Investigadores de la Universitat de Barcelona (UB) han desenvolupat una eina per diagnosticar la sarcopènia, una malaltia degenerativa caracteritzada per una disminució de la força muscular que afecta especialment les persones de més edat, i per avaluar-ne la gravetat. L’estudi, publicat a la revista RMD Open, proporciona un sistema de puntuació de la qualitat muscular basat en ecografies d’ultrasons, que s’ha validat amb mostres anatòmiques i histològiques de pacients. És el primer mètode d’imatge que avalua la qualitat muscular, característica clau de la malaltia. Segons les investigadores, aquesta eina podria ser útil “no només per a fins diagnòstics, sinó també per al seguiment de pacients en la pràctica clínica i també en assajos”.
Una característica clau de la sarcopènia és el deteriorament de la quantitat i la qualitat muscular, que empitjora la qualitat de vida i que s’associa amb malalties cardiorespiratòries i amb un augment del risc i la prolongació de l’ingrés hospitalari.
Actualment es disposa d’una àmplia varietat de proves i d’eines per caracteritzar la malaltia en la pràctica i en la recerca. Ingrid Möller, investigadora de la UB i primera signant de l’article, explica que, en la majoria dels casos, el diagnòstic i l’evolució es mesura mitjançant tests funcionals o enquestes als pacients sobre aspectes com ara caigudes, sensació de debilitat, lentitud en caminar, dificultat per aixecar-se d’una cadira o pèrdua de pes.
En aquest context, les tècniques d’imatge tenen un paper crític en l’avaluació dels pacients amb sarcopènia. La majoria, com l’absorciometria amb raigs X d’energia dual (DXA), la ressonància magnètica (RM) o la tomografia computada (TC), se centren en la quantitat muscular.
“Aquestes tècniques deixen clara la quantitat de múscul, però la qualitat, que és un terme relativament nou, és més important, ja que la quantitat és molt variable segons diferents factors, com ara l’edat o l’altura”, destaca la investigadora en declaracions recollides per la UB.
En l’actualitat no hi ha un consens sobre els mètodes adequats per avaluar la qualitat muscular en la pràctica clínica. En aquesta situació, els investigadors proposen l’ús de l’ecografia d’ultrasons musculoesquelètics, ja que és una tècnica capaç de mostrar la textura muscular i els canvis en aspectes microscòpics i macroscòpics de l’arquitectura i composició muscular que provoca la sarcopènia.
A més, a diferència d’altres tècniques d’imatge, és una prova de baix cost, portable i inofensiva, pel fet que no emet radiacions ionitzants.
Per confirmar la validesa diagnòstica de la nova eina, els investigadors van avaluar un múscul de l’extremitat inferior (el recte femoral) i un altre de l’extremitat superior (el bíceps braquial) de deu cadàvers de donants d’entre 68 i 91 anys.
Dos investigadors van valorar i puntuar qualitativament la gravetat de la degeneració muscular a partir d’imatges d’ultrasons i, posteriorment, van comparar els resultats amb l’avaluació anatòmica i histològica dels cadàvers.
L’avaluació es va fer a cegues respecte a l’altre avaluador i es va repetir mitja hora més tard per a cadascun dels investigadors. A més, s’hi va afegir l’avaluació d’un històleg experimentat, en les mateixes condicions metodològiques.
Segons les investigadores, aquesta metodologia és una de les fortaleses de l’estudi, ja que permet la comparació directa entre les imatges i els mesuraments clínics de la qualitat muscular.
El proper repte, validar l’eina amb pacients
El proper repte dels investigadors és verificar el sistema de puntuació en pacients i provar el valor afegit de l’eina en el seguiment a llarg termini dels malalts amb sarcopènia, així com l’aplicació en assajos clínics que hi estan relacionats.
Möller explica que l’equip de la Universitat de Copenhaguen que ha participat en aquest treball ha d’aplicar la nova eina en una cohort de pacients per veure com funciona en valor pronòstic.
Una prova que es podria aplicar en altres malalties o rehabilitació
La qualitat muscular és un factor important en altres malalties musculars, a banda de la sarcopènia. Per a les investigadores, l’ecografia d’ultrasons musculoesquelètics també es podria aplicar en altres trastorns o, fins i tot, en la rehabilitació d’esportistes, ja que permetria aprofundir en el coneixement de la qualitat muscular, en les seves variacions en diferents malalties immunològiques, degeneratives i metabòliques i en el monitoratge dels tractaments.
“És el punt de partida en un àmbit en què no hi ha cap prova similar, per la qual cosa creiem que és una eina que s’anirà estenent en aquesta i altres malalties”, assenyala la investigadora.
En el treball hi han participat investigadores de la Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana i de la Unitat d’Histologia del Departament de Patologia i Terapèutica Experimental de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut (Campus Bellvitge) de la UB. També n’han format part expertes de la Fundació Puigvert, la Universitat de Gènova, la Universitat d’Oslo i la Universitat de Copenhaguen.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari