Les escoles seran un mirall d’allò que succeeixi a la societat

Tot just aquests dies, els nens i les nenes de Catalunya tornen a l’escola. Un fet que sempre és motiu d’alegria, de retrobament i d’il·lusió, està marcat aquest any per les incerteses que genera la pandèmia de la covid-19. Serem molt clars: el risc zero no existeix. I tornarem a ser-ho: gràcies al coneixement generat per la ciència, es pot fer una bona gestió de la tornada a les escoles.

Per aquest motiu, des de Vall d’Hebron, estem liderant un estudi per avaluar el grau de transmissibilitat del virus per part dels nens. Es tracta de l’estudi Paper dels nens i les nenes en la transmissió intrafamiliar del SARS-CoV-2 (COPEDI-CAT), que fem amb pediatres de tota Catalunya i que té per objectiu estudiar la seqüència de contagis entre els menors de 18 anys amb covid-19 i els adults amb qui conviuen. Fa dues setmanes vam presentar les dades preliminars de la fase retrospectiva de l’estudi. Només un 3,4% dels pacients pediàtrics amb diagnòstic de covid-19 confirmat a Catalunya entre l’1 de març i el 31 de maig (en ple confinament) van ser els transmissors del SARS-CoV-2 a la resta de membres del seu nucli familiar. I això va passar en un entorn, el domicili, on la transmissió entre els diferents membres de la família va ser molt elevat. Val a dir que aquestes dades presenten limitacions metodològiques, com tots els estudis. Són dades preliminars, en fase de publicació, però que es van presentar fa dues setmanes atesa la situació d’incertesa generada per l’epidèmia de la covid-19 i l’imminent inici del curs escolar.

Dades, com dèiem, que amb les seves limitacions cal mostrar per mantenir la població informada i donar eines als responsables polítics perquè prenguin les millors decisions. I tot i les incerteses, aquests i d’altres estudis que s’estan fent van en la mateixa línia: els menors d’edat no són supercontagiadors de la covid-19. Aquesta era una idea que va sorgir a l’inici de la pandèmia arran del coneixement que tenim del paper dels nens en altres infeccions virals, i que ha calat a l’inconscient col·lectiu a través dels mitjans de comunicació. Entenem el neguit de pares i mares, de nens i nenes, i, és clar, dels i les mestres. Hauran de conviure moltes hores en espais tancats amb un grup de nens i nenes, però, si seguim les recomanacions oficials, entre tots farem de les escoles espais segurs per a tots plegats.

Però volem destacar que l’escola reflecteix allò que succeeix a la comunitat. Si hi ha transmissió del virus a la comunitat, hi haurà més casos tant fora com a dins de les escoles. És clar que hi haurà contagis en algun centre i que tancaran grups i potser alguna escola. Però la responsabilitat per reduir el risc dins les escoles és una responsabilitat de tota la societat. Distància, mascareta i higiene de mans són els tres pilars per combatre el coronavirus mentre no arribi una vacuna, si arriba, i permetre que els nostres nens i nenes, nois i noies puguin gaudir del dret fonamental de l’educació.

I un cop a les escoles, què hem de fer? A les escoles podem fer moltes coses per fer que siguin segures. Els nens hauran de dur les seves mascaretes ben identificades perquè no les intercanviïn, s’ha d’intentar mantenir la distància de seguretat sempre que sigui possible, s’han de ventilar les aules i cal tenir sempre gel hidroalcohòlic a mà. A més, per part dels gestors polítics s’estan prenent mesures per reduir el risc, com l’estratègia de cribratges dirigits en l’àmbit escolar amb al voltant de 500.000 proves en dos mesos. També cal destacar la creació d’una xarxa formada per una cinquantena d’escoles sentinella, és a dir, centres d’arreu del territori per fer un monitoratge de l’evolució de la pandèmia. Aquest il·lusionant projecte de les escoles sentinella serà liderat des del Departament de Salut i compta amb molts actors, entre ells diferents hospitals com Vall d’Hebron.

Caldrà anar seguint l’evolució de tot plegat, i no podem oblidar que hi poden aparèixer dificultats o entrebancs al llarg del curs. Però com a pediatres del sistema públic i investigadors cal que tots remem en el mateix sentit, el d’oferir dades de qualitat científica a partir de la nostra recerca aplicada que repercuteixin en el benefici de la ciutadania, en aquest cas els més menuts.