El treball de les persones amb discapacitat intel·lectual, en risc

El sector de la discapacitat intel·lectual molt preocupat per les conseqüències de la tisorada en els Centres Especials de Treball, una de les principals eines d’inclusió.


Dincat (Discapacitat intel·lectual Catalunya) adverteix que el treball  de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament està en clar risc de desaparèixer.

Enguany, l’Estat aplicarà a Catalunya una nova retallada de 17 milions d’euros de la partida pressupostària en polítiques actives d’ocupació, entre les quals hi ha els recursos destinats a la inclusió del col·lectiu a través dels Centres Especials de Treball, un dels principals instruments a l’hora de donar feina a persones amb discapacitat amb especials dificultats que no poden integrar-se al mercat ordinari, però que tenen capacitat de treball amb els suports necessaris.   

L’any 2011, Catalunya va rebre 443 milions d’euros en polítiques actives d’ocupació, el 2012 en va rebre 198; el 2013 en va rebre 193 i per a aquest 2014, en rebrà 176, més d’un 60% menys respecte el 2011. Dincat es mostra molt preocupada per les conseqüències d’aquesta nova tisorada, a l’espera de la xifra concreta que correspon als programes laborals per a les persones amb discapacitat.

Pèrdua d’un model català de proximitat     

A més de la retallada, diverses reformes legals fan perillar el model català d’inserció sociolaboral, centrat en les persones amb discapacitat amb especials dificultats, de proximitat i promogut per entitats socials sense ànim de lucre des de fa més de 30 anys. Per una banda, amb la nova Llei General de la Discapacitat els Centres Especials de Treball deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat amb especials dificultats d’inclusió laboral i s’afavoreix l’entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. En conseqüència, les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos laborals que tenen i seran desplaçades cap   a serveis assistencials (centres ocupacionals amb finalitats terapèutiques), tot i tenir capacitat de treball. Per una altra banda, la Llei de Garantia d’Unitat de Mercat vol liberalitzar l’activitat dels Centres Especials de Treball (CET) a tot el territori espanyol. La normativa beneficia als CET de gran magnitud i amb voluntat expansiva i perjudica els CET catalans que, històricament, neixen des de la iniciativa social i la proximitat i que donen resposta des del territori a les necessitats de les persones amb discapacitat i les seves famílies.

Múltiple vulnerabilitat  

Les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament s’enfronten a una situació de múltiple vulnerabilitat. La pròpia inherent en la discapacitat i la que es deriva de les condicions socioeconòmiques: ser jove, major de 45 anys, víctima de violència de gènere, immigrant o altres circumstàncies que comporten un risc d’exclusió social. En una societat avançada, el treball és la forma més eficaç d’inclusió com ja va defensar, fa més de   30 anys, Ramon Trias Fargas en el Congrés dels Diputats durant el procés de redacció de la Llei   d’Integració Social de la Persona amb Discapacitat (LISMI). “Abans d’acabar voldria demanar al Parlament que, malgrat la càrrega emocional que indubtablement conté, no tracti aquest tema des de l’angoixa de la llàstima. Estem davant una realitat de la vida, una realitat molt dura, però que aquí està. Se cerquen solucions eficaces per a uns ciutadans tan ciutadans com els altres. Els minusvàlids no demanen compassió, demanen justícia”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article