Solidaritat i resistència: claus de les ‘kellys’ per superar la seva invisibilitat

Redacció

“Som les dones que netegem”. Amb aquesta frase, que aglutina totes les dones que treballen en el sector de la cura i la neteja, les cambreres de pisos —conegudes popularment com a kellys— han aconseguit consolidar una lluita que les ha fet visibles, ha dignificat la seva professió i ha reivindicat els seus drets com a treballadores. Darrere d’aquest i altres eslògans s’articula un moviment en defensa de les seves condicions laborals que ha arribat al debat públic, ha centrat l’atenció mediàtica i ha tingut, fins i tot, repercussions polítiques. Un moviment social únic que pot servir d’inspiració a altres col·lectius.

Amb el seu treball ‘We are the women who clean and the structural base of the hotel’: Las Kellys, the collective agency and identity of Spain’s room attendants, els investigadors Alan Valenzuela Bustos, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Ana Gálvez Mozo, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Verna Alcalde González (UOC), i Francisco Tirado Serrano (UAB) analitzen com el col·lectiu de Las Kellys ha construït la seva identitat com a grup i ha coordinat les seves accions a partir de relacions de solidaritat i resistència.

De Facebook a la lluita col·lectiva

Un acomiadament més barat, més poder per a les empreses i l’augment de la contractació indefinida. La reforma laboral aprovada el 2012 a l’Estat espanyol va tenir conseqüències directes i molt negatives per a milers de treballadors. Un dels col·lectius que més les va patir va ser el de les cambreres de pisos, les treballadores que netegen les habitacions i els espais comuns dels hotels.

Molt sovint, aquestes cambreres fan jornades laborals llargues i extenuants a canvi de salaris molt baixos i condicions precàries. A això se suma el fet que es tracta d’una feina feminitzada, infravalorada i sovint invisibilitzada.

“Són diverses les dimensions que contribueixen a la invisibilització de les kellys, ja que s’ajunten elements de gènere, de raça i de classe social. A més, exerceixen un treball de neteja, al qual històricament s’ha requerit ser invisible en l’espai social dels hotels”, explica Alan Valenzuela, estudiant de doctorat del programa Persona i Societat en el Món Contemporani de la UAB i autor principal de l’estudi, els directors del qual són Gálvez, de la UOC, i Tirado, de la UAB.

L’organització Las Kellys va sorgir per denunciar aquesta situació i obtenir millores gràcies a l’acció col·lectiva. Els primers passos d’aquest moviment social es van fer en un grup de Facebook en què cambreres de pisos compartien les seves experiències laborals, s’escoltaven i es donaven suport mútuament. El 2016, es va presentar oficialment el moviment en defensa de les seves condicions laborals.

Des de llavors, les cambreres de pisos han donat una gran visibilitat a la realitat del seu col·lectiu. “Han aconseguit que aquesta precarietat laboral en el sector de la neteja als hotels sigui objecte no tan sols d’atenció mediàtica, sinó que estigui en el centre del debat públic. Han mostrat a la societat de manera molt contundent i impactant les terribles condicions laborals a què estan sotmeses diàriament”, explica Ana Gálvez, professora agregada de Psicologia del treball i les organitzacions en els Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació a la UOC i coautora de l’estudi.

Darrere d’aquests assoliments hi ha una estratègia que es basa en la solidaritat, la seva capacitat de mobilització i activisme i l’enorme empoderament que han assolit com a col·lectiu.

Solidaritat i resistència

El moviment de les cambreres de pisos s’ha teixit a partir de dos conceptes: solidaritat i resistència, que al seu torn estan representats en els seus eslògans més significatius. Amb el primer, “som les dones que netegem”, es genera una relació de solidaritat entre totes les dones que fan aquesta feina.

“Aquesta solidaritat constitueix la força per transformar les seves condicions laborals. Amb aquest ‘som les dones que netegem’ generen comunitat, un col·lectiu integrat per totes aquelles persones que netegen, independentment de la seva condició contractual als hotels, de la seva procedència, etcètera”, explica Gálvez.

