La UEC s'acaba

Com cada curs durant el mes de febrer alguns dels joves que fan la seva escolaritat a la Unitat d’Escolarització Compartida (UEC), igual que els seus companys i companyes de l'institut, que finalitzen l'etapa de l'ESO, han de començar a preparar la sortida del recurs. La majoria porten gairebé dos anys, malgrat que encara queden uns mesos de curs per endavant, on pot passar de tot. Els joves comencen a prendre consciència real que aquest espai educatiu on molts d'ells s'han sentit còmodes, acceptats, acompanyats, on s'han pogut reconciliar amb els aprenentatges i amb ells mateixos està arribant al seu final. Allò que han parlat i preparat tantes vegades amb les educadores en mil tutories, i que semblava tan llunyà està a la volta de la cantonada.

La Fira de l'ensenyament, fulletons de mil colors, sigles encriptades (PFI,PQPI,F.O,CP, CFGM....) les successives reunions amb les famílies, els professionals de l'Institut i l'EAP a qui feia temps que no veien, encenen totes les alertes dels joves i confirmen els temors.

Toca decidir sobre el futur. Tot plegat, allò que semblava tan anhelat per molts d'ells, acabar d'una vegada l'escolaritat obligatòria, esdevé com quelcom no tan desitjat com es pensaven. Apareix la por, la incertesa, es fan més manifestes les seves debilitats i prenen consciència d'algunes de les seves mancances.
S'aproxima un canvi important. La fi d'una etapa i l'inici d'una transició al món adult i hi ha molta desorientació.

És un moment també molt important i de força responsabilitat per l'equip educatiu de UEC. Encarregat d'acompanyar en aquest procés a les persones joves i la seva família i on haurà de fer de brúixola.

Estar presents en aquests moments de canvi, fer una bona orientació, ajudar a anar construint l'itinerari de la jove i engrescar-la a emprendre és essencial per assegurar l'èxit. Ajudar a disminuir les pors, evitar que facin tres passes enrere i caiguin en la desmotivació, és el repte.

Projectar el i la jove en positiu, creure en elles i les seves possibilitats és també un element bàsic. Sovint quan comences a parlar amb els joves sobre el seu itinerari i comences a explorar amb ells les possibles vies formatives. La resposta a: què vols fer quan acabis la UEC?, en un inici sempre acostuma a ser la mateixa: Treballar o prendrem un any sabàtic. La contra pregunta per part de l'educador sempre és la mateixa també. Treballar de què? No sé.....del que sigui. I l'any sabàtic?, qui te'l mantindrà? Sovint es fa el silenci o apareixen algunes bromes al respecte, expectatives poc realistes o idees de bomber.

Gairebé sempre, l'equip educatiu pensem que els i les joves que han estat a la UEC, necessiten acabar-se de formar i preparar-se per un mercat de treball incert, que d'entrada no els vol o els té preparades les pitjors feines. Cal que coneguin els recursos locals d'orientació i formació i que tinguin clar on anar a demanar ajuda si la necessiten. Cal que respectem els seus temps, sense “matxacar” en excés, és una feina d'anar fent.

En aquesta etapa, el paper de les famílies també és molt important. Malgrat que hi ha casos on hi ha un desgast evident per part d'alguns pares i mares, seguir perseverant, oferir suport adult quan el necessitin, facilita molt el camí. Més enllà però de la tasca de les persones joves, educadors i educadores i les famílies hi ha altres aspectes molt millorables per part d'altres agents si volem garantir l'èxit d'aquests joves.

Cal augmentar significativament les places de PFI i cases d'oficis. Es tracta de recursos on els joves que han estat a la UEC encaixen bé i dels que a vegades queden fora perquè hi ha més demanda que places. En altres ocasions no superen l'entrevista inicial. Penso també que l'alumnat que ha estat a la UEC i ha rebut l'acreditació d'etapa hauria de poder cursar aquest tipus de cursos malgrat tenir el Graduat Escolar. Fer aquesta excepció a la norma garantiria més èxits.

La coordinació entre professionals també és un aspecte indispensable entre recursos quan hi ha pel mig una transició important. En algunes ocasions ens trobem que si parlem amb els nous professionals que treballaran amb els joves sobre el seu pas a la UEC i quines característiques tenen els joves. Lluny de ser una ajuda per ells tal com es pretén en la coordinació acaba penalitzant-los, ja que es creen temors o “sobrealertes” en alguns professionals abans que succeeixi res, que fiscalitzen en excés els joves. Per sort en molts altres casos no és així.

Ens trobem també amb forces temors en alguns casos quan algun jove que ha estat a la UEC vol tornar al seu institut a cursar la post obligatòria. Es poden entendre certes pors perquè no es repeteixin conflictes passats, però tampoc cal fer-ne un gra massa. És responsabilitat també de les institucions educatives i els seus professionals seguir donant oportunitats, tot i les errades, entenent que és un camí d'alts i baixos i que les equivocacions també generen possibilitats d'aprenentatge.

La Garantia Juvenil també és una possible bona sortida per aquests joves. En moltes ocasions esdevé una oportunitat i es duen a terme iniciatives formatives molt profitoses. Així i tot també apareixen alguns entrebancs pels joves de la UEC. Calendaris formatius poc acord amb els calendaris escolars fan que els joves hagin de passar períodes força llargs sense fer res. En altres ocasions, criteris tècnics d'avaluació dels programes, que es condiciona el pagament de la formació oferta als joves per part de les entitats, basats únicament amb la posterior inserció laboral d'aquests, també poden condicionar l'admissió i les entrevistes, penalitzant aquells que venen de la UEC i escollint aquells aparentment més inseribles.

Altres d'aquests joves escullen realitzar Cicles Formatius. Tot i que la taxa d'abandonament d'aquests és més alta. Són aquests també una via vàlida per alguns.
Altres mesures com poder incloure equips d'Educadors Socials en els diferents formats de les Formacions Professionals post obligatòries esmentades. Duent a terme tasques de mediació, acompanyament, suport... estic segur que farien disminuir l'abandonament.

Altres aspectes com el treball en xarxa i coordinat dels professionals per mantenir l'acompanyament més enllà de la UEC i l'escolaritat obligatòria, així com una borsa d'empreses que apostin per la inserció d'aquests joves són també elements desitjables. És evident doncs que queda molta feina per fer, la llista de propostes i reformes podria ser molt extensa i donaria per deu articles. Però crec que amb aquestes petites millores hi hauria canvis significatius.

El que sí que és evident és que aquests i aquestes joves necessiten oportunitats i la nostra tasca és ensenyar-los a aprofitar-les. Sovint amb ells faig una metàfora sobre trens. Els dic que van passant trens d'oportunitats i que en algun han de pujar. Els professionals i les famílies hem d'acceptar que s'equivocaran, que deixaran passar alguns d'aquests trens, i que d'altes saltaran amb el tren en marxa. Així i tot hem de poder garantir que quan vulguin tornar a emprendre el viatge, hi hagi una estació amb un tren que els està esperant.