La Reforma Horària s'aprovarà al juliol, però es farà esperar fins al 2025

Cristina Allué  @crisallue 

El full de ruta per a la Reforma Horària ja està sobre la taula. El va presentar aquest dilluns la vicepresidenta Neus Munté per inaugurar la 4a Setmana dels Horaris al Museu d’Història de Barcelona i suposa un nou pas en la iniciativa ciutadana per gestionar millor el temps a la feina, a l’educació o al comerç. Al juliol se signarà el pacte que donarà el tret de sortida als canvis en les jornades, però Catalunya haurà d’esperar fins al 2025 per aplicar-los.

Després del pacte del juliol, tal com ha explicat el diputat Fabian Mohedano, un dels promotors més destacat de la iniciativa, caldrà posar en marxa un pla de transició “per valorar els costos i com s’apliquen els canvis en els diversos sectors implicats”. De fet, Mohedano ha reconegut que hi ha “conflictes competencials” amb l’Estat espanyol en àmbits com el comerç i que també veu “confusió” pel que fa a de quina manera cal integrar la mesura.

Així, ha recordat el diputat com la Llei de Comerç de Catalunya va ser tombada pel Tribunal Constitucional, que marcava uns horaris d’obertura de 72 hores setmanals, mentre que a l’Estat es permet que els comerços obrin fins a 90 hores a la setmana. Alhora, ha esmentat com, en el cas català, s’ha fixat un canvi en la franja de màxima audiència a les televisions, mentre que els canals privats “tanquen a les dues de la matinada”.

La Reforma Horària, malgrat tot, tira endavant. “Per sort, en matèria laboral els agents socials treballen per al pacte i la Generalitat està ajudant a desplegar l’acord i a inundar d’eines les negociacions a les empreses”, ha admès Mohedano. La vicepresidenta Munté també ha recordat que la Reforma Horària “fa molt de temps que es cuina”.

Va ser el 2014 quan el consell assessor va començar a empastar un pla que ha de compactar i flexibilitzar les jornades laborals, ha de permetre menjar els àpats en horaris més saludables o avançar els horaris de les extraescolars. El procés participatiu es va allargar tres anys i els debats es van distribuir en onze eixos. Al Social.cat vam recollir en set punts els resultats del programa, que es va presentar formalment a l’abril. En aquell moment, els impulsors del projecte de reforma horària van recordar que hi haurà d’haver “un moment zero” en què els calendaris dels diversos àmbits socials hauran de sincronitzar-se.

Començar ben d’hora, dinar al migdia i sopar a les vuit del vespre

La Reforma Horària ha de permetre que les jornades laborals comencin a les vuit del matí i puguin acabar, com a màxim, a les sis de la tarda. Segons els promotors, hauria de ser possible fer la compra abans de les vuit del vespre, l’hora del sopar, i acabar el dia, com a màxim, a les onze de la nit. Per fer-ho, però, és imprescindible el pacte entre els sindicats i la patronal, que sembla que avança cap a bon port.

Aquesta gran negociació en l’àmbit laboral hauria de fer possible també una millor conciliació i anirà acompanyada de canvis en l’entorn educatiu. L’horari escolar hauria d’incloure el menjador, també a la secundària, cap al migdia, i les extraescolars també s’haurien d’avançar. Quant costarà tot plegat i com es pagaran les ajudes que preveu el pacte per a les famílies que ho necessitin el Govern encara no ha concretat.

Perdre el temps, recuperar el benestar

“Perdre el temps és dedicar-lo a coses insubstancial”, ha argumentat l’escriptor Màrius Serra, en la presentació de la Setmana Horària, que pretén sensibilitzar sobre els beneficis del canvi d'hàbits. També el sociòleg i membre del consell assessor per a la Reforma Horària, Salvador Cardús, ha indicat que per a molts, l’ideal seria “tenir els sous dels suecs amb l'horari dels mediterranis, sempre i quan aquest horari sigui com el que segueixen italians, marroquins o grecs”. Un dels objectius de la reforma és salvar les dues hores de desfasament horari que hi ha actualment en relació amb altres països europeus.

Per cloure, Cardús també ha fet un repàs de les accions que el consell assessor ha dut a terme per donar a conèixer la Reforma Horària durant el 2016: 150 conferències, 300 reunions amb agents relacionats, 70 programes de televisió que han parlat de la reforma i 400 notícies a la premsa.