Les entitats socials guanyen només el 39% dels contractes públics d’atenció a les persones

La Taula del Tercer Sector denuncia que els municipis prioritzen encara els criteris econòmics en detriment de la qualitat dels serveis

El tercer sector juga amb desavantatge. Només quatre de cada deu contractes públics en l’àmbit de l’atenció a les persones i per al foment de la inserció de col·lectius vulnerables se’ls enduen les entitats socials. Així ho denuncia la Taula del Tercer Sector en el seu darrer informe, en què analitza 113 contractes públics vigents entre el gener i el juny del 2016, que sumen una partida de fins a 300 milions d’euros. Sota la lupa hi ha els vuits municipis amb més població de Catalunya (les quatre capitals de comarca i L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i Terrassa).

Tot i que els contractes analitzats són només una mostra del total de partides dedicades a l’atenció social, el document permet al tercer sector constatar un seguit de desigualtats enfront de les empreses mercantils. D’entrada, tal com ha explicat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, l'informe ha de permetre "millorar les condicions de la contractació pública amb clàusules socials i els serveis d'atenció a les persones".

Les empreses privades s’enduen els concursos més ben dotats

Així, malgrat que constaten que el tercer sector s’empara en un bon marc legal a Catalunya, que des del 2015 ha impulsat canvis per avenir-se a la normativa europea que fomenta la concertació social, el coordinador de l’informe i director de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, Ricard Gomà, ha asseverat que les empreses privades s’enduen el 60% dels contractes analitzats, contra el 40% de les entitats socials.

Les diferències encara són més evidents quan s'analitza el volum de contractes guanyats en funció del pressupost. Si es té en compte aquest valor, les empreses privades s'enduen set de cada deu euros del pressupost, mentre que les entitats socials només s'emporten tres de cada deu.

I, quan els concursos estan més ben dotats, les empreses encara en guanyen més. Segons les dades de l’informe, "en els contractes més sucosos les empreses guanyen en el 80% dels casos, contra el 20% de les entitats socials", ha admès Gomà. Alhora, quan els concursos els guanyen les empreses, ho fan sobretot perquè la seva oferta econòmica és més barata, mentre que quan guanyen les entitats socials, acostumen a fer-ho amb una millor puntuació en l’informe tècnic.

El 64% de la puntuació del concurs, per als criteris econòmics

Les diferències, però, no acaben aquí. Segons l’informe, els criteris econòmics prevalen en detriment dels tècnics. En concret, el pes dels criteris econòmics és, de mitjana, d’un 64% del total del contracte, mentre que els criteris de valoració tècnica representen només un 32%.

Alhora, segons revelen les dades de l’informe, els municipis acostumen a penalitzar les ofertes poc competitives econòmicament, ja que set de cada deu contractes analitzats usava fórmules matemàtiques que donen com a resultat «puntuacions notòriament desproporcionades». En aquest sentit, el fet que en els ofertes l’IVA de les empreses privades no es contempli, motiu pel qual s''incrementaria el preu proposat, discrimina les entitats socials, que no l’apliquen.

A més, en nou de cada deu contractes analitzats no es demana un llindar mínim de nota en els projectes tècnics, que són els que desenvolupen criteris de qualitat. Aquesta és una exigència del tercer que encara no és present en la gran majoria de convenis. De fet, en l'estudi només han trobat referència a aquest llindar en el 13,4% dels contractes de l’Ajuntament de Barcelona. En la resta de municipis ni hi constava.

Només un 40% dels contractes afegeixen clàusules socials

Així mateix, les clàusules socials encara no s’han integrat en els plecs de concurs i només s’inclouen en un 40% dels contractes. A més, en gairebé la meitat dels contractes tampoc es tenen en compte clàusules sobre drets laborals ni sobre inserció laboral de col·lectius en risc d’exclusió.

Finalment, en el 45% dels contractes no es valora la qualitat ni la innovació en el servei. Els plecs, denuncien des de la Taula del Tercer Sector, tampoc valoren la solvència social dels licitadors, és a dir, si participen de la xarxa comunitària o si tenen com a missió estatutària l’atenció a les persones.

Consulta l'informe 'La qualitat de la contractació pública local en l’àmbit dels serveis a les persones' de la Taula del Tercer Sector.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article