Com l'arribada dels joves migrants sols ha capgirat el sistema de protecció a la infància?

La DGAIA radiografia el fenomen dels adolescents estrangers i preveu que enguany n'arribin 5.526, un 50% més que l'any passat

A principis de gener d'aquest any, Catalunya acull dins el sistema de protecció a la infància 9.736 infants. D'aquests, el 35,1%, ja són joves migrants sols. Aquest percentatge és una de les xifres que permet copsar fins a quin punt l'arribada de milers d'adolescents estrangers no acompanyats, que ha augmentat radicalment els darrers tres anys, ha capgirat el sistema de protecció a la infància.

Si el 2015 van ser acollits 289 dels 377 joves que van arribar a Catalunya, el 2016 en van ser 495 dels 684 nouvinguts i el 2017 la xifra es va doblar fins als 1.153 del total de 1.489 que se sap que van venir a Catalunya. El 2018 aquesta xifra es va tornar a doblar amb 3.450 joves acollits dels 3.659 que van arribar. Aquest 2019, la conselleria preveu que n’arribin 5.526, el 50% més que l’any passat.

La DGAIA ha radiografiat el fenomen dels adolescents estrangers no acompanyats per bastir el full de ruta que ha presentat aquest divendres i ha constatat com “l'augment espectacular de noves arribades” ha modificat el funcionament dels centres de menors. Així s'explica que, ara per ara, més de la meitat dels joves acollits per la DGAIA, el 54%, tingui entre 15 i 17 anys. També s'explica així que el 67,1% dels infants acollits siguin de sexe masculí.

Per tal d'acompanyar aquests joves migrants sols, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha creat, entre el juny del 2017 i el desembre del 2018, 2.556 places de residència en un total de 158 centres. El 60% de les places creades s'han creat en els centres de primera acollida. La major part d'aquests adolescents provenen del Marroc, tot i que la DGAIA s'ha percatat d'un augment dels joves que venen de l'Àfrica subsahariana.

El somni de la llibertat i l'emancipació

Amb totes aquestes dades sobre la taula, la DGAIA va engegar, durant el desembre del 2018, una enquesta a 811 d'aquests joves. L'objectiu era conèixer i analitzar en quina situació es troben els joves i quina percepció tenen de l'ajuda que reben. D'aquesta manera, l'administració ha constatat que els tres principals motius pels quals emigren des del seu país d'origen són la falta d'expectatives, la situació de pobresa i per raons laborals.

Al capdavall, el que busquen, a Europa, com tantes altres persones que migren al món, és inserir-se laboralment, poder formar-se i regularitzar la seva situació administrativa. Així es recull en alguns dels testimonis que acompanyen les dades: “Al Marroc costa viure dignament... Per això he deixat el meu país”, “Quan tingui papers, a treballar. Al Marroc només hi aniré de vacances” o “Si tot surt bé, somnio amb quedar-me a estudiar i aprendre un ofici”.

De fet, gràcies a l'enquesta, la DGAIA ha sabut que la majoria de joves que han arribat tenen el desig de quedar-s'hi a viure. Catalunya no és, doncs, un país de pas, sinó d'acollida i d'oportunitat. A més, el 78% dels adolescents entrevistats ha consensuat amb la seva família el seu projecte migratori, sobretot els que provenen del Marroc. Per fer-ho, aquestes famílies han hagut de fer en molts casos una gran inversió. El 61% dels joves entrevistats asseguren haver pagat diners per efectuar el viatge. De mitjana, el seu somni costa uns 1.580 euros.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article