El dol: enfrontar les pèrdues

El dol està present en qualsevol moment de la nostra vida, però en aquesta època de l'any, especialment, són moltes les persones que estan vivint un dol o que tornen a recordar aquesta experiència, i això fa que en dates tan senyalades com per exemple el Nadal, aquest procés s'intensifiqui molt més. Suportar aquesta crisi implica aprendre a conviure amb el dolor, i això no és fàcil perquè en aquestes dates la societat ens diu “que hem de tenir il·lusió”.

El dol més comú és perdre a un ésser estimat, però també s'estén molt més enllà d'aquest, ja que podem patir dols per ruptures, separacions, pèrdua de treball o estatus, situació econòmica, malalties... Aquesta experiència és un recorregut físic i emocional que tothom ha de passar més d'una vegada al llarg de la seva vida per poder reconstruir-se i adaptar-se a cadascuna de les noves circumstàncies vitals.

Qualsevol tipus de dol, passa per les cinc etapes que va enumerar Elisabeth Kübler Ross a finals de la dècada dels 60. La primera etapa és la negació, que consisteix en el rebuig conscient o inconscient dels fets o la realitat de la situació. Aquest mecanisme de defensa busca reduir el xoc que produeix la nova realitat per només deixar entrar en nosaltres el dolor que estem preparats per a suportar. Es tracta d'una resposta temporal que ens paralitza i fa amagar-nos dels fets. La frase que podria resumir l'essència d'aquesta etapa és “això no em pot estar passant a mi”.

La segona etapa és on la ira pren el protagonisme dirigint aquest enuig a l'ésser estimat mort, a nosaltres mateixos, a amics, familiars, objectes inanimats i inclusivament a persones estranyes. Se sent un ressentiment cap a la persona que ens ha deixat causant-nos un immens dolor, però aquest enuig es viu amb culpa fent-nos sentir més enfadats encara. La frase que podria contenir l'essència d'aquesta etapa és “Per què jo? No és just! Com pot succeir-me això a mi?”. Aquesta comprensió del “perquè” de les coses pot ajudar-te a trobar una certa pau.

En la tercera etapa trobem la negociació, on es desitja tornar a la vida que es tenia abans que morís l'ésser estimat i que aquest torni a nosaltres. Es concentra gran part del temps en el qual la persona que pateix o altres persones podrien haver fet alguna cosa diferent per evitar aquesta mort. Les intencions de tornar el temps enrere és un desig freqüent en aquesta etapa, per així haver reconegut a temps la malaltia o evitar que l'accident succeís. La frase que resumeix aquesta etapa és “Què hagués passat si...?”. Ens vam quedar en el passat per intentar negociar la nostra sortida de la ferida mentre pensem en com de meravellosa seria la vida si aquest ésser estimat estigués amb nosaltres.

La quarta fase és la depressió, on se sent tristesa, por i incertesa davant el que vindrà. Sentim que ens preocupem molt per coses que no tenen massa importància mentre que aixecar-se cada dia del llit és una tasca realment complicada. Aquests sentiments mostren que la persona que pateix ha començat a acceptar la situació. La frase que conté l'essència d'aquesta etapa és “trobo a faltar a la meva persona estimada, per què continuar?”. La persona creu que aquesta etapa durarà per sempre, i per això és important considerar que la depressió d'aquest procés de dol no és sinònim de malaltia menta, sinó que es tracta d'una resposta adequada a una gran pèrdua que s'ha d'experimentar.

La cinquena i última etapa és l'acceptació, on comencen a acceptar la realita, el nostre ésser estimat h” marxat físicament,per la qual cosa hem de comprendre que aquesta nova realitat que vivim serà la nostra realitat permanent d'ara endavant. Es tracta d'aprendre a conviure amb aquesta pèrdua i créixer a través del coneixement dels nostres sentiments. Finalment, amb el pas del temps, aprenem a conviure amb la pèrdua, construint-nos així un nou camí. I com bé deia Anthony de Mello: “Tant el que busques fora com allò del que estàs fugint, està dins teu”.