Bullying escolar. Les diferents conductes y perfils

A principis de gener, els mitjans de comunicació difonien unes imatges escruixidores en on vèiem un grup d'assetjadors agredint a un altre jove. Desgraciadament, d'uns anys cap aquí, estem acostumats a veure enregistraments d'adolescents amb aquesta actitud. Això no vol dir que abans no hi hagués aquesta classe d'abusos, ja que el bullying escolar sempre ha existit. La diferència entre aquesta imatge i les altres és que el jove atacat té TEA (trastorn de l'espectre autista). Les persones que pateixen de qualsevol diversitat funcional solen ser sensibles i més amb TEA que és un trastorn de la conducta. Per tant, aquesta notícia ens commou.

El bullying escolar és una pràctica de violència silenciada i de llarga durada. Igual que altres tipus d'assetjaments, té a veure amb les jerarquies que la societat ens implanta des de la infància. La supremacia fa que siguis procliu a exigir subordinació per a escalar en la societat. Aquestes exigències, al costat d'un entorn familiar i social desequilibrat, pot crear insatisfacció, ànsies de sobresortir i reclamar l'admiració dels altres. Per a això, s'ha de ser dominador d'un altre individu. Situacions que, d'una manera o una altra, influiran en la personalitat futura de l'agressor i de la mata.

Tornant a l'exposat anteriorment, la societat t'exigeix unes etiquetes, en ocasions molt rígides, per a aconseguir un lloc privilegiat en la vida i d'aquesta manera poder aconseguir la felicitat. Si no existeix una bona predisposició en l'entorn educatiu, ja sigui familiar i/o escolar, aquestes exigències personals i socials poden transformar-se en una arma de doble tall.

En el bullying escolar intervenen tres categories participatives que fan referència a les conductes dels individus. Dins d'aquesta xarxa trobem l'assetjador, la víctima i els espectadors. El primer perfil és el més complex, ja que, s'uneixen diversos factors psicològics i socials. L'ambient familiar del jove que, amb probabilitat ha estat víctima de maltractaments, acostuma a tenir conflictes entre els seus integrants i això fomenta un mapa emocional inestable i una baixa autoestima en el nen o en el jove que es troba en una etapa d'evolució cognitiva important, encara que demostri el contrari. En general, es tracta d'una persona aparentment freda que no sent culpabilitat i ho demostra amb l'agressivitat, tant oral com física. Acostuma a ser el més gran de tots els seus companys de classe i pot no estar, adequadament, integrat a l'escola.

La víctima de bullying escolar és l'altra cara de l'assetjador. Acostuma a ser un nen o jove amb una bona protecció a la seva llar, un ésser tímid, sensible i fins i tot un bon estudiant, que els seus companys admiren o envegen per la seva dedicació. Amb aquest perfil de víctima també trobem nens amb problemes d'aprenentatge que es troben en una situació feble. Aquests nens o joves solen ser solitaris, fet que incita a l'assetjador a causar-li càstig. L'atac comença psicològicament, continua amb un fort sotmetiment que aconsegueix excloure'l dels altres companys per a acabar en una agressió física.

Els espectadors són una peça important dins del bullying escolar. Sense aquesta figura els assetjadors serien més febles i fins i tot no existirien. La seva presència és un ingredient bàsic en l'activitat de l'assetjador. Reforçat per aquest, l'atiador, exerceix la humiliació, reflectint la seva personalitat de lideratge i demostrant-se a si mateix una falsa autoestima.

Dins del grup dels espectadors existeixen tres categories diferenciables. El perfil dels còmplices que és el de seguidor o amic de l'agressor. Ells brinden la seva ajuda abans de l'atac. Els observadors són individus que davantde l'agressió es mantenen en silenci i no defineixen la seva postura, potser per por. El grup del reforçadors, provoca, amb la seva actitud, que l'agressor continuï amb el maltractament. Per últim, la figura dels defensors són els que brinden ajuda a la víctima en el moment del succés o després.

Per a tractar el bullying, els psicòlegs infantils recomanen vigilar l'actitud canviant dels nostres fills, ja que això és una possible senyal d'alarma. Sense forçar, intentar parlar amb el nen per aconseguir que pugui expressar les seves emocions. És bàsic treballar en conjunt amb els educadors del centre escolar per a buscar solucions al problema. Una altra figura que pot ser important, en aquest cas, és el de la mediadora que interactua entre les dues famílies, assetjador, víctima i centre educatiu.

Hi ha un munt de llibres especialitzats sobre el bullying escolar en les llibreries, però us recomano una novel·la interessant que tracta bé aquest tema: Invisible, de Eloy Moreno.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article