Risc de desmantellament dels serveis públics amb la nova llei de l’Adminstració Local

És una alerta dels treballadors socials que creuen que serveis socials de proximitat que presten els ajuntaments corren el risc de desaparèixer en un moment d’increment de la demanda i agreujament de la pobresa.


“Hi ha un pla estatal per destruir de aquí a 2016 els serveis socials públics. Es criminalitza fins i tot els usuaris i es fomenta la discriminació”, segons Ana I. Lima, presidenta del Consejo General del Trabajo Social (CGTS).

El I Informe de los Servicios Sociales en España xifra l’increment de la demanda en un 74% des de l’inici de la crisi i subratlla que un 46% del mateix es deu a persones de classe mitjana que han hagut de recórrer als serveis socials per primera vegada. El perfil més habitual són les dones entre 36 i 46 anys, sovint treballadores pobres, i 1 de cada 4 nens està en risc de pobresa a Catalunya.

El procés de desmantellament i privatització dels serveis socials que s’ha anat fent efectiu amb les successives retallades i canvis de normatives es podria agreujar amb la nova llei de l’Administració Local plantejada pel Govern espanyol, que recentralitza competències i posa en risc els serveis de proximitat. “Suposa una amenaça contra tots els sistemes de protecció i benestar social”, ha afirmat Lima. Tant el CGTS com el Col·legi de Treball Social confien que el projecte serà declarat inconstitucional. En relació a la privatització, la presidenta del CGTS ha denunciat el pla de creació d’un ‘espai sociosanitari’ que seria un subsistema per als serveis de dependència i alguns sanitaris en base a assegurances prèviament contractades, de manera que les persones sense recursos en quedarien excloses. “Qui tingui diners pagarà els serveis i la resta haurà de ser atès per serveis sota el concepte de la beneficència”, ha advertit.

La degana del Col·legi, Núria Carrera, ha valorat els avenços que podrien suposar les resolucions aprovades ahir pel Parlament de Catalunya gràcies al Ple sobre l’increment de la pobresa, però ha instat les forces polítiques a assolir un pacte comú que permeti “afrontar la pobresa d’una nova manera des de la gestió pública”. L’ampliació de la treva energètica i les beques de menjador i el compromís per acabar amb les llistes d’espera al programa de Renda Mínima d’Inserció són primers passos que “seguirem de prop perquè es compleixin”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep M Armengou Barcelona
1.
Amb aquesta llei no s'han de tenir manies, com en tantes altres coses que pateixen del mateix mal: quan els autoanomenats "mercats" i els seus executors còmplices polítics al govern espanyol pretenen acabar amb la diversitat natural, amb l'autonomia local reconeguda al nostre espai polític, la UE, i amb l'Estatut de Catalunya, que, vulguin que no, és encara la nostra carta de navegació mentre no n'hi hagi una altra (tot arribarà), no ens hem de prestar a cap mena d'acceptació d'un marc profundament injust de laminació de la democràcia i de la subsidiarietat administratives i dels serveis ciutadans. És evident que no menys del 90 % dels ajuntaments catalans ho tenen clar, i la immensa majoria de la societat i dels col.lectius professionals, també. Doncs, ni cas, que tenim prou feina a construir.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article