El Dia de la Terra: 50 anys de moviment ambiental enmig de la crisi del coronavirus

El 22 d'abril com cada any des de fa 50, se celebra el Dia de la Terra. Es commemora, també, el naixement de l'ambientalisme modern. Un 50 aniversari en un moment excepcional, on el sector ha de fer un pas endavant enfront dels reptes actuals. 

Es preparen 24 hores de mobilització digital, en plena pandèmia global. Recordàvem fa uns dies com el 2020 estava cridat a ser un any decisiu per a la natura. L'impacte del coronavirus ha paralitzat molts esdeveniments, però, potser, és per això que l'any està essent realment decisiu i el 50 aniversari del Dia de la Terra, especial.

És un virus zoonòtic el que, tal vegada, ens empeny cap a un futur realment definit per decisions més respectuoses amb la natura. Encara no es tenen tots els detalls sobre l'origen de la pandèmia, però des de l'OMS, al Fòrum Mundial, o la comunitat científica, sí que s'ha establert una relació directa entre virus i explotació ambiental insostenible. I aquesta és potser l'aportació del microscòpic virus a l'aniversari del Dia de la Terra. Perquè enfront de la salut, les reaccions solen ser més ràpides. L'emergència sanitària ha mostrat que sabem prendre decisions ràpidament. Enfront de les alertes sobre el clima, la qualitat de l'aire i la pèrdua de biodiversitat, tot i que també tenen incidència sobre la salut, tot i Greta Thunberg cridant “La nostra casa es crema!”...no es reaccionava prou.

“Posar el focus sobre el medi ambient no és una opció”, diu a una recent entrevista Fernando Valladares, del grup d'Ecología i Canvi Global del Museu de Ciències Naturals del CSIC, de Madrid. Considera que estem en un moment històric on cal decidir si seguim considerant la cura –i la despesa– de la natura com a un luxe o bé com la millor inversió possible. En realitat, diu, no tenim alternativa.

Polítics de diferents entorns ja han apel·lat a una post-Covid basada en el Green New Deal. La societat civil haurem d'estar atents que així sigui. Massa vegades hem vist incompliments i inoperància en els grans acords mundials, des del protocol de Kyoto a la cimera de París... dels Objectius del Mil·lenni als ODS... La societat civil, entre elles les entitats ambientals, saben que hi ha un risc real en delegar tota la protecció del medi ambient als estats. Aquesta vigilància continua vers qui administra el bé comú, és, també, una de les funcions socials de les entitats ambientals.

És un repte per al moviment ambiental, i per a cadascuna de les entitats del tercer sector ambiental, posar llum i marcar el pas cap a una nova normalitat emmarcada en la transició ecosocial. Contribuir –com sempre ha fet– a passar de la paraula a l'acció real vers el canvi, requerirà organització social i política. La crisi, per si sola, no implicarà el canvi. Caldrà treballar per a una nova normalitat en la qual no pot tenir cabuda el fet que feines que provoquen danys per la salut i el medi ambient siguin altament productives: la productivitat monetària no es pot tornar a anteposar a la productivitat de sustentar la vida.

Hi van assistir celebritats com Paul Newman i Ali McGraw, i 20 milions d'americans, als actes del primer Dia de la Terra, el 22 d'abril de 1970. L'any marca una fita en la història del medi ambient, també per la creació de l'Agència de Protecció Ambiental (EPA) als Estats Units. Mesos abans el vessament de petroli de Santa Bàrbara, a Califòrnia (actualment considerada al tercer lloc a una llista negra, darrere de l'Exxon Valdez en Alaska, en 1989, i la Deepwater Horizon al Golf De Mèxic el 2010), havia posat per primera vegada massivament el medi ambient a l'atenció de l'opinió pública i política. El 1970 també va néixer a Gran Bretanya el primer Ministeri de Medi Ambient, que aniria seguit pels de Dinamarca, França, Noruega i Àustria. Els anys '70 la crisi del petroli va posar sobre la taula els límits de la terra; la consciència ecològica va ser impulsora després de la publicació del famós “informe Meadows” sobre els límits del creixement, al Club de Roma, el 1972. El mateix any es prohibia el DDT als Estats Units, gràcies a l'impacte de la publicació de La primavera silenciosa, de Rachel Carson, uns anys abans.

