7 de cada 10 catalans menors de 30 anys viuen a casa dels pares

Judit Domènech  @JuditDs 

Cada vegada els joves tarden més a marxar de casa. Només el 23,9% dels catalans entre 16 i 29 anys s’havien emancipat el primer semestre de 2015, segons el darrer informe de l'Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE). No obstant, Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més taxa d'emancipació juvenil després de les Illes Balears (27,5%).

Tot i que les dades semblen optimistes, la realitat resulta més complexa. Catalunya té la segona taxa d'ocupació de joves menors de 30 anys més alta de l'Estat (61,1%), i per altra banda, la taxa d'atur, del 31,1%, és la cinquena més baixa. A efectes pràctics, però, els salaris dificulten en gran mesura l'emancipació. Es calcula que una persona jove hauria de destinar gairebé el 75,4% del seu salari per poder adquirir un habitatge de lloguer i el 63,1% en cas de compra.

Feina no és una garantia d’estabilitat. Així ho corroboren les dades sobre ocupació juvenil que mostren que el 90,5% dels contractes efectuats a Catalunya el segon trimestre del 2015 van ser temporals, i només el 9,5% indefinits.

“Darrera d’aquestes xifres hi ha una realitat insostenible que posa a gran part de la joventut en risc de pobresa”, ha expressat Víctor Reloba, responsable de l'Àrea Socioeconòmica del Consell de la Joventut d'Espanya. El 31,6% de les persones d’aquesta franja d’edat es troba al límit de la pobresa, essent les dones el col·lectiu més vulnerable.

L’emancipació segons el nivell d’estudis

Una diferència força significativa és la que separa la taxa d’emancipació de les persones menors de 30 anys que no cursen estudis, però treballen (36,9%), de les que segueixen formant-se (11,5%). Els joves amb estudis superiors, però, són els que tenen la taxa d’emancipació més alta, indistintament de si segueixen o no formant-se.

Contràriament, els percentatges més baixos recauen en aquelles persones que han assolit fins  a l’educació primària, les que han arribat a l’educació secundària i les que no tenen estudis.  

Emigrar com a alternativa

D’acord amb dades de 2015 s'ha registrat una inversió de la tendència respecte del saldo migratori de 2013, quan es va constatar una pèrdua de la població considerable atribuïble a les dificultats per trobar feina.

Els fluxos migratoris de Catalunya, doncs, han estat positius instal·lant-se en 8,7 persones de cada 1.000 menors de 30 anys.