La delegació de competències en immigració: què diu la legislació actual i les escletxes que hi poden haver

ACN

Les competències en immigració es troben al centre del debat polític després del pacte entre el PSOE i Junts per “delegar” aquestes facultats a la Generalitat. L’abast de l’acord, però, genera discrepàncies entre els dos signants. Mentre que Junts afirma que es tracta d’una delegació “integral”, els socialistes subratllen que només serà en qüestions que tinguin a veure amb la integració. De fet, aquestes són la majoria de les competències que ja té Catalunya. L’Estatut recull que el Govern té atribucions a l’hora de gestionar l’acolliment, la integració socioeconòmica i l’autorització de treball de les persones migrants, tot i que la sentència del TC va assenyalar que era l’Estat qui tenia “exclusivament” les competències en immigració.

Les competències en immigració han arribat al centre del debat després del pacte entre el PSOE i Junts per “delegar” aquestes facultats a la Generalitat. Els socialistes van avalar aquesta petició a canvi que Junts permetés l’aprovació al Congrés dels Diputats de dos decrets del Govern espanyol amb mesures anticrisi el 10 de gener, després de dies de negociacions agòniques. L’acord, però, està poc definit, i totes dues parts han acabat admetent que no s’ha arribat a concretar quines seran les competències exactes que es delegaran. De fet, el Govern espanyol ja està en contacte amb la Generalitat per avaluar l’abast del pacte amb Junts.

Per part de Junts, tant en el moment de fer públic el pacte com posteriorment, han assegurat que la delegació serà “integral”, anirà acompanyada dels recursos necessaris i permetrà a Catalunya “fer una política integral”. En aquesta línia, el partit dirigit per Jordi Turull i Laura Borràs defensa que Catalunya tingui “les competències de qualsevol estat”.

Una de les qüestions que des de Junts veuen cabdal és que Catalunya pugui decidir si expulsa persones d’origen migrant que hagin comès delictes i hagin reincidit múltiples vegades. Aquest discurs ha provocat moltes crítiques per part d’altres forces polítiques i el mateix Govern, que han acusat Junts de vincular immigració amb delinqüència i d’apropar-se a postulats racistes.

El Govern espanyol, però, ja ha tancat la porta a aquesta qüestió i el mateix president, Pedro Sánchez, va subratllar en una entrevista a ‘El País’ que l’expulsió de persones d’origen migrant és competència de l’administració central. Aquesta mateixa setmana tant Sánchez com el PSOE han afegit que el control fronterer, les competències d’asil i l’abordatge de les situacions d’irregularitat administrativa també seguiran en mans de l’Estat i han explicat que el que es delegarà seran les qüestions relatives a la integració, una competència que ja contempla l’Estatut.

Malgrat la disparitat de versions entre Junts i PSOE, el que sí que concreta el pacte signat és la manera com s’aterrarà aquesta delegació, ja que es fa referència a l’article 150.2 de la Constitució, que és el que permet la transferència o delegació de competències. A més, el Govern espanyol ja ha avançat que aquesta modificació es farà a través d’una llei orgànica específica que s’haurà de tramitar i aprovar al Congrés. La Moncloa ha insistit en repetides ocasions que la llei serà “plenament constitucional”.

Què diu la Constitució?

La Constitució espanyola és molt clara en un aspecte: les competències en immigració, estrangeria i dret d’asil són “exclusives” de l’Estat, com es recull a l’article 149.2, de manera que l’Administració General és l’única amb potestat de fer polítiques en aquests àmbits.

Tot i això, la Carta Magna obre una escletxa a l’article 150.2, que és al que s’agafen Junts i el Govern espanyol: l’Estat pot “transferir o delegar” en les comunitats autònomes “facultats corresponents a matèria de titularitat estatal que per la seva pròpia naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació”. La Constitució no detalla quines són aquestes competències que podrien ser transferides o delegades, però sí que concreta que la cessió ha d’anar acompanyada de la corresponent transferència de recursos.

En aquest punt és rellevant el matís que aporta el pacte entre PSOE i Junts, que concreta que el que es farà és una “delegació” i no una transferència. El que implica això és que la competència continuï sent de titularitat estatal, mentre que el que farà la Generalitat és executar i desenvolupar aquesta competència, com va concretar la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero.

A grans trets, les competències de l’Estat en immigració són totes aquelles relatives a permisos de residència, dret d’asil, control fronterer i fluxos migratoris, incloses les expulsions de persones i les relacions diplomàtiques.

