Fa setmanes que des de diversos mitjans es fan reiterades apostes sobre la destinació dels esperats fons europeus per pal·liar les conseqüències de la crisi provocada per la Covid-19. Sembla que, a més de la inversió en la reactivació de diversos sectors econòmics, una de les finalitats principals serà la inversió en polítiques actives d'ocupació.
Aquesta es presenta com a una bona ocasió pel replantejament per part de l'administració del disseny i implementació d'aquestes polítiques dins del territori per tal d'augmentar la seva efectivitat i eficiència. Fa massa anys que els diversos programes vinculats a l'orientació i inserció laboral de col·lectius vulnerables es planifiquen sense l'opinió de les persones beneficiàries ni de les entitats que executen aquests projectes. D'acord amb un seguit de criteris estadístics i poblacionals, s'elaboren els programes que posteriorment s'hauran d'implementar dins del territori. En moltes ocasions, els requeriments administratius i documentals limiten de tal manera la pràctica diària dels equips professionals que no queda marge per a la intervenció directa personalitzada i adaptada a les necessitats de cada persona usuària del servei amb la consegüent generalització dels recursos i reducció de l'efectivitat de la intervenció.
És possible que el disseny de projectes participatius requereixi una major dedicació i implicació de les parts per aconseguir més coneixement relatiu a les necessitats i demandes del col·lectiu atès. Però aquest temps d'investigació i planificació s'ha de veure com a una inversió que repercutirà de manera positiva en diversos aspectes de l'execució i dels resultats obtinguts. En primer lloc, s'aconseguirà una major eficiència del projecte en conèixer de primera mà les peticions de la població atesa i poder treballar segons objectius més concrets i adaptats a la realitat del territori i la persona en qüestió. També, s'assegurarà una major implicació i continuïtat de les persones participants en reconèixer i ser validada la seva comunitat com a part implicada dins del projecte. Per últim, les administracions i entitats que treballen de manera participativa, s'asseguren un arrelament dins del territori en aconseguir, a través de les consultes i l'intercanvi de coneixements amb la comunitat, convertir-se en un membre validat per les persones que hi viuen en aquell barri o municipi.
Una planificació, disseny i execució que no compta amb l'opinió de les persones ateses donarà peu a una intervenció des d'una perspectiva paternalista i allunyada de la realitat dels col·lectius. Es fa imprescindible una intervenció participativa basada en els seus interessos, necessitats i demandes per aconseguir una major independència i autonomia de les persones ateses.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari