La inserció no és un ‘checklist’ de carències


Fa poc l'Associació Lligam ha complert anys i ho ha celebrat amb la jornada '25 anys promovent l'accés als drets i les llibertats de les dones', on vam poder xerrar sobre les diferents respostes que s'han donat a les situacions d'exclusió social de dones que han passat per situacions de violència domèstica. També dels nous reptes.

Un dels desafiaments que vam tractar va ser la necessitat de tenir una mirada integral d'aquestes situacions per tal de no reduir les vides d'aquestes dones a un checklist de carències. Cal entendre aquestes problemàtiques des de la lògica de la complexitat i això suposa donar cabuda a la dimensió particular. Com cadascuna viu allò que li passa i com fa per compartir-ho. Per entre totes fer un relat compartit. Cal poder llegir això en el marc de les noves lògiques d'exclusió.

Per exemple, si fem una mirada ràpida al comportament del mercat de treball en el cas de contractació de les dones, podem veure un augment de la seva presència i inclús una major resistència a la crisi. Ara bé, això no significa que les desigualtats hagin desaparegut. Tot el contrari. A la segregació laboral i a la bretxa salarial que ja es donava, ara hi podem afegir la temporalitat o els contractes involuntaris a temps parcial.

En la nova dialèctica de les desigualtats laborals cada cop es parla menys de les dificultats del mercat de treball i més de les mancances de les dones. Aquestes noves condicions laborals ens estan assenyalant les actuals fronteres on es juga la precarització laboral. Aquest canvi no és gens innocent, ja que difumina la inserció social en tant que un acte social i situa el problema en una lògica individualista. En aquesta dinàmica el problema s'acaba convertint en un llistat de dèficits (d'allò que hauria de tenir). Una fragmentació que la culpabilitza de la situació de precarietat.

Es tracta de lògiques competitives que legitimen les desigualtats vers les dones. Que empobreixen la capacitat de relacionar-se amb el mercat de treball i que augmenten l'aïllament i la desorientació. La jornada va ser una bona excusa per recordar-nos que sense inserció relacional no és possible la inserció laboral. Sense lligam, no és possible cap inserció.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article