Barcelona amplia la seva classe mitjana gràcies a la davallada de l'atur

Tot i que les desigualtats entre barris s'han reduït, encara n'hi ha que multipliquen per set la renda de les zones més pobres

Les famílies amb rendes mitjanes de Barcelona van créixer un 3,8% l'any 2016 passant del 44,1% al 47,9%. Pel que fa a les de renda baixa, van baixar un 3,7% situant-se en el 35,5% del total de població. Així ho indica l'Informe sobre la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a la capital catalana presentat aquest dilluns pel primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Així, per exemple, els barris de la Barceloneta, el Camp de l'Arpa i Montbau han passat de ser barris de renda baixa a renda mitjana. "És una molt bona notícia que les rendes mitjanes creixin a la ciutat i que les desigualtats entre barris s'estiguin aturant i en alguns casos revertint", ha destacat el tinent d'alcaldia Gerardo Pisarello.

El creixement de la renda familiar l'any 2016 es va fer més evident entre les famílies de barris de rendes baixes i mitjanes ja que les de rendes altes, que representen el 16,6% de la població, es van mantenir estables respecte els informes dels anys 2014 i 2015. La capital catalana, doncs, es consolida com una ciutat de classes mitjanes amb el 47,9% de la població en aquest estrat, recuperant els nivells d'abans de la crisi econòmica que va fer que, especialment entre els anys 2009 i 2011, moltes famílies passessin a un estat de renda inferior al que tenien. 

L'informe indica també que aquesta fase de pèrdua de poder adquisitiu per part d’una àmplia capa de classes mitjanes ha deixat pas a l’estabilitat del darrer trienni, coincident amb la consolidació del creixement econòmic iniciat el 2014 que s'ha traduït en una millora del mercat laboral. 

Per Pisarello, l'informe demostra que les desigualtats a la ciutat de Barcelona mica en mica s'estan reduint gràcies a la recuperació econòmica, però també a les polítiques municipals en àmbits, com l'habitatge, sobre els quals no és tenene prou competències. Per això, ha reclamat a l'Estat que compleixi amb les seves obligacions en matèria de finançament municipal i autonòmic i no obligui consistoris com el de Barcelona a destinar 240 milions d'euros a polítiques on no té competències. 

Les desigualtats s'escurçen, però hi ha encara grans diferències entre barris

A l'informe també es consolida la tendència a la baixa iniciada el 2015 pel que fa a les desigualtats entre els barris més rics i més pobres de la ciutat. D'aquesta manera, la distància entre el barri amb la renda més alta (Pedralbes, amb un índex de 242,4) i el que la té més baixa (Ciutat Meridiana, amb 34,3) es va reduir per segon any consecutiu després de vuit anys d'increments. 

Tot i així, la renda a Pedralbes multiplica per set la de Ciutat Meridiana i, per tant, encara hi ha grans diferències entre barris. Malgrat això, també és significativa la reducció del nombre de barris –de vuit a cinc– on la renda és inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat. Si es mira en nombre de persones, el pes sobre el total de residents de la ciutat passa del 4% a l’1,9%.

La visió combinada dels barris segons nivell de renda i dimensió geogràfica manté l’esquema d’anys precedents: els barris de renda molt baixa tenen pocs habitants –tots estan a la ratlla o per sota dels 10.000 residents–, i en conjunt, entre els cinc de menys renda sumen poc més de 30.000 habitants. Per contra, els cinc barris amb més renda allotgen gairebé 130.000 persones, quatre vegades més que els anteriors.

Pel que fa a l'evolució dels índex dels diferents districtes, com ja es va constatar a l'informe de l'any 2015, Ciutat Vella segueix millorant el seu nivell de renda. Així, de la desena posició que ocupava l'any 2001, s'ha consolidat a la sisena que va assolir el 2014. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article