Pot el model nòrdic ajudar a atendre millor els infants víctimes d’abús sexual a Catalunya?

Redacció

Pot el model nòrdic ajudar a atendre millor els infants víctimes d’abús sexual a Catalunya? Aquesta és la pregunta que intenta resoldre el darrer informe de Save the Children, ‘Sota el mateix sostre’, en què l’ONG analitza com podria implementar-se a casa nostra el sistema de ‘cases dels infants’ que ja funciona a països com Suècia o Islàndia. A més, en el document es recullen les darreres dades sobre violència sexual durant la infantesa. Les xifres constaten que una de cada cinc persones ha patit un abús sexual quan eren menors d’edat.

“L’abús sexual és una de les pitjors formes de violència que pateix la infància”, recorda l’ONG. I és que el 2017 es van interposar 549 denúncies per abusos sexuals a nens i nenes. A Catalunya, gairebé una de cada cinc persones, el 17% (15,5% dels nois i el 19% de les noies), ha patit abús sexual durant la seva infància.

“Més que en les altres formes de violència, el pitjor problema de l’abús sexual infantil és el secret i els tabús que l’envolten, per això, la majoria dels casos romanen ocults i els que surten a la llum topen amb una sèrie de dificultats que afegeixen dolor i patiment als nens i nenes”, recull l’informe de Save the Children.

A Catalunya, una vegada l’infant explica a algú del seu entorn els abusos sexuals que està patint, el camí a seguir és complex. El nen o nena ha de passar per quatre serveis diferents que no estan coordinats entre sí on ha d’explicar la seva història una vegada rere l’altra: policia, hospitals, serveis de protecció i jutjats.

”Això no només dificulta la seva recuperació, sinó que a més és perjudicial pel procés judicial ja que no es té cura del seu testimoni”, recalca l’ONG. El resultat és que set de cada deu casos oberts per abús sexual infantil no arriben a judici per manca de proves.

La ‘Barnahus’, un entorn amigable

Per això, Save the Children considera especialment útil manllevar el model d’atenció integral que ja s’impulsa en els països del nord d’Europa. En concret, la Casa dels Infants (Barnahus en islandès) és un model on tots els departaments que intervenen en un cas d’abús sexual infantil es coordinen i treballen sota el mateix sostre. Es tracta d’una casa, lluny de comissaries i hospitals que compta amb un entorn amigable per als nens i nenes (decoració adaptada a la seva edat i professionals especialitzats en victimologia infantil).

Aquest model, que ja s’aplica als Estats Units i a Europa, posa al centre l’infant perquè aquest no hagi de desplaçar-se ni repetir tantes vegades la seva història. Enlloc d’anar a la comissaria a prestar declaració, l’infant va a la Casa dels Infants on se li fa una entrevista forense que es grava, tots els actors involucrats en el cas la veuen en circuit tancat i en cas que es vagi a judici, s’utilitza aquesta prova preconstruïda com a evidencia.

La seva efectivitat es basa en l’evidència. Són múltiples els estudis empírics que han demostrat que aquest model ajuda a reduir la victimització secundària i millora el tractament cap al nen i la seva família. A més, a Islàndia, per exemple, des de l’aplicació d’aquest model, el nombre de casos en els quals l’agressor ha estat acusat, s’han triplicat.

”La creació d’aquest model integral és perfectament viable a Catalunya, que ja compta amb tots els recursos, i a més no suposaria una gran inversió de recursos, sinó la redistribució dels que ja existeixen. Els professionals que ara treballen de manera separada formarien part dels equips dels nous centres i passarien a treballar tots junts”, defensa l’ONG. Tant les Nacions Unides com el Consell d’Europa promouen la creació de les Barnahus i en els últims deu anys ja se n’han establert més de 50 arreu d’Europa.