 45 i els 54 anys (un 22,8%) que entre els 25 i els 34 anys (13%). Pel que fa a sectors professionals, les treballadores dels serveis de restauració, personals i de venda són les que pateixen una major bretxa salarial (32,3%). En canvi, les tècniques i professionals científiques i intel·lectuals mostren la més baixa d’entre els grups ocupacionals (15,9%).

Un cas particular és el que es dona per nacionalitats, ja que la bretxa salarial entre les persones amb nacionalitat estrangera (18,2%) és inferior a la de les que tenen nacionalitat espanyola (20,7%). Cal destacar, però, que la bretxa salarial entre les persones de nacionalitat espanyola s’ha anat reduint al llarg dels anys, mentre que l’evolució de la bretxa salarial en la població amb nacionalitat estrangera és més irregular.

Per tipologia de contractes, les persones treballadores a temps complet encadenen un altre any de reducció de la bretxa, que es troba en el 12,1%. En canvi, en les persones que treballen a temps parcial la bretxa ha tornat a créixer el 2020 i se situa en el 5,8%. Entre les persones amb contracte indefinit, la bretxa supera el 20%, mentre que entre les que treballen amb contracte temporal la desigualtat salarial de gènere és molt minsa (1,5%).