La millor educació ‘online’ és l’‘offline’

Costa imaginar-se un món sense Internet, sense mòbil, sense estar connectats les 24 hores del dia els set dies la setmana. També els nens, les nenes i els adolescents d’avui dia ja no entenen un món que no estigui interconnectat perquè són nadius digitals, fills i filles de les noves tecnologies.

D’uns anys ençà, Internet ha fet que la nostra manera de treballar, d’informar-nos i fins i tot de relacionar-nos hagi canviat completament. La seva omnipresència ha anat esborrant la línia que existia entre el món físic i el món virtual i actualment hi ha tantes interaccions entre els dos mons que, a vegades, és difícil no confondre’ls. És per això que se’ns plantegen nous reptes lligats a l’educació dels nens i les nenes, ja que cada vegada comencen més aviat a endinsar-se a Internet: l’edat mitjana d’accés és de 10 anys i mig.

Internet té infinitat d’oportunitats i pot contribuir a desenvolupar el potencial dels infants i adolescents però també té uns riscos que, sense control, poden arribar a ser molt perillosos. De fet, vuit de cada deu joves catalans asseguren haver patit algun tipus de violència online durant la seva infància, segons un informe de Save the Children.

Els canvis en la forma de comunicar-se de les nenes, els nens i els adolescents, i la percepció de les relacions que implica la realitat digital fan que, per exemple, el ciberassetjament sigui una forma de violència molt complexa. Segons el mateix estudi, el 42% dels nens i nenes a Catalunya n’ha estat víctima. És especialment preocupant perquè a més dels elements de l’assetjament presenta una problemàtica afegida: l’exposició de la víctima de manera il·limitada en el temps i espai, i la impunitat que l’anonimat dóna als agressors. Però a més del ciberassetjament, quins altres tipus de violència online existeixen?

De la mateixa manera que el ciberassetjament, la violència entre iguals també es pot fer palesa en l’anomenat happy slapping, la gravació d’una agressió física, verbal o sexual cap a una persona, que es difon posteriorment mitjançant les xarxes socials. En un 77% dels casos, la persona perpetradora era amiga o companya del mateix centre escolar que la víctima.

Però també existeix un tipus de violència que implica un adult, es tracta de l’online grooming, un delicte pel qual una persona adulta contacta a través d’Internet amb un nen, nena o adolescent, guanyant-se poc a poc la seva confiança amb el propòsit d’involucrar-lo en una activitat sexual.

El sèxting, intercanviar missatges o imatges amb contingut sexual, és una conducta d’alt risc que practiquen els adolescents. Es converteix en violència quan el material es difon sense el consentiment del menor. En la meitat dels casos de sèxting la persona responsable d’exercir la violència és la parella o l’exparella. Passa quelcom similar amb els casos de sextorsió, que es basen en el xantatge a un menor amb l’amenaça de publicar contingut de caràcter sexual que l’involucra.

Una de les formes de violència online que pateixen més els nens i nenes és l’exposició involuntària a material violent o sexual. De fet, un de cada dos menors d’edat rep contingut d’aquest tipus sense haver-ho triat. A més a més, existeixen plataformes que inciten a l’autolesió o webs de promoció de trastorns alimentaris com l’anorèxia o la bulímia, per la qual cosa aquesta incitació a conductes danyoses és un tipus de violència online.

No es tracta de criminalitzar l’ús de les noves tecnologies sinó de mostrar una realitat que normalment queda amagada però que afecta milers de nens i nenes. Cal conèixer tots aquests tipus de violència per poder-los evitar, ja que la millor educació online és l’offline. Una protecció completa passa, sens cap mena de dubte, per entendre el món d’Internet, que té les seves pròpies regles i els seus propis referents i que, per tant, ens aboca a replantejar-nos els patrons d’aprenentatge i de relació que teníem establerts anteriorment.

Quan els nens i nenes estan aprenent a anar en bicicleta els ensenyem a utilitzar-la: on és el manillar, els frens, els pedals, la importància de portar casc, vigilar amb els cotxes i senyalitzar adequadament. En aquest sentit, els infants necessiten la mateixa informació quan els donem accés a Internet: com cal utilitzar-lo i com cal vigilar. Però la violència online no es pot abordar com un fenomen aïllat, ja que la violència al món físic pot ser el preludi de la que es produeix al món virtual i viceversa. Per tant, la formació en l’ús segur i responsable d’Internet ha d’estar integrada en una bona educació afectiva i sexual. Per això, cal incloure al currículum de l’educació obligatòria, assignatures d’Educació afectiva i sexual i Ciutadania Digital per promoure relacions socials i afectives sanes i fomentar un ús segur i responsable de la tecnologia.

També a casa s’ha de poder parlar amb naturalitat l’interès per la sexualitat que els infants i adolescents mostren en cada etapa, així com acompanyar-los en la utilització de la tecnologia, més que no pas prohibir-ne l’ús o bloquejar pàgines. La millor eina per a la prevenció és el diàleg obert i respectuós.