Només el 3,7% dels 107.700 beneficiaris de la Renda Garantida ho són per noves sol·licituds

Unes 4.000 persones cobren la prestació gràcies als 1.000 expedients nous aprovats, unes 58.700 provenen de l’antiga Renda Mínima d’Inserció i unes 45.000 complementen les seves pensions

El secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, ha trencat aquesta setmana el silenci per explicar les últimes dades de la Renda Garantida, després que els impulsors de la ILP i diverses entitats denunciessin fins a “cinc incompliments greus” en la gestió de la prestació. De les xifres complementàries que el ‘Social.cat’ ha demanat al Departament en exclusiva, se’n desprèn que només el 3,7% de les 107.700 persones beneficiàries de la Renda Garantida ho són a través de les 1.000 noves sol·licituds que s’han aprovat des del setembre. Això representa, aproximadament, unes 4.000 persones beneficiàries per nous expedients.

La resta cobren la prestació a través d’altres vies. Així doncs, unes 58.700 persones provenen de l’antiga Renda Mínima d’Inserció (Al setembre, hi va haver unes 26.000 sol·licituds que van passar de forma automàtica a cobrar la Renda Garantida) i unes 45.000 persones més complementen les seves pensions. Cal tenir en compte, a més, que totes les dades que el Departament ha ofert corresponen a l’abril del 2018 i són aproximades, perquè varien diàriament.

Així doncs, des del setembre, quan es va posar en marxa la Renda Garantida, fins a 90.000 persones han demanat informació sobre la prestació. Això s’ha traduït en 61.000 sol·licituds presentades. És important tenir present que cada sol·licitud pot beneficiar diverses persones, perquè agrupen unitats familiars, ja siguin monoparentals o no. D’aquestes sol·licituds, 30.000 no complien els requisits i 31.000 sí que han estat tramitades.

D’entre les sol·licituds tramitades, segons ha explicat el secretari general, aproximadament unes 12.000 estan pendents de resoldre’s. Totes aquestes sol·licituds, recorden des del Departament, han estat tramitades a partir del febrer i, per tant, es preveu que es puguin resoldre cap al juny, dins els quatre mesos de termini que la normativa preveu. Per tant, expliquen, no hi ha cap sol·licitud anterior que no hagi estat valorada ja i descarten que hi hagi 40.000 sol·licituds que encara esperin resposta, com asseguren els impulsors de la ILP.

Gràfica elaborada per Cristina Garde

S’han denegat el 73,7% de les sol·licituds resoltes

De fet, Ginesta també ha respost a les crítiques de les entitats, que acusaven l’Administració de reclamar informació en els límits dels terminis “per després denegar les sol·licituds”. El secretari creu que “pretendre fer creure” que hi ha treballadors públics “intentant perjudicar els col·lectius més vulnerables és especialment greu”. També des del Departament consideraven aquesta setmana que en les xifres dels impulsors de la ILP hi havia una “falta de rigor”.

En total, doncs, s'han resolt 19.000 sol·licituds de les 31.000, però, si fins ara el Departament no havia detallat quantes s’havien denegat i quantes s’havien acceptat, aquesta setmana Ginesta sí que ha donat algunes pistes. En concret, ha afirmat que 14.000 han estat denegades, el que suposa el 73,7% de les sol·licituds resoltes. De les 5.000 restants, només 1.000 s’han acceptat finalment, tal com ha assenyalat també el secretari general. Cal suposar, doncs, que a les altres 4.000 els hi manca encara alguna dada per ser validades completament.

Fins a 39 motius de denegació

Ginesta ha negat les acusacions de la comissió promotora de la ILP sobre denegacions “sense motiu” i ha explicat que s’han registrat fins a 39 motius per desestimar les sol·licituds. El principal, expliquen des del Departament, és que els ingressos siguin superiors al barem que marca la normativa en cada cas.

Per a famílies amb dos adults, els ingressos no poden ser superiors als 836 euros al mes; si es té un fill, de 909 euros; si es tenen dos, 982 euros; i, si es tenen tres, de 1.062 euros. En les famílies monoparentals, s’estableix un mínim de 639 euros al mes. I en les persones que viuen soles o que cobren una prestació o un subsidi per desocupació, els ingressos han de ser inferiors a 564 euros al mes, sempre que no es rebi, en el cas de les que tenen un subsidi, cap altra prestació per serveis d’acolliment residencial o sanitari permanent i no s’estigui seguint cap règim penitenciari ordinari. Aquest darrer supòsit exclou moltes persones sense llar, tal com denuncien els impulsors de la ILP i entitats com la Fundació Arrels.

Els llindars per beneficiar més col·lectius vulnerables

Des del Departament també recorden que, amb els supòsits d’enguany és cert que hi ha persones, com les persones sense llar o les dones que han patit violència masclista, que no poden cobrar la Renda Garantida, però és possible que durant el 2018 es puguin actualitzar els llindars que marca la llei i més col·lectius se’n puguin fer beneficiaris. A més, expliquen que la llei s’aplica de forma progressiva fins al 2020, en què es començarà a cobrar de forma completa.

Així mateix, el secretari general també ha negat que no s'estiguin pagant els casos de silenci administratiu positiu i ha xifrat, com a màxim, en una cinquantena les situacions “excepcionals” que poden haver produït aquest impagament, com, per exemple, perquè no s’ha rebut la resolució per correu dins el termini. Ginesta ha assegurat que, si hi ha algun problema per aquest motiu, “la llei empara la persona” i, per tant, s'aplicarà el “silenci positiu”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article