Crítica al model biopsicosocial

El model biopsicosocial va ser proposat per Engel i va suposar un cop dur per a l'acadèmia biomèdica en tant que va mostrar com el sofriment i la malaltia estan intervinguts per múltiples factors de l'estructura humana, que van des del molecular fins al social.

Si analitzem aquest model, que va ser presentat en els anys setanta, veiem com la seva evolució ha obert portes que habitaven obstruïdes i encallades des de feia molt de temps per forts corrents mèdics reduccionistes en la seva interpretació de la salut.

I des del camp social, hem de reconèixer aquest esforç per donar lloc a "lo social". Perquè sempre ha existit encara que observat com una reducció perifèrica que aporta un coneixement secundari i a vegades irrellevant. Però la meva intenció és fer una lectura, per a veure que fins i tot en el model biopsicosocial, el social queda en últim lloc. Primer el biomèdic, segon el psicològic i tercer el social.

Podria semblar només una casualitat gramatical, però seria molt estrany entenent que per a elaborar el seu paradigma Engel es va basar en la Teoria General dels Sistemes, on l'ordre és un factor important per a interpretar les dades que ens mostren els sistemes. Així, veiem una altra vegada com es menysprea el social, encara que per primera vegada se'l nomeni i se li doni un lloc en la definició del sofriment i la malaltia.

A diferència del biomèdic, el fet social és impredictible, és dinàmic, és volàtil i per tant difícil de quantificar. Per això està en l'última posició. Perquè no respon als criteris positivistes del model biologicista, on la correlació de causa – efecte és el dogma que impera. El fet social és més complex, perquè interactuen massa variables que poden alterar el resultat d'una mateixa situació. I a més, ens mostra les conseqüències visibles de sistemes (polítics, econòmics, socials, etc) que danyen a la humanitat i que la fan emmalaltir. Així, és més fàcil acceptar que l'ésser humà pateix només per culpa de virus, gens i molècules errònies i neurotransmissors que no funcionen que no per sistemes que asfixien, extenuen i discriminen.

Incorporar el fet social en la mirada de la salut té a veure amb analitzar i observar com factors comunitaris i socials interfereixen en el benestar. És a dir, que hem de donar el lloc a les causes socials i familiars en aquesta compressió, perquè les xarxes de suport en la comunitat, les situacions familiars, laborals, econòmiques, residencials, etc. afecten greument les situacions de salut.

I si anem més enllà, on queda el fet espiritual? No se li dóna lloc en cap moment. Si el fet social és vist a vegades com una cosa impossible de comparar amb la ciència pura de la medicina clàssica, l'espiritual encara ho traslladen més lluny, a llocs de xamanisme i bruixeria on l'única cosa que regna en aquests paratges és la fe.

Crec que hauríem de replantejar-nos, si això que estem tan acostumats ara de veure com els projectes i les entitats incorporen la mirada biopsicosocial, realment han fet aquest moviment en l'ànima dels serveis i els professionals, per a entendre la complexitat de l'ésser humà i oferir territoris i escenaris on (auto) comprendre la salut com una qüestió àmpliament holística. I això es pot concebre facilitant el lloc legítim que correspon a les persones que atén el món social, visibilitzant el lloc de pertinença en el món i en tots els sistemes que habitem. Un lloc de decisió sobre les nostres vides, de respecte per les decisions i opinions i sobretot de reconeixement subjectiu.