Cuidar-nos: SOS als serveis socials bàsics

Sempre hem sentit que les persones ens hem de cuidar, ja sigui en l’àmbit de salut amb una bona alimentació, exercici físic, amb hàbits saludables; i en l’àmbit psicològic, no estressar-nos ni caure en situacions d’ansietat; per poder tenir una vida adequada i que sigui el més benestant possible. El que ens diuen els professionals especialitzats a l’hora de posar en pràctica aquestes píndoles d’autocura és que cal valorar cas per cas la realitat de cadascú, de les seves circumstàncies o del valor que li donem.

Aquesta cura de la persona també es trasllada en l’àmbit professional. Qui no ha sentit a parlar de cuidar als cuidadors, o als sanitaris durant l’epidèmia? I qui cuida dels professionals de serveis socials?

Els treballadors socials, educadors socials i psicòlegs, estem exposats diàriament a un alt nivell d’estrès per l’augment de la demanda d’atenció social, la qual ha crescut de forma exponencial en els últims anys, i molt especialment en els darrers mesos de persones soles i/o famílies les quals presenten diferents necessitats i problemàtiques, així com molta angoixa, preocupacions per la situació de greu vulnerabilitat social en què es troben.

Els professionals sabem i hem sabut gestionar aquesta cura personal en molts moments de la nostra trajectòria professional, bé per les habilitats personals, o per què disposen d’un equip de companys i companyes que donen el suport necessari compartint neguits fent un cafè, un dinar, o simplement amb un somriure, un acudit o una abraçada.

Però, i les institucions per les quals treballem són conscients que als professionals cal cuidar-los? Mireu aquest exemple: “Són les 5.30 h del matí, encara és fosc, però em desperta un fort mal de cap com altres dies d’aquesta setmana. Miro el mòbil, falten dues hores per llevar-me així que intentaré no pensar en el dia d’ahir. Buf, em sembla que m’aixecaré, no puc respirar i necessito incorporar-me, em dona voltes al cap. Toca dutxa, cafè i posar-se a treballar de nou. M’acosto a la taula i veig una pila de papers, encenc l’ordinador i comencen a entrar correus electrònics pendents de llegir, tinc set hores... Tornarà a ser un dia llarg".

Que està passant a serveis socials? És la Covid-19 o l’estat d’alarma el que ha provocat la situació actual de desbordament als serveis socials bàsics? La resposta és NO.

Els serveis socials bàsics estaven al límit de les seves capacitats molt abans, per una manca d’inversió social real i adequada, manca de planificació i atenció a les necessitats ajustades a la realitat, assumint tasques i funcions que no li són pròpies, amb ràtio de professionals inadequades.

Per tant, quina diríem que és la situació actual? La sobrecàrrega de feina que ja s’arrossegava és la suma de l’augment de la demanda d’atenció dels serveis socials bàsics, noves necessitats sobrevingudes, problemàtiques d’atenció a situacions de greu vulnerabilitat, persones sense sostre o sense un habitatge digne…

Però com repercuteix als professionals aquesta situació? Les conseqüències no s’estan fent esperar i des de fa mesos els professionals pateixen les conseqüències de saturació i sobrecarrega a escala física i psicològica: angoixa, mal de caps, esgotament físic i mental... Situacions que són compatibles amb l’anomenat quadre per estrès.

Les jornades de treball, sent una part d’elles en modalitat de teletreball, s’inicien a les 8 h del matí, però no saps quan s’acaben i en la majoria dels casos s’allarguen més enllà de l’horari laboral.

Hores que es passen davant una pantalla de l’ordinador: redactant informes, gestionant ajuts d’urgència social, valoracions i diagnòstics socials, responent correus electrònics i realitzant trucades de coordinació amb diferents serveis i recursos socials, sanitaris, judicials, educatius… I a tot això li hem de sumar les entrevistes telefòniques i presencials.

La pregunta que ens hauríem de fer és si aquests són els serveis socials que volem. Els professionals han estat, estan i continuaran estant a primera línia d’atenció al ciutadà d’uns serveis socials bàsics que no poden assumir per més temps els efectes secundaris de la manca de recursos, la mala gestió o la suma de tots dos factors des del mateix Departament i des d’altres Departaments com Educació, Salut, etc.

Per tant, a qui correspongui: aquells que han de prendre les decisions oportunes sobre quin tipus de serveis socials bàsics volen oferir a la ciutadania ja prou maltractada per una administració burocratitzada i lenta, prenguin les decisions oportunes que els hi són competents pel bé de la ciutadania en general i dels professionals que estem en primera línia, considerats bàsics i essencials, en particular.

Cuidi’ns per poder cuidar. Ara és el moment d’invertir en uns serveis socials públics i de qualitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francisca Carmona Luque Abrera
1.

Em sembla molt acertat i inclús em fa empipar una mica que les ràtios siguin sent les que són, vergonyós!!!! De debò, el treball social o educatiu és important per aquest Estat de Benestar? Ó és una utòpia com altres?
Basta ja de mentides!!!!!

  • 0
  • 0

Comenta aquest article