No perdem l’oportunitat de canvi que aquesta crisi ens ofereix

Diuen que hom és savi en funció de les experiències que ha viscut. Segons la meva opinió, la saviesa s’adquireix en funció dels aprenentatges que han produït aquestes experiències. Així, el que genera el coneixement no és la vivència per ella mateixa, sinó l’anàlisi i les conclusions que se’n poden extreure.

El lema “Tot anirà bé”, del qual n’estem fent ús i abús durant el confinament, és un crit a l’esperança i a la confiança davant la por que ens comporta la vulnerabilitat davant d’una pandèmia i una crisi sanitària no recordada per cap de les generacions en vida. Mai abans havíem viscut com un virus altament contagiable i considerablement mortal afectava d’una manera tan implacable les nostres vides. Les mesures adoptades pels governs han pretès protegir a la població amb mesures dràstiques, homogènies i tardanes, de tal manera que el sistema de sanitat públic no entrés en col·lapse i pogués atendre a la població. Malgrat tot, el confinament està afectant greument a l’economia.

Ara que ens trobem a més d’un mes i mig des de la declaració de l’estat d’alarma ens comencem a adonar, d’una banda, dels resultats de les polítiques adoptades, i de l’altra, que allò que pensàvem que seria un parèntesi més o menys curt en la nostra quotidianitat no ho serà tant.

Tot anirà bé? D’entrada és difícil mantenir l’optimisme considerant el nombre d’ERTO, l’ascens de l’atur, la caiguda prevista del PIB, l’endeutament de l’Estat i el suport poc clar per part dels estats de la UE, i com, en conseqüència, afectarà la vida comunitària.

L’experiència que estem vivint repercutirà en una priorització de valors més humans i solidaris? Tindrem més cura de nosaltres i del planeta? En la meva opinió no, almenys no directament. La vulnerabilitat experimentada enfront de la pandèmia hauria de fer-nos molt evident la fragilitat de l’espècie humana com a habitants del planeta. I davant d’aquesta vulnerabilitat per fi coneguda, fer créixer valors com el respecte cap al medi que habitem, la solidaritat amb els altres i la revalorització dels treballs de cura. Però aquest canvi només és possible fruit de la reflexió transformada en aprenentatge.

Ara que encara ens trobem enmig de la crisi, amb un futur al davant encara molt incert, i sabent que a mitjà termini res serà com ho coneixíem fins ara, donem-nos espai. Espai per pensar, per reflexionar, per acompanyar els infants i joves en les vivències d’aquests dies, i per imaginar quins canvis voldríem que es produïssin en el nostre dia a dia i que repercutissin en un món més humanitzat.

Les crisis (del grec Krísis) representen un canvi profund de conseqüències importants en un procés o en una situació. Les crisis no són escollides, venen de cop i sense preavís, però dins la sacsejada que suposen ens donen l’oportunitat d’establir nous escenaris i noves maneres de fer. No perdem aquesta oportunitat.