La Generalitat té 1.500 places buides a l’espera d’acollir més persones refugiades

Judit Domènech  @JuditDs 

La Generalitat disposa, a hores d’ara, de 1.500 places buides d’un banc d’habitatges que les administracions catalanes i les entitats han aconseguit des que Europa va avisar de la crisi migratòria. El programa estatal només n’està utilitzant 280 (15%), i les aproximadament 1.500 restants de l’inventari del Govern “estan buides a l’espera d’acollir més persones refugiades”, ha detallat la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies.

De fet, aquestes 1.500 places s’han d’habilitar per a poder-les utilitzar, però això no es produirà fins que l’Estat notifiqui a la Generalitat de l’arribada de persones refugiades a Catalunya. Serà aleshores quan, “amb un petit marge de dies aquestes places es deixaran apunt per a l’acollida”, asseguren fonts del departament.

En aquest mateix sentit, l’Adjunt a la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania, Carles Macian, ha subratllat que “no només el sostre i l’alimentació són importants, sinó també la integració de les persones refugiades”. És per això que en el marc del programa de mentoria ja s’han format 96 grups d’un total de 205 persones refugiades que estan guiades per 301 mentors voluntaris.

Creixen un 12,7% les sol·licituds de nous reagrupaments familiars

Durant la presentació de les dades del primer semestre del 2018 a Catalunya en matèria d’Immigració, Macian també ha detallat que s’han tramitat 6.364 sol·licituds d’informes per acreditar l’adequació de l’habitatge, tant per demanar un nou reagrupament familiar (5.625) com per renovar les autoritzacions de residència de familiars ja reagrupats (739).

En conjunt, la demanda d’informes d’adequació de l’habitatge s’ha incrementat un 9,5% respecte al mateix període de l’any anterior, especialment les sol·licituds de nous reagrupaments, que han crescut un 12,7%, mentre que les demandes per renovar les autoritzacions dels reagrupats han registrat un decreixement del 10,2%. En concret, s’han detectat més reagrupaments de famílies marroquines i pakistaneses i menys d’origen llatinoamericà i subsaharià.

Hondures, el segon país que emet més sol·licituds de primera acollida

En relació al Servei de Primera Acollida, en els sis primers mesos de l’any s’han tramitat 1.975 noves sol·licituds de persones que volen obtenir el certificat, ja sigui cursant la formació que ofereix el mateix servei o bé acreditant-ne els coneixements. Aquesta xifra suposa un increment del 145,3% respecte al primer semestre de 2017. Les sol·licituds han estat tramitades per 69 ens locals, encapçalats per l’Ajuntament de Sabadell, l’Ajuntament de Terrassa i l’Ajuntament de Cambrils.

En aquest sentit, s’ha detectat un gran increment de certificats de persones provinents d’Hondures que, segons la conselleria, “és la novetat del flux migratori dels darrers anys” i es deu als “conflictes interns” del país. A hores d’ara ja ocupa la segona posició de sol·licituds de primera acollida, després del Marroc.

Creixen els reconeixements de títols universitaris

Finalment, el Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari ha atès 1.794 consultes (un 33,6% més que respecte al mateix semestre de l’any anterior) i s’han iniciat 629 nous expedients (amb un augment del 17%). A més, segons un anàlisi de la Generalitat s’ha detectat que el perfil típic de l’usuari d’aquest servei és el d’una dona d’entre 30 i 44 anys, nascuda a Amèrica del Sud, titulada en Ciències Socials o Jurídiques i que està buscant feina.