D’“atendre per atendre” a “atendre per deixar d'atendre”, en treball social

Quants cops, he cregut escoltar una idea desvirtuada d'allò que significa el treball social. Ja costa explicar a algú, sobretot quan no pertany a aquest camp, les nostres funcions. Aquesta dificultat s'agreuja encara més quan la feina que estem fent sembla haver perdut l'essència, o almenys, l'objectiu primordial en el qual considero que s'hauria de basar.

El canvi social com a pilar

Considero que el treball social hauria de sustentar-se en la idea que és quelcom que traspassa una professió. M'atreveixo a dir que, per mi, hauria de contemplar-se com una filosofia, inclús de vida, ja que tot s'hauria de fonamentar en el canvi social, entès aquest com la recerca de la millora de les capacitats de tota aquella població que atenem, per tal que puguin participar i ser protagonistes del seu canvi.

La incorporació d'aquesta perspectiva de canvi social fa que l'atenció s'entengui com un treball de potencialització i d'educació en capacitats. L'atenció per l'atenció (sense aquesta perspectiva de millora de canvi social) fa que és perpetuí l'exclusió, augmenti la dependència i els professionals acabem reproduint un sistema ancorat en solucions d'un dia, però no en la millora del benestar de la ciutadania.

La finalitat màxima de la nostra feina hauria de ser la de poder deixar de ser necessaris per a uns altres, és a dir, mai perdre la perspectiva que passem per la vida de les persones que atenem, amb la finalitat que algun dia no ens necessitin, ja que les circumstàncies que l'han portat a nosaltres han canviat, s'han solucionat o han après a gestionar-les d'una forma autònoma.

Aquest és un propòsit que ens situa com a professió, en una lluita per la recuperació de la humilitat que tot treball social (entès, com diu la mateixa paraula, en la possibilitat de treballar per millorar els aspectes socials de la ciutadania) té arrelat en si, relacionat amb la idea de treballar per no ser necessaris. Queda clar que hem de treballar pel canvi social de les condicions que han portat a les situacions que atenem, però també queda clar, que això implica un canvi en la manera d'entendre el treball social, inclús entre els professionals. El canvi de paradigma entre atendre per atendre i atendre per algun dia no ser necessari atendre, considero que ha de ser el principi de tot.

Cap a un canvi de model

Proposo poder posar el canvi social com a pilar fonamental de qualsevol intervenció; inclús si això implica perdre el protagonisme dels professionals, doncs el ciutadà ha de ser el pilar i protagonista principal del seu canvi. Proposo també entendre el treball social com quelcom que va més enllà de la professió en si, i que s'hauria d'entendre com una filosofia de vida, i reformular la tirania de l'atenció per l'atenció, dotant-la d'ítems d'eficiència estratègics (atendre per produir canvis). Aquests són objectius que poden fer entendre a qui no sigui d'aquest camp què volem dir amb el canvi de model.

Platejo per últim, tornar a la posició de reflexionar-nos, d'imaginar-nos i d'endinsar-nos en la primera solució que pot fer retornar la nostra professió a la finalitat originaria: treballar amb la perspectiva de no ser-hi necessaris en un futur en la vida dels que atenem avui, gràcies al fet que siguin ells mateixos qui gestionin de forma autònoma les seves dificultats, mitjançant les seves potencialitats.