Acollida i integració

L’Estatut d’Autonomia fixa les competències que té la Generalitat en matèria d’immigració. Principalment, fan referència a l’acolliment i la integració social i econòmica de les persones d’origen migrant al país. En aquest paquet s’inclouen les actuacions sociosanitàries i d’orientació i la participació social. També el desenvolupament de la política d’integració de les persones i l’establiment per llei d’un marc de referència per l’acolliment i la integració. Per això, el Parlament va aprovar la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. Aquesta llei fixa, per exemple, l’accés al sistema educatiu o l’assoliment de les competències lingüístiques bàsiques de les persones nouvingudes.

Pel que fa a iniciatives concretes, des del Govern, per exemple, s’ha impulsat un canal d’assessorament i una oficina per ajudar a tramitar l’homologació de titulacions.

En l’àmbit de la primera acollida, les administracions locals de municipis de més de 20.000 habitants tenen delegades aquestes polítiques. Actualment, el departament d’Igualtat i Feminismes finança amb un import anual de gairebé 11 milions d’euros els serveis de primera acollida que estan als municipis i consells comarcals i que donen informació, aprenentatge de la llengua i de l’entorn i assessorament jurídic a les persones immigrades.

A més, els ajuntaments tenen l’obligació de donar resposta a les sol·licituds d’empadronament en un termini de tres mesos. Empadronar-se és un dret i una obligació de totes les persones, sigui quina sigui la seva nacionalitat i la seva situació administrativa.

De Benestar Social a Igualtat i Feminismes

El 2008, el Govern va crear la Taula de Ciutadania i Immigració incloent la creació de taules territorials per tenir en compte les realitats de cada demarcació. Aquest organisme tenia com a objectiu, entre d’altres, fomentar la participació de la població d’origen migrant o sensibilitzar la societat catalana sobre el fet migratori i la no discriminació.

Històricament, les competències en immigració de la Generalitat depenien del Departament de Drets Socials, històricament conegut com a Benestar Social o Treball, Afers Socials i Famílies. Des del 2021, amb la creació del Departament d’Igualtat i Feminismes, les polítiques referents a immigració es van afegir a la cartera del nou departament capitanejat per la consellera Tània Verge.

Autorització de treball

En un altre ordre, la Generalitat també té la competència executiva en matèria d’autorització de treball als estrangers que treballen a Catalunya, que es comanda des del Departament d’Empresa i Treball. També la resolució dels recursos presentats, així com l’aplicació del règim d’inspecció i sanció. Tot això, l’Estatut preveu que aquesta acció s’exerceixi en coordinació amb l’Estat, ja que és qui controla l’entrada i la residència de les persones d’origen migrant.

Finalment, l’Estatut fixa que la Generalitat ha de poder “participar en les decisions de l’Estat sobre immigració que tinguin una transcendència especial per a Catalunya”. Tot i això, fonts del departament d’Igualtat i Feminismes asseguren que això no ha passat mai. De fet, lamenten la “nul·la coordinació” en un dels darrers episodis de persones arribades a les Canàries. Apunten que les acollides en els equipaments d’atenció humanitària que l’Estat té a Catalunya es van gestionar “sense parlar i consensuar ni amb els ajuntaments afectats ni amb el Govern”.

En aquest sentit, des de la Generalitat també reclamen la participació en el repartiment dels fons europeus i estatals “per garantir polítiques d’acollida”, o la creació d’espais de col·laboració bilaterals per a la negociació de les polítiques que l’Estat implementa a Catalunya. Pel que fa als recursos econòmics, des del Govern també exigeixen l’arribada del fons d’acollida europeu dirigit a ajuntaments i governs, que fins ara no s’han ingressat tot i estar contemplats als pressupostos generals de l’Estat.

Renovació del permís de treball, autorització de residència i reagrupament familiar

El 2010, la sentència de l’Estatut del Tribunal Constitucional va suposar la delimitació de les polítiques en immigració. El text assenyala que les competències en aquest àmbit són “exclusives” de l’Estat i va destacar que l’article que fa referència no havia “d’interpretar-se” com a qüestions d’immigració, sinó de matèries que sí que estan transferides a les comunitats autònomes. Per això no es va declarar inconstitucional.

Tenint en compte aquest pretext, des del Govern veuen “susceptible” de delegar quatre facultats: la renovació dels permisos de treball, l’autorització de residència, les polítiques de reagrupament familiar i tota la competència sectorial que incideixi en la immigració.

Fonts del departament del ram insisteixen que no cal esperar a fer una llei orgànica. “Es pot millorar i molt l’aplicació de les competències que ja tenim a Catalunya posant recursos per part de l’Estat, deixant enrere la visió centralitzadora i uniforme de la gestió de la competència i, per tant, respectant l’autonomia, capacitat decisòria i governança pròpia de la Generalitat i de les administracions locals catalanes en aquesta matèria”, sentencien.