Escriure per sanar

L'art d'escriure està present des de fa molts anys. “L'escriptura és la pintura de la veu”, va dir Voltaire. I és que escriure és una via per a expressar els nostres desitjos més profunds, o ens facilita posar nom a les nostres pors o preocupacions. Podem expressar-nos d'una altra manera que, potser parlant, a vegades no sabem ni com fer.

A través de plasmar les paraules en el paper, ens resulta més fàcil veure les coses amb claredat. Has sentit parlar alguna vegada de l'escriptura terapèutica o en què consisteix? L'escriptura terapèutica utilitza el poder emocional de l'expressió en el paper o quadern per ajudar a la persona a gestionar els seus pensaments, saber com regular-se i enfortir l'autoconeixement. A més, també fomenta l'ús d'emocions positives i l'ús de fortaleses i valors. I és que abans que la tecnologia arribés a les nostres vides, segur que alguna vegada en algun moment vas tenir un diari personal o coneixes d'algú que l'hagi escrit. És bastant comú en l'adolescència, per exemple.

Allà escrivíem reflexions que no compartíem amb ningú, encara que la veritat és que sempre escrivim per a algú, i en el cas de l'escriptura terapèutica, ho fem per a nosaltres mateixos. De manera conscient o no, treballem amb el nostre jo més personal i íntim. Molts estudis diuen que tenim uns 60.000 pensaments diaris, i això pot provocar que ens esgotem més fàcilment en moltes ocasions, i pot provocar-nos ansietat. Com que no sabem gestionar tot allò que pensem, o simplement rebutjar aquells pensaments negatius que no condueixen a res, tan sols a un bucle mental que ens provoca malestar.

Per això és important que cada persona expressi d'alguna manera els problemes que té en la seva vida diària i treure cap a fora tot el que porta per dins. A la llarga, si ens guardem tantes coses, acabaran sortint d'alguna manera en forma de malestar físic: és el que coneixem com a psicosomatizació, i això es tradueix en dolors corporals, com a migranyes, distorsions en la vista, dolors d'esquena, problemes estomacals, palpitacions, marejos, etc. Ens sorprendria saber quants conflictes interiors o emocions retingudes tenen relació amb no saber expressar-ho en aquell just moment, quan realment ho necessitem. A més, escriure no només ajuda en l'àmbit emocional, sinó també a la creativitat. Grans artistes i personatges de molts àmbits han dut a terme l'art de l'escriptura i amb aquest senzill exercici, després d'un període de temps, han trobat respostes, idees i inspiració en moltes de les seves obres.

S'ha comprovat que escriure és un art curatiu: les paraules tenen un immens poder terapèutic per la seva capacitat per a propiciar reflexions. Alguns consells que ens poden ajudar per practicar la teràpia d'escriure són, per exemple, no jutjar-se mentre escrius. No has de caure en la temptació de corregir o reescriure el que estàs plasmant, la seva màgia resideix en “deixar anar” el que portes dins sense censures. El segon és ser valent/a: No hi ha tema que sigui tabú ni que calgui apartar en l'escriptura terapèutica, ja que si està donant voltes al teu cap, és justament perquè necessita la teva atenció.

També és important trobar la teva pròpia veu. El que hagin escrit els altres pot ser una inspiració, però no un camí a seguir. Cada persona té la seva pròpia manera d'expressar-se i la funció de l'escriptura justament és descobrir-ho. Un altre consell efectiu és fer-se preguntes. Si no saps de què escriure, però vols exercitar aquests músculs, fes-te preguntes personals per tal d'indagar més en allò que sents. Alguns exemples: Què em fa por en aquest punt de la meva vida? Què m'agradaria canviar d'aquesta situació? Comença a posar-la en pràctica i veuràs els seus beneficis en poc temps. I com deia l'escriptora Natalie Golbereg: “El que fa la pràctica de l'escriptura, com la pràctica de la meditació, és retornar-te a l'estat mental natural, a la selva de la teva ment, viva i plena d’energia”.