“D’altra banda, en dir que són les que netegen, i no tan sols cambreres, estenen el seu horitzó de referència a moltes altres que també treballen en la cura i la neteja d’espais”, comenta Valenzuela. “Generen una base d’identificació solidària amb moltes altres dones que es troben en els escalafons socioocupacionals més precaris i exclosos”, afegeix.

El segon d’aquests eslògans és “som la base estructural de l’hotel”. Aquest funciona com un eslògan de resistència per mantenir i millorar l’ocupació, que mobilitza els encarregats d’habitacions contra els hotels i l’Estat. Tal com assenyalen els autors de l’estudi, a diferència d’altres consignes que es focalitzen només en millores en les condicions d’ocupació (com els salaris o l’estabilitat contractual), aquesta vol identificar les cambreres de pisos com a treballadores clau en el negoci dels hotels.

“Per què la neteja hauria de tenir una connotació negativa si és una feina bàsica? Ningú no reservarà una habitació d’hotel bruta. Ningú. Per què no se li dona el seu valor real? Ho he dit moltes vegades: les cambreres som la base estructural de l’hotel”, assenyala una de les treballadores entrevistades en l’estudi.

“Aquest eslògan les empodera, ja que es reafirmen com a agents actius i centrals en el procés de funcionament de l’engranatge hoteler”, assenyala Gálvez. “El que volen transmetre és ‘sense neteja no hi ha res, tot s’esfondra’. No hi ha clients, no hi ha gaudi, no hi ha hotel... Reclamen el reconeixement del valor de la seva feina i respecte a través d’unes condicions dignes i justes”, apunta aquesta experta en psicologia social del treball i gènere.

Els assoliments de les ‘kellys’

Amb aquests dos eslògans basats en els conceptes de solidaritat i resistència, les cambreres de pisos han aconseguit obtenir visibilitat i empoderament, la qual cosa ha ajudat a enfortir el seu missatge i a transmetre la importància de la seva tasca a la societat.

A més, les cambreres de pisos han assolit no solament dignificar la imatge social que la societat té de la seva feina, sinó també la que les treballadores tenen de si mateixes. Això és fonamental en un organisme que lluita per millorar els seus drets i les seves condicions laborals i socials.

“Des del punt de vista individual, les treballadores no tan sols es reforcen dins de l’espai social de la feina, sinó també en altres àmbits vitals com la llar o el carrer. Ser una kelly funciona com una posició molt més visible i política que se superposa i potencia altres posicions socials com la de dona, mare, treballadora o cuidadora”, explica Valenzuela.

Aquest empoderament enforteix, en definitiva, la seva capacitat per organitzar-se, dur a terme accions individuals i col·lectives i comunicar les seves demandes als ocupadors, els sindicats i la societat en general. En aquest canvi juga un paper fonamental el feminisme, que ha proporcionat al moviment recursos conceptuals fonamentals per entendre que la seva feina està feminitzada i infravalorada.

“Elles tenen molt clar que l’escassa atenció que han rebut per part de l’estructura directiva dels hotels i dels sindicats convencionals té el seu origen en la concepció sexista que discrimina i menysprea el treball femení, en general, i el seu, com a netejadores, en particular”, assenyala Gálvez.

Inspiració per a altres col·lectius

Molts dels processos que han dut a terme les cambreres de pisos poden servir com a inspiració a altres moviments i col·lectius socials. En primer lloc, cobra importància l’ús intensiu que han fet de les xarxes socials per crear comunitat, denunciar la seva situació i donar visibilitat a la seva pròpia estètica i imatge.

Altres col·lectius també es poden inspirar en la seva creativitat a l’hora de proposar alternatives i fer les coses de manera diferent i en les seves estratègies per donar visibilitat a una activitat que es mantenia oculta i infravalorada.

Les cambreres de pisos han aconseguit portar la seva lluita més enllà de la seva professió i involucrar les treballadores de tants altres sectors que resulten invisibilitzats, feminitzats i precaritzats. També han assolit que la societat entengui que les conseqüències de les seves condicions laborals van més enllà de la precarietat i les baixes retribucions salarials.

(Aquest article ha estat escrit per Tania Alonso, de la UOC)