La nota informativa feta pública pel Departament de Benestar Social i Família divendres passat en relació als beneficiaris de la Llei de dependència, segons la qual durant els mesos d'agost i juliol no es podran aprovar prestacions econòmiques destinades a cobrir el cost d'una plaça residencial, significa posar en risc de desatenció persones vulnerables que no tenen recursos per sufragar aquest cost.
Donada la insuficiència de places públiques a Catalunya –que fins ara es pal·liava mitjançant ajuts per poder accedir a places en residències privades—, negar aquesta Prestació Econòmica Vinculada (PEV) equival a deixar en situació de desemparament les persones que no poden fer front al cost de la plaça i pot suposar una vulneració del dret reconegut a la prestació.
A més, la mesura —que s'aplicarà a partir de demà, dia 1 d'agost, durant dos mesos com a mínim— inclou la supressió del caràcter retroactiu de la prestació, de manera que les persones a les quals no se'ls concedeixi l'ajut mentre estigui en vigor la mesura, no podran reclamar la part corresponent a aquest període en el cas que se'ls concedeixi la prestació més endavant.
El Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya rebutja aquesta nova retallada, que afecta directament el benestar de persones dependents i vulnerables, i alerta de les conseqüències que pot comportar, així com de la incertesa que genera entre els professionals. A més, considera del tot inadequat que s'aprovi i entri en vigor coincidint amb l'inici de les vacances per al gruix de la població, quan la capacitat de reacció i de resposta de la ciutadania i dels professionals de l'àmbit social és més reduïda. Per aquests motius, els treballadors socials demanen al Departament de Benestar Social i Família que reconsideri l'aplicació de la mesura i que, en tot cas, reconegui a les persones afectades la retroactivitat de la prestació.
Que es tracte de estalviar o de pasar-se la pilota d'un Departament a l'altre?.
Mentrestant les persones grans, malaltes i amb unes pensions minses han de recluir-se a casa seva on l'atenció bio-psico-social, acabarà sent una frase buida i sense cap mena de sentit .
Jo també fa molts anys que treballo en el camp de la Salut, he hagut de informar a moltes famílies i ajudar-los en el seu procés...hi ha hagut èpoques que han requerit d'una gran imaginació i buscar conjuntament amb la família solucions alternatives.
A partir del moment en que els recursos van anar creixent no vàrem preveure l'impacte que tindrien en la societat...i ara tenim una societat mancada de recursos i de habilitats per buscar noves alternatives, una societat parcialitzada i plena de queixes .
Som Treballadors Socials...en la meva època Agents de canvi...treballem conjuntament amb tots els professionals implicats en aquests processos....fem propostes...deixem ja la queixa sense donar respostes.
Com deia Stanley Cohen: "..en la medida en que no hagáis nada respecto de las causas originales, estaréis continuamente rescantando cuerpos , poniendo parches a la situacion".
Què passarà amb tota aquesta gent que per desgràcia a patit problemes de salut que han generat dependència severa ? i no tenen prous diners per pagar una residència privada (1800€-2200€ mensuals), doncs que és més que probable que triguin molt més temps en ser donats d'alta de la xarxa de salut i sociosanitària, incrementant la despesa per una altre via.
Jo com a treballador social no forçaré en cap cas una família que assumeixi la cura d'un familiar si veig que l'entorn no pot garantir aquesta atenció de forma correcte i hauré de utilitzar els recursos que encara tinc disponibles, per evitar mals majors. Les residències són un recurs adient, però molt car i moltes famílies, molts jubilats, no poden pagar aquest servei si no és que l'administració els ajuda o els facilita l'accés.
Els efectes d'aquesta mesura de ben segur comportaran més despesa sanitària.
Felicitats als responsables de la mesura ¡¡¡¡¡¡
Què passarà amb tota aquesta gent que per desgràcia a patit problemes de salut que han generat dependència severa ? i no tenen prous diners per pagar una residència privada (1800€-2200€ mensuals), doncs que és més que probable que triguin molt més temps en ser donats d'alta de la xarxa de salut i sociosanitària, incrementant la despesa per una altre via.
Jo com a treballador social no forçaré en cap cas una família que assumeixi la cura d'un familiar si veig que l'entorn no pot garantir aquesta atenció de forma correcte i hauré de utilitzar els recursos que encara tinc disponibles, per evitar mals majors. Les residències són un recurs adient, però molt car i moltes famílies, molts jubilats, no poden pagar aquest servei si no és que l'administració els ajuda o els facilita l'accés.
Els efectes d'aquesta mesura de ben segur comportaran més despesa sanitària.
Felicitats als responsables de la mesura ¡¡¡¡¡¡
Què passarà amb tota aquesta gent que per desgràcia a patit problemes de salut que han generat dependència severa ? i no tenen prous diners per pagar una residència privada (1800€-2200€ mensuals), doncs que és més que probable que triguin molt més temps en ser donats d'alta de la xarxa de salut i sociosanitària, incrementant la despesa per una altre via.
Jo com a treballador social no forçaré en cap cas una família que assumeixi la cura d'un familiar si veig que l'entorn no pot garantir aquesta atenció de forma correcte i hauré de utilitzar els recursos que encara tinc disponibles, per evitar mals majors. Les residències són un recurs adient, però molt car i moltes famílies, molts jubilats, no poden pagar aquest servei si no és que l'administració els ajuda o els facilita l'accés.
Els efectes d'aquesta mesura de ben segur comportaran més despesa sanitària.
Felicitats als responsables de la mesura ¡¡¡¡¡¡
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari