Fer colla amb el jovent extutelat

Segons la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut, l'administració catalana, a finals de maig de 2021, atenia 3.240 infants i joves migrats sols. L'Àrea de Suport a Joves Tutelats i extutelats (ASJTET) els ofereix suport tècnic i educatiu pel que fa a l'habitatge, la inserció sociolaboral, l'economia i l'atenció jurídica i psicològica, aspectes vitals que són per a ells font de sengles lluites carregades a l'esquena, afegides a les que ja duen a la motxilla amb què van arribar aquí: lluita per trobar lloc on viure, per tenir feina i diners per anar tirant, per regularitzar la situació administrativa i per aconseguir, amb tot això, una pau interior suficient i necessària per viure dignament i ser un suport sòlid per als familiars.

Els que ja han depassat els divuit anys no reben la tutela parental de la Generalitat. Són adults i han d'assumir les pròpies responsabilitats a partir de la precarietat. Molts d'ells són atesos per l'ASJTET en pisos o centres on conviuen i on gent professional els atén en els aspectes esmentats.

La societat civil hi tenim un paper essencial. Molts de nosaltres ens sentim prou segurs gràcies als punts de referència on hem pogut anar tirant l'àncora: habitatge, família, barri, llocs de feina, grups d'amistat, país, etc. En segon lloc, tenim gent que compta amb nosaltres i s'hi interessa. Finalment, podem acomplir projectes de tota mena que ens fan fora del llit cada matí. És per això que gaudim d'un grau acceptable de pau interior per dir que vivim i gaudim de la vida. Sabem que ser precari vol dir que per tirar endavant cal pregar i comptar amb el suport generós d'altri. La majoria dels joves extutelats són precaris en tot això de què nosaltres som prou rics.

Amb l'assessorament indispensable dels professionals amb qui conviuen, nosaltres, societat civil, podem oferir als joves —hi ha força iniciatives en marxa— aquests tres elements de gran transcendència: punts de referència que orienten, molts ‘compto amb tu’ que inclouen i horitzons estimulants que obren camins. Som una pila d'entitats les que tenim projectes on l'esperit veïnal i la cohesió social hi són determinants i per això podem fer-hi cap: aquell club d'escacs que els esperona a jugar-hi i els convida a formar part de la colla; aquell col·lectiu excursionista que els proposa sortides per conèixer Catalunya; aquells aficionats a la fotografia que fan fotos i les revelen amb ells; aquells experts de cuina que preparen amb ells àpats per a la festa major; aquells amics del cel que saben interessar-los per conèixer el firmament. I tants altres etcèteres. Moltes d'aquestes iniciatives són o han estat ben reals.

A la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana ens hem afegit a aquest suport tan necessari, estem en contacte amb col·lectius de joves extutelats i organitzem amb ells trobades setmanals per conversar en català. Amb el fet de seure en rotllana cada setmana, parlar de la vida quotidiana i anar sentint-se cada dia més àgils en la llengua de país, els oferim un punt de referència —la gent que es mou amb el projecte Xerrem Junts—, comptem amb cadascun d'ells i fem que se'ls obrin horitzons i oportunitats. És una experiència engrescadora a dues bandes.