8 d’abril, dia de l’orgull gitano

El Poble Gitano va adquirir la seva consciència nacional a Europa, després del viatge original a partir de la Índia, Pèrsia, Anatòlia i l'Orient Mitjà. És aquí, durant el segon mil·lenni europeu, on les diferents experiències de la romanipen, la gitanitat, han arrelat i han florit en múltiples formes culturals, artístiques, culinàries, de vida i lingüístiques, d'expressió de la dansa i del cos, de la interpretació, de la relació amb l'entorn i la natura, dels oficis i de les històries. Dels ritus i tradicions, de les memòries dels nostres ancians i avantpassats, del record de les persecucions i de la resistència davant l'assimilació i l'extermini. De la relació amb els mons paios que ens envolten i que ens modelen, que ens miren i que ens interpreten, i de la nostra mirada a aquests mons que en realitat també són nostres.

La primera vegada que moltes d'aquestes mirades i pensaments es van compartir entre gitanos de molts llocs del món va ser a Londres, el 8 d'abril de 1971. Aquella trobada entre activistes i pensadors del fet gitano va ser fecunda: va ajudar a consolidar la bandera gitana, blava i verda com la bandera de la Unió Gitana romanesa dels 30 i amb la xacra de poder vermella, la roda de la vida, en honor als nostres orígens al subcontinent indi i al nostre viatge nacional.

Aquest any commemorem els 50 anys d'aquella trobada històrica amb el debat de la identitat nacional gitana encara sobre la taula, amb el debat feminista interseccional i amb la urgència del que les noves generacions d'activistes en diuen la revolució gitana.

Perquè hi ha una revolució gitana, protagonitzada i liderada per les dones gitanes de la que el món paio no és conscient. No ens podem conformar amb la situació de prostració, misèria, marginació, racisme sistèmic i institucional en què es troben moltes de les persones gitanes a Europa, amb polítiques de xoc i de resposta encara assimilacionistes i amb un clar biaix racista, especialment contra la dona gitana.

El desvetllament gitano del 8 d'abril significa adonar-se que el món paio no dona les respostes adequades a la qüestió social i nacional que els hi plantegem, i és hora que, conscients de la nostra situació de minoria, adquirim les eines nacionals per fer-hi front, deixant enrere temps de relació subordinada i fent-nos protagonistes de la lluita pels nostres drets, d'una vegada per totes, rebutjant assistencialismes i organitzacions paies de caritat. Les dones gitanes lideren al poble, i és moment d'aprofitar i lluitar en aquesta onada.

Feliç dia de l'orgull gitano.
Opre roma!