L’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes exigeix pròtesis auditives com un “dret universal”

Cristina Allué  @crisallue 

L’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones Sordes (ACAPPS) exigeix pròtesis auditives com un “dret universal”. Així ho han reclamat al Ministeri de Sanitat a través d'una consulta pública del projecte per modificar i actualitzar la situació dels audiòfons i altres components externs dels implants en la cartera ortoprotètica.

“Poder sentir i entendre és una necessitat i s'ha de garantir que totes les persones sordes i famílies hi puguin accedir”, reclamen des de la federació. Cal recordar que entre les persones sordes hi ha dues tradicions que sovint es confronten: l'oralista, en què s'aposta per la lectura de llavis i s'ajuda de les pròtesis i els audiòfons; i la bilingüe, que també reclama que les persones sordes aprenguin la llengua de signes, un dret reconegut a Catalunya, però que, es queixen algunes famílies, no es fomenta tant com hauria.

Per aquest motiu és tan important per a l'ACAPPS que les pròtesis siguin accessibles per a tothom i expliquen que els audiòfons “són l'única pròtesis externa de tota la cartera ortopèdica amb una limitació” per raó d'edat a partir dels 16 anys. “Els 16 anys són una edat decisiva i tenir garantida la pròtesis auditiva al llarg de la seva vida és essencial en el seu itinerari vital, acadèmic i d’accés a la feina”, argumenten des de l'entitat.

És així com, recentment, el Ministeri ha considerat ampliar aquest límit d'edat de forma gradual cada dos anys, però aquesta mesura no la comparteixen des de la federació, perquè consideren que l'ampliació s'ha de realitzar en un únic termini i per a tot el tram d'edat.

La prestació només cobreix una tercer part del cost

Actualment, diuen des de l'ACAPPS, l’import de la prestació econòmica per a l’adquisició d’audiòfons cobreix només una tercera part del seu cost. “Això suposa un impacte important en l’economia de la família i no totes tenen la capacitat per assumir-ho”, es queixen. També reclamen que l'ajuda hauria d'incorporar models d’última generació i la bobina inductiva per a la connexió amb els mitjans de suport a la comunicació.

Alhora, també demanen que la prestació s’ampliï també a les sordeses unilaterals, “ja que aquestes també tenen conseqüències importants en el desenvolupament d’un infant i han de ser tractades”. A més, tot i que és una competència de la comunitat autònoma, diuen que cal incidir en la necessitat que les persones sordes i les seves famílies puguin escollir “lliurement” el dispensador de les seves pròtesis perquè hi hagi varietat i qualitat en l’oferta. 

També exigeixen que la prestació no sigui per reintegrament de despeses, ja que obliga a les famílies a fer el desemborsament inicial i que la renovació de la cartera contempli la implantació bilateral en el cas de l’implant coclear i incorpori la renovació de tots els components externs dels implants auditius i que s'hi incloguin les bateries. Per últim, expliquen que els imports fixats “estan massa ajustats i es posa en risc que els implants i els seus components externs no siguin d’última generació o, fins i tot, quedin obsolets en poc temps”.