Una Administració incapaç converteix el drama de l’habitatge en una crisi de país

És el primer cop que la PAH necessita ocupar més pisos i l’Agència Catalana de l’Habitatge admet que té la mesa central d’emergència “col·lapsada”

48 desnonaments diaris, dos desnonaments cada hora i 17.000 famílies al carrer el 2018 a Catalunya. Les xifres que recopila la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) són només la punta de l’iceberg del drama de l’habitatge, perquè no reflecteixen ni els desnonaments invisibles ni les ocupacions ni els assentaments ni altres situacions de precarietat. Davant d’aquest context, l’Administració es veu incapaç de fer-hi front i deixa en mans d’entitats i municipis, que per primer cop reconeixen estar “col·lapsats”, la gestió del que ja es pot considerar una crisi de país.

Malgrat que Catalunya ha recuperat, després de tres anys, els articles de la Llei 24/2015 sobre emergència habitacional i pobresa energètica, impugnats pel Partit Popular i suspesos pel Tribunal Constitucional, el Govern reconeix dificultats per afrontar la bombolla de l’habitatge. Així ho explicita en el nou Decret Llei 5/2019, que l’executiu ha impulsat per donar resposta a una situació que descriu com a “extrema”, “greu” i “d’enorme complexitat”.

“Aquest pla ha de ser el full de ruta que inspiri les polítiques d’habitatge que s’engeguin els propers 15 anys”, assenyala. El Decret Llei, que va ser aprovat a principis de març i que el Parlament haurà de ratificar en breu, modifica més de 50 articles de la Llei de l’habitatge i altres normatives vinculades, i ha despertat les crítiques ferotges de les entitats, que demanen la seva total impugnació, perquè, diuen, contradiu i dificultarà l’aplicació de la Llei 24/2015, que desperta més consens.

En concret, el Govern constata, en aquest Decret Llei, un “baix nivell” en la promoció d’habitatge protegit des del 2007 i “una disminució de les possibilitats de les administracions per ampliar el parc públic d’habitatges”, que no arriba al 2% del total, molt lluny de la mitjana europea. Alhora, admet que, “tot i les mesures legals adoptades, l’accés a un habitatge digne i adequat per a una part significativa de la població continua sent extremadament dificultós”. I reconeix que els instruments ordinaris que ofereix la legislació són “insuficients”.

16.000 pisos públics per a 127.000 inscrits

Així mateix, l’executiu confirma que, en menys de quatre anys, el nombre de persones que ha sol·licitat un Habitatge de Protecció Oficial (HPO) s’ha incrementat en quasi 40.000 persones. De fet, aquest febrer ja ha sobrepassat els 127.000 inscrits en el registre, mentre que l’Agència Catalana de l’Habitatge (ACH) només té 15.255 pisos públics arreu del territori, segons dades del 2017 –una xifra que arribaria als 16.000 el 2018, tal com asseguren fonts de l’ACH.

A aquest parc públic, s’hi han de sumar 2.823 habitatges cedits, 8.675 habitatges dins la Xarxa d’Habitatges de Lloguer Social i 7.766 fons social d’habitatges. En total, 34.519 habitatges destinats a polítiques socials, molt lluny de l’allau de demandes. De fet, fonts de l’ACH confirmen al Social.cat que tenen la mesa central d’emergència “col·lapsada”, l’òrgan a través del qual gestionen peticions d’urgència.

I això, malgrat que el Govern fa un esforç econòmic important en programes socials per mantenir o evitar la pèrdua de l’habitatge. En concret, per exemple, el 2017 es van destinar 112 milions d’euros a 59.919 ajuts per pagar el lloguer, 4,9 milions a 2.549 prestacions d’especial urgència, 7,4 milions a 5.950 ajudes per al lloguer del parc públic gestionat per l’ACH i 935.418 euros per a 574 ajuts d’habitatges del fons social, que són prestacions concedides a entitats de l’administració local destinades a polítiques socials.

La PAH convida a ocupar “massivament”

La solució, tant per al Govern, com per a les entitats en favor del dret a l’habitatge i pels municipis, passa per poder incrementar fins al 15% el parc d’habitatge públic, sobretot, segons l’executiu, en 152 municipis de forta demanda residencial; ajudar les persones excloses del mercat de l’habitatge; i perquè almenys un 5% dels habitatges de tot el país siguin destinats a lloguer social. De moment, però, aquests objectius semblen massa ambiciosos.

