El feminisme com a base imperant de l’educació social

Al llarg de la història, la dona ha tingut un paper relegat a la supervisió de l'home, fos pare o marit. Les seves llibertats eren nul·les i la seva labor era merament la de cuidadora de la llar, educadora dels fills i musa dels desitjos del marit.

Si donem un cop d'ull a la història, la majoria de les cultures han estat dominades pels homes, sent les dones mers objectes al seu servei. Els homes han robat el seu lloc en la història a moltes d'aquestes dones, que van destacar en alguns dels camps en els quals només podien triomfar els homes.

La dona durant segles va ser considerada inferior a l'home i allunyada de la vida pública. La dona no comptava amb els mateixos drets que l'home i estava relegada al paper de mare i esposa. La seva condició natural de dona denotava feblesa i, per això, no era considerada apta per a res més que la cura de la llar i la criança dels fills.

Les dones van destacar en camps com la literatura i la ciència malgrat les traves econòmiques, socials i polítiques. Podríem anomenar a moltes dones, però menys de les que es mereixen, perquè els seus noms han estat esborrats de la història.

En l'actualitat, les dones continuem sent víctimes del masclisme i és per això que correspon a les institucions la creació de polítiques facilitadores de canvi, perquè aconsegueixin una igualtat efectiva entre dones i homes, així com la denúncia i condemna de la violència contra la dona en qualsevol de les seves formes. L'erradicació de la desigualtat i la violència contra les dones continua sent una utopia, un problema que abasta a la societat en el seu conjunt i que només des d'una perspectiva feminista podem superar. La llei s’haurà de combinar amb canvis culturals i educatius per evitar es quedi en paper mullat.

Tota la societat ha de prendre consciència de la magnitud del problema de la violència contra les dones i reflexionar sobre la necessitat d'eliminar estereotips i prejudicis de gènere que fomenten la desigualtat entre dones i homes.

És necessari la superació dels estereotips i prejudicis de gènere, i fer un esforç per desaprendre les conductes marcades per l'hegemonia del patriarcat i manifestar com a societat la nostra total repulsa cap a qualsevol mena de violència contra la dona, de la forma que sigui.

La violència masclista és un problema social que ens involucra a totes i tots, lluny d'aquells temps en els quals quedava relegat a la intimitat de la llar i tots miràvem cap a un altre costat.

Les nenes i els nens han de ser les promotores i els promotors, juntament amb la resta de la societat, d'aquest canvi, un canvi real, on el repartiment de tasques sigui igualitari, on la dona no sigui considerada objecte ni possessió i on es parli de persones capaces, i no d'homes omnipotents. Són els i les més joves els que faran possible aquest canvi i als que cal incentivar per complir amb aquesta tasca facilitant-los totes les eines possibles que tenim al nostre abast amb compromís polític, social i educatiu.

Abordar la problemàtica des de l'arrel del problema, és a dir, des del sistema educatiu, des de la prevenció i el canvi d'una societat patriarcal a una feminista. La intervenció socioeducativa és fonamental per aconseguir que es compleixin els objectius, i dotar de professionals els diferents espais educatius i recurs que lluiten contra aquesta xacra social.

L'educació social és i ha de ser feminista, és una eina d'acompanyament educatiu, social i emocional. Una arma poderosa que ensenya responsabilitat, solidaritat i apoderament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article