Llengua i joves migrants: l'oportunitat de la inclusió

Diversos companys i companyes de l'àmbit socioeducatiu han publicat al ‘Social.cat’ reflexions sobre la capacitat actual del sistema de protecció per atendre de forma adient als joves migrants no acompanyats. S'han realitzat també aportacions sobre la necessitat de trobar una posició de país en relació al model d'acollida i atenció que es vol oferir a les persones nouvingudes a Catalunya, en termes generals i més enllà de la seva procedència i edat dins del cicle vital.

Des de la seva arribada, els joves migrants no acompanyats tenen accés a una atenció immediata, que inclou una resposta residencial, és a dir, un lloc on viure en un centre de protecció. No ha estat fàcil la provisió residencial per als joves nouvinguts, atès l'augment de la seva arribada dels últims anys; i tant l'Administració pública com les entitats del tercer sector han fet esforços considerables en aquesta línia.

Però, un cop el o la jove viu en un centre, què fem? Quines són les següents passes a desenvolupar? Creiem que són preguntes que bé podrien respondre els professionals dels centres de protecció que s'encarreguen de gestionar la formació dels joves migrants, siguin educadors o educadores socials, sigui una pedagoga de l'equip tècnic d'un centre d'acollida: el seu treball durant els últims anys ha estat clau, cercant opcions de formació per als joves que atenen.

Considerem que l'accés a la formació d'aquests joves és una qüestió estratègica. La nostra reflexió en aquest punt ha estat clara: l'aprenentatge de segones llengües és un element cabdal perquè representa la via d'accés dels joves a una nova realitat. Parlar català i castellà els possibilita comunicar directament amb nous interlocutors més enllà dels paràmetres culturals ja coneguts; de defugir de la comoditat de fer servir la llengua materna només amb els seus compatriotes. Parlar català i castellà possibilita conèixer l'entorn sociocultural actual; contrastar i comparar pautes i normes d'aquí i d'allà, interrogar-se, aprendre al cap i a la fi. Parlar català i castellà obre la via a formacions de present i a treballs de futur, a mitjà termini. Parlar català i castellà per aquests joves representa un pont cap al coneixement de l'alteritat; una oportunitat social per construir la convivència intercultural.

L'aprenentatge de segones llengües –català i castellà– comença per l'abecedari llatí i per estructures verbals i gramaticals bàsiques. Es prioritza l'aprenentatge partint de l'ús oral de la llengua, amb la idea del “S'aprèn a parlar parlant”. Però aquest aprenentatge del català i castellà esdevé l'oportunitat perquè assoleixen un conjunt de competències bàsiques claus durant els primers mesos d'estada dels joves al país acollidor: mitjançant l'ús del català i castellà es treballa també el reconeixement del nou entorn sociocultural; les habilitats socials i relacionals; l'ús formatiu de les tecnologies de la informació i la comunicació; el repàs del càlcul matemàtic funcional relacionat amb accions de la vida quotidiana; i l'assoliment de hàbits de vida autònoma.

Per dur a terme l'acció formativa seguim les següents estratègies socioeducatives: realitzem una entrevista inicial amb cada jove per conèixer el nivell d'estudis assolits als seus respectius països d'origen, avaluem si disposen de coneixements de l'abecedari llatí, de qualsevol llengua romànica o anglosaxona. Fomentem l'atenció individualitzada i la combinació de les estratègies didàctiques, mitjançant un procés d'ensenyament - aprenentatge en petits grups, amb ràtio 1 docent/10 alumnes. Per últim, una proposta d'avaluació formativa i de procés, present en totes les fases del projecte: l'avaluació del disseny, de la implementació de la formació, i una avaluació final dels resultats assolits per part dels joves. Tot aquest treball socioeducatiu amb coordinació directa amb els equips educatius dels centres de protecció on els joves resideixen.

La Fundació Ciutat i Valors lidera el projecte ‘Activa la Llengua’. El projecte, que forma en l'aprenentatge de segones llengües, s'emmarca dins del programa Activa't, de formació i ocupació. El programa Activa't ofereix un itinerari formatiu individual on es treballa amb els joves les competències bàsiques i transversals, l'orientació formativa i laboral i l'assessorament per l'accés a formacions ocupacionals. Considerem la participació dels joves al projecte Activa la Llengua com a un factor de protecció, i volem que esdevingui un primer pas en l'acompanyament socioeducatiu que oferim als joves nouvinguts que migren sols al nostre país.

Héctor Núñez és educador social i pedagog i doctor en Ciències de l’Educació per la UAB. Actualment, és formador a la Fundació Ciutat i Valors.