Col·lectius perseguits a Rússia i persones que fugen de les ‘maras’: el nou perfil de demandant d’asil a Girona

ACN

El perfil del demandant d’asil i protecció internacional a les comarques gironines ha canviat els darrers mesos. Si fa un any les persones d’Ucraïna eren, de llarg, les que més refugi demanaven per tal de fugir de la guerra, ara ja no és així. Tot i això, el conflicte bèl·lic és molt present entre els demandants, però ha canviat el perfil. Ara són bàsicament els russos del col·lectiu LGTBIQ+ i testimonis de Jehovà els qui marxen del país, alguns per evitar que els reclutin per anar al front i d’altres perquè, senzillament, la seva vida pot córrer perill. També ha incrementat el nombre de persones que fugen de la violència urbana en ciutats de l’Amèrica Central, sobretot de les anomenades ‘maras’, grups que controlen grans urbs a base del crim organitzat.

La guerra d’Ucraïna va fer disparar el nombre de persones que demanaven asil a les comarques gironines. De fet, aquest col·lectiu va ser el que més peticions va sol·licitar el 2022 a la demarcació. Un any després, però, la situació ha canviat i el perfil de les persones que inicien els tràmits per aconseguir refugi a les comarques gironines ha canviat i s’ha tornat molt més heterogeni. Amb tot, la guerra entre Rússia i Ucraïna continua tenint un pes específic entre les persones que fugen del conflicte, però en comptes de ser ucraïnesos, ara són col·lectius perseguits a Rússia, com les persones LGTBIQ+ o els testimonis de Jehovà.

La responsable del programa de refugiats de Creu Roja a les comarques de Girona, Anna Serra, explica que també han detectat que molts d’ells marxen perquè no els obliguin a anar al front de guerra i perquè “no ho tenen fàcil” a Rússia.

A banda, també s’ha notat un increment de persones que venen de països llatinoamericans, especialment de Colòmbia, Hondures, El Salvador i, en un grau més baix, Veneçuela. En aquest cas, el motiu pel qual fugen té a veure amb la violència urbana. A Colòmbia és a conseqüència del conflicte armat intern, que en molts casos ha provocat desplaçats.

El que es manté constant és el flux de persones provinents de l’Àfrica Subsahariana. En aquest sentit, l’origen més comú és el de persones de Mali, Gàmbia i el Senegal. En molts casos, explica Serra, venen amb pastera i, per tant, no porten passaport.

Fugir de les ‘maras’

En el cas de països centreamericans, el motiu és que fugen de les anomenades com a ‘maras’, grups criminals organitzats que controlen els barris de les grans ciutats. Es tracta de bandes amb una estructura jeràrquica que extorsionen empresaris, controlen el circuit de la droga i maten els membres de bandes rivals o aquells que reneguen de la seva banda.

La Lourdes Molina té 33 anys i en fa sis que va arribar a Girona. Ara, per fi, té l’estatus de refugiada que tant li ha costat aconseguir. Va arribar sense saber que estava embarassada del seu tercer fill, fruit d’una violació de la seva antiga parella, un dirigent de la pandilla ‘Barrio 18’ que controla bona part dels barris de San Pedro Sula, la segona ciutat més important d’Hondures.

La Lourdes va haver de fugir després que el seu marit l’agredís repetidament, l’amenacés i l’obligués a veure com assassinaven un jove que passejava pel seu barri i que ningú coneixia. Un dia, la Lourdes li va dir al seu home que volia deixar tot allò i marxar amb la seva mare i això va ser la seva condemna. A partir d’aquell moment va haver de suportar humiliacions davant dels seus fills, pallisses o haver de veure crims d’altres persones davant seu.

Finalment, aprofitant una sortida del seu marit, va poder escapar amb els dos fills i va agafar un taxi fins a casa de la seva mare. D’allà va anar a l’aeroport de Tegucigalpa que la va portar a Madrid via Mèxic. Un cop a la capital espanyola va començar el seu periple per poder tenir l’estatus de refugiada que va aconseguir el 2022. El seu tercer fill, com que va néixer a Espanya també és formalment refugiat, mentre que els altres dos estan en un procés llarg i que ella espera que acabi aviat.

La Lourdes sap que no pot tornar a Hondures. El seu marit, ara a la presó, ha ordenat al grup criminal al qual pertany que la capturin i la retinguin fins que ell surti. Fa pocs dies fins i tot va obtenir el seu telèfon i li va trucar des de la garjola on compleix una pena per extorsió, però no per cap dels assassinats que la Lourdes assegura que ha comès. “Li tinc por, fins i tot aquí”, conclou.