Avançar el part per cobrar el ‘xec nadó’ va suposar un risc per a la salut infantil

Un informe destaca que unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar una ajut de 2.500 euros

Un estudi constata que la cancel·lació del ‘xec nadó’ va provocar que s’avancessin alguns parts i, per aquest motiu, els nens nascuts abans de temps van pesar menys, concretament, entre 130 i 300 grams, i van tenir un 20% més d’hospitalitzacions, especialment per afeccions respiratòries.

L’estudi afirma que unes 2.000 famílies van avançar el part de manera programada per poder cobrar una ajut de 2.500 euros (el conegut com a xec nadó). Això ha possibilitat investigar l'impacte d'aquesta pràctica sobre la salut dels nadons.

Segons la investigació, en el canvi d'any del 2010 al 2011, el moment en què finalitzava el xec nadó, l'ajut de 2.500 euros per fill nascut que el govern espanyol va introduir per augmentar la natalitat, es van produir molts més parts a finals de desembre que a principis de gener.

Libertad González, professora del Departament d'Economia i Empresa de la UPF i de la Barcelona GSE; Cristina Iborra (Universitat de Sevilla) i Almudena Sevilla (University College de Londres) són les autores de l’estudi que estimen que es van avançar uns 2.000 parts per raons no mèdiques, que representen aproximadament un 6% de tots els naixements de gener. "Les famílies que en major mesura van avançar el part van ser aquelles amb estudis universitaris, dones de nacionalitat espanyola i en províncies amb una major presència de la xarxa d'hospitals privats", afirmen.

Així, el canvi de normativa introduïda pel govern d'Espanya generava, de manera no prevista, un incentiu per avançar al desembre aquells parts previstos al voltant del canvi d'any. "Aquestes condicions van crear un interessant experiment natural per avaluar els efectes d'una menor edat gestacional en la salut dels nadons", apunten les investigadores.

L'estudi, s’ha basat en dades administratives sobre naixements i els ingressos hospitalaris de tots els nadons nascuts a l’estat espanyol entre el 2000 i el 2013, en concret de dades proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Per estimar la quantitat de parts avançats, es va comparar la quantitat de naixements que es van produir al voltant del canvi d'any (finals de desembre de 2010 i principis de gener de 2011), usant els anys anteriors i posteriors com a referència. En condicions normals, aproximadament un 50% dels nadons que neixen a prop del canvi d'any ho fan al desembre, i el 50% restant, al gener.

No obstant això, en el canvi d'any del 2010 al 2011, el 56% van néixer al desembre (9.946 nadons) i el 44% al gener (7.845 nadons). "Durant l'última setmana de 2010 hi va haver un repunt en el nombre de naixements i una caiguda a principis de gener de 2011, que era quan l'ajut del xec nadó desapareixia, i això és un cas clarament atípic", afirmen les autores.

Riscos que suposa un avenç programat del part per a la salut infantil

Així, els nadons nascuts abans de temps per la cancel·lació del xec nadó van pesar menys en néixer (entre 130 i 300 grams menys que la mitjana, és a dir, un pes fins a un 9% més baix) i van patir un considerable augment en les taxes d'hospitalització durant els dos primers mesos de vida (aproximadament un 20% més), fonamentalment per malalties respiratòries. No es van apreciar, però, efectes a llarg termini en la salut d'aquests nens.

No obstant això, la proporció de nadons amb pesos baixos o extremadament baixos (menys de 2.500 grams o menys de 1.500 grams, respectivament) no va augmentar, el que suggereix que els avenços programats es van donar fonamentalment en embarassos molt avançats. "No sembla que es cometessin bogeries, com ara provocar un naixement diverses setmanes abans de la data prevista, sinó que els avenços es van produir fonamentalment en parts estimats en una data pròxima al canvi d'any", apunten les autores de l'estudi.

Implicacions polítiques i importància de disposar d'informació

"Ja que els individus i les famílies responen a incentius econòmics, hauria estat convenient que la cancel·lació del xec nadó no hagués estat tan abrupta, sinó que s'hagués produït, per exemple, una reducció progressiva de l'ajut al llarg dels mesos", aconsellen les investigadores.

Així mateix, alerten que famílies i metges han de ser conscients que la decisió d'avançar el part per raons no mèdiques no és neutral des de la perspectiva de la salut, i que resulta convenient tenir la suficient informació al respecte.

Dins d'aquest projecte, la investigadora de la UPF contínua fent seguiment d'aquests nens, ara de nou anys d'edat (a partir de les proves escolars que estan fent actualment a tercer de primària, per exemple) per intentar detectar possibles efectes més a llarg termini sobre la salut o el desenvolupament cognitiu.

 

 

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article