Per això, davant la manca flagrant d’habitatges destinats a polítiques socials, la PAH convida a ocupar habitatges buits de bancs i grans tenidors massivament. I calculen que a Catalunya hi ha 448.000 pisos buits, aproximadament un 10% del total d’habitatges. De fet, l’Obra Social de la PAH, que és la comissió de l’entitat que s’encarrega d’ocupar pisos per a famílies desnonades, reconeix per primera vegada que ja no tenen més habitatges ocupats a oferir. Per això, reclamen al Govern que prengui les mesures oportunes per poder usar aquests pisos, que sumats al percentatge del parc públic, ajudarien a acostar Catalunya a les recomanacions de la Unió Europea.

Activistes de la PAHC Bages celebren que han aturat un desnonament | PAHC Bages

Per contra, però, la PAH denuncia que, amb l’aplicació del Decret Llei que tot just ara s’ha de ratificar, l’executiu no podrà actuar en aquest sentit. En el text, es modifiquen aspectes tan fonamentals com que els preus dels HPO depenguin dels ingressos de les persones sol·licitants. Si el Parlament ratifica el Decret Llei, alerten, es valoraran factors que tenen més a veure amb les lleis del mercat, com ara la ubicació o els costos d’edificació, i els preus es podran “corregir a l’alça segons la demanda residencial”. Això, segons les entitats, pot provocar una “liberalització del preu de l’habitatge protegit” i un “agreujament de la segregació entre barris o municipis”.

Al mateix temps, denuncien les entitats que el nou text responsabilitza els municipis d’aplicar les mesures per tal d’evitar que els grans tenidors o els fons voltors tinguin habitatges buits, però en cap cas explicita com s’obligarà els consistoris a complir. Tal com ja va explicar el Social.cat, les entitats denuncien que això pot afectar els municipis petits, amb menys capacitat per imposar-se davant d’aquests grans tenidors. Així mateix, alerten que el Decret Llei s’oblida de regular com fer que els nous edificis destinin el 30% dels seus habitatges a lloguer social.

En un sentit similar a la PAH, el Sindicat de Llogateres alerta que el Govern tampoc ha aconseguit que l’Índex de Preus de Lloguer sigui una eina eficaç per abaixar uns preus desorbitats, perquè només és una eina orientativa que no penalitza. I no només això, sinó que, a més, el sindicat alerta que aquest índex “no és real”, és a dir, que els preus que recomana haurien de ser encara més baixos.

El motiu és que els preus no es calculen a partir de les condicions socioeconòmiques de la població: l’índex no té en compte factors clau com els ingressos familiars o la taxa d’atur. Per això, les plataformes en defensa del dret a l’habitatge reclamen al Govern que sigui més valent i faci que l’índex sigui vinculant i la propietat estigui obligada a aplicar-lo, perquè no quedi “en paper mullat”.

Clam per “punxar” la bombolla immobiliària

Davant d’aquesta situació d’ofec, més de 40 entitats que lluiten per defensar el dret a l’habitatge han convocat una manifestació per “punxar la bombolla” immobiliària i dir “prou” als lloguers abusius. La manifestació tindrà lloc aquest dissabte, 6 d’abril, a les 18h a Barcelona. De fet, es tracta d’una convocatòria internacional. 36 ciutats europees clamaran contra un problema global.

Paral·lelament, l’Obra Social de la PAH ha llençat aquesta setmana la campanya Viure no és delicte contra la criminalització de l’ocupació i per pressionar l’Ajuntament de Barcelona perquè compleixi ja la Llei 24/2015 i multi els grans tenidors que tenen pisos buits. Segons l’entitat, el fet que l’habitatge no estigui garantit a Catalunya i que l’administració pública “no sigui capaç de donar solucions a les necessitats de la ciutadania, tenint la mesa d’emergència habitacional desbordada”, no deixa més remei que ocupar habitatges.

També la PAH i altres entitats en favor al dret a l’habitatge, com Sostre Cívic, han fet pública la campanya Housing for all. Amb aquesta campanya reinvindiquen la necessitat que tothom pugui tenir un habitatge digne garantit, així com una ampliació del parc públic d’habitatge de l’1,3% al 15%.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article