A Catalunya, les primeres mobilitzacions van ser les provocades pel projecte de l'abocador del Garraf, el 1972. El Congrés de Cultura Catalana (1975-77) va recollir un plantejament ambiental. El 1968 s'havia fundat ADENA (després WWF-Adena). El 1975 el Centre Excursionista de Catalunya publicà Els problemes del medi natural a Catalunya. El 1976 va veure la llum el text Natura ús o abús, de Ramón Folch; el 1977 Jaume Terrades publicà Ecologia i educació ambiental. El 1976 la mobilització ciutadana va salvar els Aiguamolls de l'Empordà i es creà l'Apnae. 50 entitats es van agrupar a la Comissió de Defensa de Gallecs, el 1977. Adenc, Depana, Naturalistes de Girona, el Gepec, Ipcena van néixer aquells anys... El 1986 el desastre de Txernòbil activà les mobilitzacions al món, i el 1987 a l'Informe Brundtland parlà per primera vegada de sostenibilitat, que es definiria el 1992 a Río de Janeiro.... A Catalunya el 2003 la Plataforma en Defensa de l'Ebre aconsegueix la mobilització més grossa ambiental de Catalunya, amb 300.000 assistents. Un salt el 2019, ens mostra una proliferació de grups de Friday for Future a ciutats i pobles de Catalunya i arreu del món.

L'associacionisme ecologista ha canalitzat les inquietuds de la ciutadania respecte a la problemàtica ambiental, tot i la seva fragmentació. Hi ha entitats de caràcter local o reivindicatiu, altres conservacionistes i altres s'orienten a una acció política, però la convergència és elevada. Gràcies a les entitats i a la mobilització ambiental gaudim del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà o l'Espai Rural de Gallecs. Les entitats reivindiquen una Conselleria de Medi Ambient pròpiament dita, la creació de l'Agència de la Natura de Catalunya, o una nova Llei de Residus de Catalunya. El moviment proporciona l'argumentari racional, plantejar objectius i accions concretes, i té la capacitat d'organització col·lectiva i pública per la consecució dels objectius. És divers, i respon a una estructura organitzativa segmentada, amb un cert rebuig a les estructures organitzatives centralitzades. Incorpora grups informals, xarxes de persones físiques o online, moviments de base, associacions... Parlen de natura, de deep ecology, ecofeminisme i ecologia política.

Val a dir, però, que no són masses les persones que llueixen d'una targeta de soci d'una entitat ambiental. Tot i ser les entitats qui fan de punta de llança, i força que empeny alhora. Tot i les mostres de suport social. Tot i la feinada que s'albira. Tot i que la crisi de la Covid ha afectat els seus febles finançaments, relacionats sovint amb activitats públiques d'educació ambiental. Tot i que treballen al camp, al costat de la ciència.

El Dia de la Terra 2020 convida a participar de forma per internet en diverses accions. HI haurà una marató digital que pot seguir amb l'etiqueta #OnePeopleOnePlanet. Es convida a accions individuals, accions de consciència, accions simbòliques. A inundar el món amb missatges ambientals d'esperança, optimisme i sobretot d'acció.

Com obtenir una targeta de soci d'una entitat ambiental de Catalunya. Aquesta és una acció simbòlica per fer #desdecasa. Des de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, us proposem celebrar així el Dia de la Terra, 50 aniversari del moviment ambientalista modern: sosteniu una entitat ambiental del vostre entorn, feu-vos socis o sòcies.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article